Arxiu per 'Postres'
Gelat de cafè
abril 5, 2013, escrit per Roger Compte, classificat a Postres.
Des de l’any passat tinc màquina per fer gelats a casa i continuo més que satisfet amb l’adquisició. A vegades afegeixes a la col·lecció gadgets culinaris que acaben acumulant pols, però aquest l’he anat fent servir força. Bàsicament perquè m’he adonat que amb molt poc esforç (i producte bo, això si) pots aconseguir uns gelats o sorbets collonuts. El d’avui per exemple, de cafè, és extraordinàriament fàcil i molt bo.
Aquesta recepta la tenia guardada de feia temps, i es va publicar originalment al Guardian. El xef que escriu l’article comenta que va trobar la recepta per accident tot aprofitant unes restes d’un zabaione al cafè, que va posar a la geladora i li va sortir un resultat de barret fora. Dono fe.
Per fer mig litre de gelat necessitarem:
- 300 ml de bon cafè (torno a reivindicar l’Oroleyisme davant el nespressisme imperant)
- 100 grams de sucre llustre
- 1 cullerada de mel
- 6 rovells d’ou.
Un bon gelat per preparar de matí: fem el cafè. Els 300 ml i una mica més per beure una tassa mentre ho preparem tot a l’hora que esmorzem.
En una cassola per anar al foc hi posem el cafè, el sucre llustre i la mel, remenem una mica i ho escalfem, fins al punt d’ebullició.
Tindrem preparat un bol amb els 6 rovells. Poc a poc hi anem afegint el líquid que hem tret del foc i barrejant-ho amb cura.
Ja ho tenim. Al cap d’una estona podem tapar el bol amb paper film, el posem a la nevera i deixem que es refredi bé. I després, amb la mescla ja ben freda, la podem posar a la geladora, donem al play perquè vagi remenant i en cosa de 45 minuts ja tindrem un gelat de nota.
4 comentaris
Pastís de xocolata molt fàcil. Celebrant els 7 anyets
gener 17, 2013, escrit per Roger Compte, classificat a Postres.
Tal dia com avui, fa 7 anys, començava aquest blog. Ja en tenia un altre, ambcompte.net, que aviat farà els 10 i vaig decidir crear un de receptes per endreçar aquelles que em funcionaven i explicar-me-les a la meva manera. Vivia sol, no sabia cuinar gaire, anava aprenent. No gaire després de començar va entrar a escriure aquí la Silvia, companya de feina, molt bona amiga i millor cuinera que jo, tot i que amb el temps he anat progressant, això si!
Per celebrar el setè aniversari del blog (tant la Sílvia com jo som del quinta del 77, per tant 7 és el número per celebrar) vaig decidir fer un pastís d’aniversari i tornant a les primeres receptes buscar una cosa que fos molt i molt fàcil de fer. I ja que estem, ben bona. La recepta la vaig trobar al blog del David Lebovitz (del que no fa gaire ja vaig fer un sensacional gelat de xocolata), amb una preparació que ell titulava “Gelat de xocolata per idiotes”. He suavitzat el títol :)
És un pastís per xocolateros. Molt i molt fàcil de fer i on hi domina el gust de cacau. Si sou dels de xocolata amb llet, passeu pàgina. Si sou dels de 70% en amunt, comenceu a salivar. És difícil errar amb aquest pastís, però perquè surti una cosa de gust tremendo val la pena buscar una xocolata de cobertura ben bona. Jo en concret he fet servir la Tarakan (75% cacau) de Chocovic, que l’havia trobat al Renobell. Cosa fina.
Per fer el pastís necessitareu:
- 290 grams de xocolata
- 200 grams de mantega
- 200 grams de sucre
- 5 ous
Preparem un motlle de pastís rodó i l’untem amb mantega que no s’enganxi. Hauria de ser un motlle impermeable, que després el posarem al bany maria. Els de silicona van perfecte.
Preescalfem el forn a 175 graus, amb una safata amb aigua (que arribi a una altura de la meitat del motlle de pastís).
Per un cantó desfem la xocolata i la mantega: jo el què faig és picar la xocolata, tallar la mantega a daus i posar-ho a un bol al microones a tota potència, però parant-lo sovint, que no es passi de frenada i es socarrimi. Ho poso una estoneta, trec, remeno amb l’espàtula i el torno a posar una mica més. Si no teniu microones i ho desfeu al foc, ull que no es cremi la xocolata!
