Coincidint amb l’arribada de la calor, ha vingut un llibre que ha estat un amor a primera vista: “Recetas para un verano italiano” (Phaidon). És dels que van fer aquell best-seller “La cuchara de plata”, i se centra en plats que es fan a Itàlia els mesos de calor, quan venen de gust plats més lleugers, fàcils i ràpids de fer (que cal aprofitar el bon temps i estar fora de casa!). De les receptes, fullejant-lo per buscar inspiració abans de marxar cap al mercat a comprar em vaig trobar aquesta amanida amb la combinació clàssica alvocat-gamba, però amb els pistatxos d’acompanyants menys habituals. Feta, sensacional. Els tres principals són ingredients que m’encanten, però la llimona per darrere seria el Busquets-Mascherano indispensable (metàfores futbolístiques, tan fàcils!). Les proporcions que he fet servir (que donarien per dos amanides completes, o 3-4 més petites, de preludi cap a un segon plat fort):
– Uns 200 grams de gambes pelades
– 4 alvocats petits (els que he trobat estaven al punt i eren molt menuts)
– 50 grams de festucs pelats
– 1 llimona
Combinacions màgiques amb pocs ingredients. En una paella amb oli ben calent, fem un volta i volta a les gambes, res, un momentet. Les reservem. Pelem els alvocats, en traiem el pinyol, i els tallem a tires. Ho posem a un bol i ho reguem bé amb el suc de la llimona, que quedin impregnades. Li afegim les gambes i els festucs triturats (cop de vas triturador, que quedin trossos petitons, però que es notin). Una mica de sal i pebre, ho remenem amb amor amb les mans i ja ho tenim a punt per servir. Facilíssim.
Fa unes quants entrades parlava de les cerveses IPA. Aquesta recepta l’he acompanyat amb una d’aquestes cerveses, que hi ha lligat a la perfecció. Els escocesos de Brewdog han fet el pack IPA is dead, 4 cerveses d’aquest estil amarg i refrescant que tenen una peculiaritat. Mentre que el 99% de les cerveses utilitzen barreja de tipus de lúpol, aquestes són monovarietals. Cada una, un tipus de lúpol i d’aquesta manera, tot i que dins del mateix estil, es noten diferències a nivell de gustos i sobretot d’olors. Els danesos Mikkeller també han comercialitzat no fa gaire un grup de IPA’s monovarietals. Ells van més lluny i n’han fet 19 de diferents!! Si teniu ocasió proveu-les. I encara una recomanació més: la embriagadora I hardcore you, projecte conjunt d’aquestes dos cerveseries.
0
Ostres. Em falten les gambes, però el faré aviat. Quina bona pinta! La combinació alvocat+llimona sempre m’ha fet salivera…
Merci! Si, la llimona m’hi encanta!
El toc cruixent dels festucs hi ha de quedar de conya! Potser enlloc de llimona (o a més de) hi posi maduixes!
Roger, amb aquesta proposta ets l’Iniesta gastrosfèric: rapid, elegant, simpàtic i resultón.
Metàaaaaaafores futbolíiiiiiistiquesssss, hahaha ;-P
La metàfora gastronòmica de l’Iniesta seria el gelat de nata. Ja que anuncia els gelats aquests cutrongos i per buscar algo amb el to de pell :p
Et deixo aquí el repte de convertir l’alineació del Barça en una alineació de plats. :)
Tens un bloc deliciós, quina troballa més gustosa!
Gràcies Teresa! :)
Hola!!
No sóc entesa en alvocats, però tant hi fa si són petits o grans? La pell de fora verda o negra? Avui n´hem comprat de negres per fer “guacamole”.
Quina altra fruita hi podria anar si no és té alvocat?
Gràcies
Per ser sincer, jo tampoc soc gaire expert en alvocats… els que vaig comprar tenien pell negra per fora i estaven prou tovets. Suposo que el més important és trobar-los que no siguin verds!
Hola Roger,
Avui he provat de fer aquesta proposta teva d’amanida i ha tingut molt d’èxit! (i això que m’he passat triturant els festucs i que les gambes eren congelades…)
Em pregunto com resultaria fusionar-la amb el guacamole, és a dir, afegir-hi tomàquet, per exemple, o unes gotes de tabasco.
En tot cas, felicitats pel bloc i endavant!
Bo segur, Galaena! Merci!
M’hi sobren l’alvocat, els festucs i la llimona, però sembla deliciós.