Els amics del blog Olleta de verdures van fer 5 anys de presència digital no fa gaire i ho van voler celebrar amb un concurs on demanaven a la gent que els hi dediquessin una recepta i a canvi escollien 5 guanyadors que rebien el lot de productes. No hi vaig participar, que el gos se’m va menjar els deures, però hi participo a la meva manera: fent una recepta seva i guanyant el premi sense concursar: menjant-me-la.
La seva recepta del banana nut brownie és senzilla, com altres que he penjat aquí (la primera, més classicota i una segona, amb una cobertura de formatge que li esqueia molt). Amb les proporcions de la recepta de la web d’Olleta vaig cometre un error: ferla en un motlle massa petit (tipus plumcake) en comptes de un més gran que permetés que el brownie fos més baix. Al final havia quedat tant alt que en alguns punts el centre ha quedat un punt cruet. Bo ho era, però a la feina on l’he portat tinc uns companys tan cuiners i exigents… A la propera canvio de motllo!
Els ingredients:
– 175 grams de mantega
– 300 grams de sucre (ells proposaven muscovado, jo tenia per casa acaballes de diferents tipus de sucre moré -ha estat un ‘brownie als 3 sucres-)
– 175 grams de xocolata negra feta a trossos (he utilitzat una de chocovic tremenda)
– 100 grams d’avellanes torrades trencades a trossos prou grans com per notarse visualment i a la boca
– 2 plàtans madurs
– 3 ous batuts
– 100 grams de farina de força tamisada
– 1 cullerada de café de Royal
– 2 cullerades soperes de cacau en pols
Xafem la xocolata i la desfem a un bol al microones amb la mantega. Hi tirem el sucre i remenem bé. Afegim el plàtan (que haurem xafat bé amb l’ajuda d’una forquilla), les avellanes, els ous batuts, la farina tamisada, el cacau en pols i el llevat, i ho movem bé amb una espàtula, que quedi tot ben barrejat.
El forn el tenim precalentat a 180 graus. Aboquem la pasterada del paràgraf anterior a un motlle untat en mantega (com deia abans, millor que sigui un motlle prou gran com perquè el brownie quedi més aviat baixet) i ho posem al forn, que hi haurà d’estar coent una mitja horeta. Comprovem que estigui bé punxant amb un palillo fins que la cosa ja no es mostri humida.
Recepta pimpam, que es pot fer tranquilament d’un dia per l’altre.
Parlant de xocolata i dels d’Olleta, vam coincidir a un curs al que ens van convidar els de l’escola Sabores , escola de cuina que cau a Gràcia, a 5 minutets de casa i que aposta per cursos on interaccionis molt amb el menjar i estiguis molt de peu, que ja hauria de ser això sempre. En aquesta el tema anava de xocolata i amb el Marc Rodellas de professor, tot un jove mestre que s’ha emportat un títol de millor mestre artesà xocolater. Dels assistents, podeu consultar per exemple la crònica del Miquel, que en va fer una reproducció molt detallada. Va ser molt interessant aprendre com es treballa la xocolata i arribar a confirmar la hipotesi de partida: això de temperar la xocolata a casa pinta a massa feina/complicació i merder. Els bombons i taules de xocolata els continuaré comprant als que ho fan bé, que al nostre país, per sort, són molts.
0
Molt i molt bo, però encara l’estem paint!!!:P
Vaig llegir a no sé quin llibre que els pastissos de xocolata de fet sempre són més bons quan els fas d’un dia per l’altre. No t’ho sabria dir.
Ei, crack!
Moltes gràcies per participar d’aquesta manera tan original! jajajajja
La veritat és que és una recepta brutal, com gairebé totes les que he tret de la BBC…
I t’haig de reconèixer una cosa: tinc pendent el brownie cobert de formatge des que te’l vaig veure… I avui m’hi has fet pensar! L’he de fer JA!
Salut!
M’ha quedat molt bo, tot i que no l’he pogut posar el cacau en pols :/
Bona recepta!