En un altre bol hi tiro els 5 ous (aquí no cal ni separar rovells i clares, fàcil, ja ho dic) i els bato mentre hi afegeixo el sucre. A continuació li anem afegint la xocolata/mantega desfeta mentre no parem de remenar i barrejar-ho bé tot. Ja ho tenim: aboquem tot al motlle de pastís i després cobrim aquest per dalt / amb un paper albal (bonus X2 rima).
Posem el motlle a dins la safata amb aigua al forn i ho deixem un bon temps fins que agafi una consistència puddingosa i hi poguem posar el dit a sobre i no surti empastifat de xocolata o fem la més clàssica i neta tècnica de punxar-lo i esperar que la punxa surti neta. Segons la recepta original era una hora i quart, però el meu forn sempre tarda més i se’n va anar cap a l’hora i mitja. Quan estigui al punt, el traiem, i ja tenim la bomba de xocolata anti-dieta preparada!
17 comentaris
Gelat de xocolata i nous
novembre 11, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Postres.
No fa gaire que he incorporat un altre gadget culinari a casa: una geladora. En tinc una de la subvariant més senzilla: és un bol que conté líquid a les seves parets i el deixes 24 hores al congelador (en concret una de marca Krups que venia amb punts estrella de la Caixa -que em caducaven i calia gastar-). Després el treus, li incorpores una tapadora, que porta un motoret connectat a una pala que remena. Li poses a dins el líquid per fer el gelat i la màquina ja va remenant. Uns 20 minuts tarda a fer un sorbet, cap els 45 un gelat.
No m’havia plantejat abans fer gelats, però va arribar la màquina i el meu primer intent, un sorbet de mango, va ser un èxit espectacular. Tenia un parell de mangos boníssims (de tant se’n troben i fins i tot a un preu raonable), els vai pelar i triturar, afegir un almivar prou suau (ja són ben dolços de per si) i la cosa després tenia un gust i una textura fantàstics. El segon intent va ser un gelat de ratafia que no va acabar de quedar com esperava. Absolutament menjable, però el sabor de la ratafia massa atenuat i la textura no del tot bona (amb alcohol pel mig, la cosa es complica).
A la tercera ha tornar a anar a la vençuda. Em vaig comprar un llibre de gelats que em va recomanar la Mar (The perfect scoop, del David Lebovitz) que és una passada. Faries tots els gelats i a part de la pinta inicial es veu que quan els proves tots resulten molt bé, paraula de Mar. Jo per un dinar a casa del Pep (d’aquells amics que cuina tant bé, que has d’intentar fer algo bo, que sinó canta) vaig triar fer-ne un de xocolata. En concret una versió que no porta ous (el que el Lebovitz anomena “estil Philadelphia”). Per fer el gelat (1 litre, la capacitat de la meva geladora) ens farà falta:
- 560 grams de crema de llet (de l’espessa)
- 50 grams de cacau en pols
- 200 grams de sucre
- Un pessic de sal
- 170 grams de xocolata de cobertura de la bona
- 250 ml de llet sencera (desnatades i semidesnatades fora!)
- 1 cullereta d’extracte de vainilla
El dia abans de preparar el gelat posem la geladera al congelador (necessita 24 hores per agafar la congelació necessària) i preparem els ingredients pel gelat. És extremadament senzill. En una olla hi posem la crema de llet, el cacau en pols, el sucre i la sal i ho calentem poc a poc i anar remenant tota l’estona.
Quan la cosa comenci a bombollejar ja amb regularitat i insistència i comenci a formar una espuma per sobre, ja ho podem retirar del foc. Ara tirem a l’olla la xocolata de cobertura (la vaig triturar amb el minipimer perquè en quedessin trossos molt petits), l’extracte de vainilla i la llet i ho remenem bé. Quan s’hagi refredat una mica ho posem a la nevera pel dia següent.
El dia després és tan senzill com posar en marxa la màquina, abocar aquest líquid i deixar que la màquina faci la seva feina.
