Arxiu per 'Pa'
Pizza de roquefort i nous
setembre 26, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Pa, Primers.
Ara que per fi m’ha sortit bona la massa de la pizza m’ho apunto aquí perquè no se’m perdi. Que en el fons va ser l’objectiu inicial d’aquest blog. Abans que compartir amb el món, tenir un repositori perquè no se’m perdessin les coses que més o menys sortien bé… Apunto la massa, per posar a sobre hi ha tantes variacions com es vulgui. Jo hi he posat una capa fina de tomàquet fregit amb una punta d’alfàbrega, mozzarella (de la seca, no de la de bufala bona, això per un proper cop), roquefort i nous. Per la massa
- 500 grams de farina de força
- 280 ml d’aigua a temperatura ambient
- 1/2 sobre de llevat de forn maizena
- Bon raig d’oli d’oliva
- Pessic de sal
He posat tots els ingredients a la panificadora, programa d’amassar, i als 20 minuts més o menys, que és el que tarda a fer el cicle, ho he tret. Evidentment es pot fer amb les mans. Et pringues una mica més 
He fet una bola gran, ho he posat en un bol gran de vidre, tapat amb un drap i ho he deixat fermentant un parell d’horetes fins que ha doblat el volum (ho volia deixar unes 4 hores, però havia d’espavilar per tenir-ho per dinar). Després ho he dividit en 3 boletes,dividint la massa, xafant-ho perquè sortís l’aire i arrodonint-ho tot el bé que he sabut. He posat les boletes en tuppers i cap a la nevera (bé, les dos que no faria servir, cap al congelador), a fer una segona fermentació, unes 3 horetes o així les he deixat. Després n’he tret una, una horeta abans de dinar, l’he extés amb un corró sobre superfície enfarinada y l’hi he afegit els ingredients. Amb una boleta ha donat per fer una pizza individual-generosa. Cap al forn precalentat a màxima temperatura i en pocs minutets perfecte per anar cap a la boca.
8 comentaris
Pa de sègol amb curri i pipes
juny 28, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Pa.
Això de fer fotos a pa em dona la impressió que em demanarà una mica de creativitat perquè no sembli sempre el mateix. En aquest li he posat una mica de melmelada de maduixa, que així queda una mica més contrastat. No cal dir que m’he empassat la composició! El pa crec que ha quedat ben bo de gust, la crosta ha quedat força dura (costava de tallar una mica, però es menjava bé) i per dins el pa era bastant tupit, però imagino que utilitzant farina de sègol ja hi havia de quedar així (o això havia llegit en algun lloc). He fet servir (per ordre en què ho he colocat a la panificadora:
- 400 ml d’aigua
- 20 grams de llevat fresc
- 1 cullerada d’oli
- 300 grams de farina de blat de força integral
- 300 grams de farina de sègol ecològica
- 1 cullera rasa de curri en pols
- 80 grams de pipes de girasol
- 1 rajolí de mel
- 1 culleradeta de sal
Primer un aclariment: tot i que ho posi al títol i a la recepta, no he utilitzat curri. :p He fet servir Ras el Hanout, que és una barreja d’espècies marroquí, que no queda gaire llunyana al curri. Com que crec que aquest nom sona menys (a mi com a mínim no em sonava fins feia un parell de setmanes) he posat curri que fa un títol menys estrany, i evidentment a falta de Ras el Hanout, el curri funcionarà igual de bé. Tot i que si fos per un plat de restaurant l’enunciat “entrepà de sègol, Ras el hanout i pipes de girasol ecològiques amb…” es traduiria fàcilment en 5-6 euros.
Com estic fent en aquestes provatures de pans casolans, a la panificadora només hi he amassat, després ho he tret i li he donat forma, afegint una mica de farina, que la massa estava bastant pringosa. Aquest cop he fet 6 panets. He agafat la plata que anirà el forn, amb una làmina de silicona a sobre i els panets a sobre. Els he tapat amb un drap sec i els he deixat fermentant tota la nit. Al dia següent al matí-migdia (un diumenge d’aquells en què et despertés amb la impressió que el cap si que sembla que hagi fermentat durant la nit) cap al forn, preescalfat a 210 graus uns 40 minuts. A dins del forn hi he deixat un cassó amb aigua perquè s’humitegi el pa amb el vapor que va pujant.
7 comentaris
Pa de cervesa, parmesà i nous
juny 17, 2009, escrit per Roger Compte, classificat a Pa.
Per estrenar (tot i que ja hi va haver un primer intent semi-fallit) la panificadora que em vaig agenciar (una Kenwood BM 210, 58 euros) he provat de fer un pa que ja vaig tastar a casa un amic (valgui la coincidència, conegut com a Pani, no per raons forneres). Adaptant una recepta de El club de la màquina del pan, hi he posat:
- 1 quinto de voll damm
- 350 grams de farina integral ecologica (la que tenia ara, comprada al Renobell, futur post sobre la botiga)
- 20 grams de llevat fresc
- 60 grams de parmesà ratllat (no gaire fi)
- 2 culleradetes de sal
- 2 culleradetes de sucre moreno
- 20 grams d’oli d’oliva verge
- 90 grams de nous
Amb la màquina panificadora no hi ha massa misteri. Hi he posat els ingredients i l’hi he marcat el programa d’amassar sense coure. Un cop acabat el programa, treure-ho, donar-li la forma desitjada i posar-ho sobre la mateixa plata que posaré al forn. Després tapar-ho amb un drap sec i deixar que es vagi fermentant. Ho vaig fer ahir a la nit i ho he deixat fins avui tarda. Ignoro si són masses hores, encara no m’he posat a investigar el tema del pa i desconec quanta estona l’hauria de deixar fermentant. En tot cas durant la nit ja havia augmentat molt de volum. Quan he arribat per la tarda a casa l’he posat al forn, que havia precalentat a 200 graus amb un cassó petit ple d’aigua a dins (diuen que perquè hi hagi humitat a l’ambient i no es ressequi el pa). Ha tardat uns 35 minuts -aquí ja dependrà del forn de cada un-, comprovant-ho amb un palillo fins que es veia que el dins ja no estava humit.
La veritat és que ha sortit realment decent Ara, el millor, l’olor de pa acabat de fer que m’omplia el pis.
-