Per donarli un extra li vaig posar nous, que en tenia de molt bones (de Lluçà, del noguer que tenim a sota casa). Vaig precalentar el forn a 190 graus, després hi vaig posar les nous trossejades a una safata i els hi vaig deixar uns 14 minuts, fins que es veia que les nous per dins començaven a agafar un color torradet. El punt cruixent que li dona a la nou és molt millor que si la posessis crua! Després d’abocar el líquid del gelat a la màquina, més endavant quan la cosa ja té consistència (millor no posar-li al començament, es veu) li vaig abocar el grapat de nous torrades i 45 minuts després en va sortir una cosa altament disfrutable per qualsevol amant del cacau.
6 comentaris
Pastís de xocolata i taronja
abril 15, 2012, escrit per SÍLVIA, classificat a Berenars, Postres.
Sisi, estic viva!
Ingredients:
Per a la base
-3ous
-200 ml d’oli
-250 g d farina
-250 g de sucre
-25 g de cacau en pols
-100 g de xocolata 70%
-100 g de taronja confitada
-el suc d’una taronja
-un polsim de llevat
Per a la cobertura
-150 g de xocolata per fondre
-150 de nata líquida
-50 g d mantega
Preparació:
Primer de tot, batem els ous amb el sucre fins que n’augmenti el volum. Tot seguit hi afegim l’oli, després la farina, el llevat i el cacau, tot tamisat abans. Després, el suc de la taronja i la taronja confitada, que haurem tallat ben petita (ah! en reservem una mica per decorar el pastís). Ho coem al forn ja calent a 180 graus uns 25 minuts, tot depenent del motllo i el forn.
Deixem refredar el pastís. Per fer la cobertura, escalfem la nata líquida. Quan arrenqui el bull l’aboquem sobre la xocolata trossejada i la mantega a trossets. Esperem 2 minuts i barregem bé fins a obtenir una mescla homogènia. Banyem el pastís sense por! Un cop fred, el decorem amb una mica de taronja confitada.
Brutal combinació!
10 comentaris
Pastís de llima
gener 24, 2012, escrit per Roger Compte, classificat a Postres.
A la feina, com a mètode d’organització relativament recent, fem servir una metodologia de l’estil agile que es coneix com a Scrum. No em vull extendre gaire, però bàsicament dividim la feina en “petites” unitats, a resoldre en una unitat temporal, que són dues setmanes. Al començament de la quinzena, evaluem les tasques que hi ha per fer, quines podrem assumir… i al nostre equip, que ens hem ajuntat uns quants que ens agrada cuinar, de tant en tant portem alguna cosa per menjar, per fer amena la reunió. Aquest dilluns vaig ser jo, amb aquest pastís de llima de la foto de dalt. Un pastís que podem resoldre en bastant menys de 15 dies perquè és molt molt fàcil. El dividiré en 4 petites unitats de treball (que a la feina coneixem com a històries d’usuari -o US, user story-)
US-1: A comprar!
- 150 grams de farina
- 75 grams de mantega
- 30 grams de sucre
- 5 ous
- Un rajolí de ginebra
- 400 grams de llet condensada
- 125 ml de suc de llima (seran unes 4, més o menys) + la pell ratllada d’una
US-2: Fem la base
Desfem la mantega (al foc o al microones) i la barregem bé a un bol amb la farina. Després hi afegim el sucre, el rovell d’ou i un rajolinet d’anís (no és imprescindible, però la llima m’ha inspirat gintonic). Ho barregem bé, que faci una massa homogenia, tapem el bol amb paper film i cap a la nevera, a descansar una estona.
US-3: Fem el farcit
Encara més fàcil: a un bol barregem bé la llet condensada, 4 rovells d’ou, el suc de llima i la pell de la llima. I ja està. Fet amb les proporcions que vaig llegir a la recepta de la Gemma Clofent a cuina de casa.
US-4: Cap al forn!
Preescalfem el forn a 180 graus. En un motlle de pastís hi estirem la base que teniem a la nevera, perquè cobreixi bé el fons i les parets. Punxem amb una forquilla el fons. Ho enfornem 10 minuts. Després hi aboquem el “farcit” i ho deixem uns 25-30′ o fins que ja estigui ben cuallat i punxant-lo el ganivet/palillo surti net.
I ja que parlem de metodologies de treball, per la foto d’aquesta entrada he començat a aplicar algunes de les ensenyances de com fotografiar menjar que ens va ensenyar el Martí d’Apunts de cuina el cap de setmana passat. No ens va ensenyar això de posar un tall de pastís trencat, és creació pròpia!! Al seu magnífic blog de fotografia ha recullit la classe magistral.
6 comentaris
Flaó eivissenc
novembre 30, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a Postres.
Aquest pastís el vaig descobrir fa ja molts estius en unes vacancetes a Eivissa. Entre licor d’herbes i licor d’herbes ens va donar temps per provar aquesta petita meravella, contundent però alhora refrescant, de la que no n’havia sentit a parlar abans. Van passar els anys, em va començar a interessar això de cuinar i de tant en tant em tornava a la memòria, però no trobava la recepta. L’altre dia la vaig localitzar, fullejant el llibre Las recetas del comidista (Plaza y janés, 18 euros) que ha fet el Mikel Iturriaga (del blog El comidista, el blog que m’agradaria fer si tingués més temps i sabés cuinar millor -indispensable per la capacitat d’anar fent canvis a les receptes).
La preparació del pastís no té cap complicació i és un èxit segur. D’ingredients us farà falta:
- 150 grams de farina
- 75 grams de mantega
- 180 grams de sucre
- 4 ous
- Un xupito d’anís
- Una culleradeta de llavors de matafaluga
- 300 grams de formatge fresc de cabra
- 100 ml de llet sencera
- 2 cullerades de menta fresca picada
Primer apunt: la recepta original era amb herbasana (hierbabuena en castellà) que fins on jo sé és una varietat de la menta. Com que no en vaig localitzar fàcilment, vaig tirar milles i ho vaig fer amb menta. No sé fins a quin punt l’herbasana li aporta un gust gaire diferent de la menta habitual, que m’il·lumini algun expert en l’herba! En tot cas, amb la menta va quedar fenomenal.
Primer fem la masa: posem la mantega en un bol i la fonem al microones. Hi afegim la farina, les llavors de matafaluga, un pessic de sal i 30 grams de sucre i ho remenem bé. Hi posem després la llet, un rovell d’ou i l’anís i ho acabem de mesclar bé fins formar una pasta homogenia. Tapem el bol amb paper film i ho deixem a la nevera una bona estona.
Després d’haver vist un capítol de la sèrie que sigui que estem seguint, ja podem preparar el motllo per fer pastissos. L’untem amb una mica de mantega i hi despleguem la massa, que haurem tret de la nevera. Amb els dits anem aprimant la pasterada i distribuint-la per tota la superfície, perquè cobreixi tant el fons com les parets. Un cop fet, la punxem amb una forquilla.
Posem el forn a calentar a 180 graus. Triturem el formatge fresc, el posem en un bol i li afegim els 3 ous, els 150 grams de sucre i la menta picada. Ho barregem bé i ho transvasem al motllo. Ja ho tenim: ho podem col·locar al forn -amb la calor de sota només-. Pot tardar uns 40′ o més, segons el forn. Quedarà torradet per sobre i sabreu que està fet quan punxeu el centre amb una agulla o similar i surti neta.
8 comentaris
Sacher II
maig 8, 2011, escrit per SÍLVIA, classificat a Berenars, Postres.
Recepta infinitament millorada respecte al primer intent a partir de la recepta ja professional de la Gemma Clofent, de La cuina de casa.
Hi he fet unes petites variacions; m’he estalviat la capa de trufa perquè l’estómac estigui més content (tot i així ja queda potentíssim) i hi he posat 200 g de sucre al pa de pessic en lloc dels 230 que hi diu. Ah, i he optat per melmelada de maduixa.
És un pastís molt laboriós, però els resultats són de pastisseria.
Ingredients:
Per al pa de pessic:
• 230 g de sucre
• 100 g de d’ametlla en pols
• 5 ous
• 50 g de farina
• 25 g de cacau en pols
• 50 g de xocolata al 70%
• 50 g de mantega
Per a la cobertura:
• 150 ml de nata líquida
• 150 g de xocolata de cobertura
• 75 g de mantega
Per al farcit:
• Almívar
• Melmelada de maduixa
Preparació:
El pa de pessic:
Separar els rovells de les clares de 3 ous. Separar 60 g de sucre del total.
Barrejar la farina d’ametlla amb els 170 g de sucre restants. Afegir els 3 rovells d’ou i els 2 ous sencers d’un a un, incorporant bé abans d’afegir el següent.
Fondre la xocolata i la mantega al microones a baixa potència. Afegir-la a la barreja anterior.
Muntar les clares a punt de neu amb el sucre reservat. Incorporar-les amb suavitat a la barreja.
Afegir amb suavitat la farina i el cacau tamisats.
Estendre bé la barreja en una safata de forn, ha de quedar d’1cm de gruix. Coure-ho uns 8 – 10 minuts a 200º amb el forn ja calent.
La cobertura:
Escalfar la nata líquida. Quan arrenqui el bull abocar-la sobre la xocolata trossejada i la mantega a trossets. Esperar 2 minuts i barrejar bé fins a obtenir una mescla homogènia. Mantenir-la calenta en un bany Maria fins el moment d’utilitzar.
El muntatge:
Tallar les planxes de pa de pessic en la forma desitjada. Posar una base de pa de pessic, humitejar-la amb almívar i cobrir-la d’una capa de melmelada. Tapar amb una segona planxa de pa de pessic, humitejar-la amb almívar i cobrir-la amb una capa de melmelada. Tapar amb una tercera capa de pa de pessic, abocar la cobertura de xocolata pel damunt i deixar refredar.
6 comentaris
Menjar blanc
març 20, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a Postres.
Ara que és el moment de la crema catalana, proposo un altre postre, blanc en comptes de groc, però que per antiguetat també es mereix ser considerat com a menja catalana. Pel què llegeixo al “Cuina catalana de veritat”, els origens del Menjar blanc, es remonten a l’època medieval, on era un plat lleugerament diferent (“es tractava d’una mena de sopa de gallina, dolça, que s’espessïa amb farina d’arròs i es preparava, com ara, a base d’atmetlles crues”). Llegint a la wikipedia, la cosa encara tira a més temps enrera! Apunteu doncs, el menjar blanc a l’apartat de postres molt fàcils de fer i nostrats. Els ingredients són poquets:
- 200 grams d’ametlles crues del tipus marcona
- Mig litre d’aigua
- 100 grams de sucre blanc (per un cop em salto els sucres integrals, que cal mantenir al màxim el blanc del plat)
- 50 grams de midó (maizena)
- Mitja pela de llimona
- Un bastonet petit de canyella
Amb aquestes mesures he omplert tres cassoletes de terrissa com les de la foto (deuen tenir vora 10 cm de diametre). Si hi penseu, l’ideal és començar la recepta el dia abans. Tritureu les atmetlles ben triturades, que en quedi una pols i ho barregeu amb l’aigua. A la nevera, i que hi descansi un dia sencer. Si no, deixeu-ho unes horetes.
El què tocarà fer després serà agafar un drap ben net i filtrar aquesta llet d’atmetlles. Espremer bé, fins treure tot el suc i posar-lo en una olla. Allà hi afegirem el canó de canyella, el sucre i la pela de llimona. Desfarem la maizena amb una punta d’aigua freda i també la incorporarem. Ho posem al foc, baix, i anem remenant continuament, sense parar -evitant que s’agrumolli-, fins que no gaire després que arribi al punt d’ebullició la cosa comenci a passar del líquid a un solid gelatinós. És el moment de parar el foc i abocar-ho als recipients en els que ho menjarem.
Cap a la nevera i ja està preparat per ser menjat de postre. Acompanyarlo amb uns fresons ben macos crec que no li faria cap mal!
8 comentaris
Pastís de xocolata trufat
febrer 6, 2011, escrit per SÍLVIA, classificat a Berenars, Postres.
Ingredients:
-3 ous
-135 g de mantega
-20 g de farina
-150 g de sucre
-200 g de xocolata 70% cacau
-140 g d’aigua
-cacau en pols
Preparació:
En un cassó hi posem l’aigua a escalfar amb el sucre perquè es desfaci. Un cop arrenqui el bull, apaguem el foc i hi afegim la xocolata tallada a trossets i remenem bé fins que es fongui. Seguidament hi afegim la mantega a dauets i remenem fins que es barregi bé. A continuació, hi posem els ous ja batuts. Després, hi posem la farina i la barregem amb un batedor, a poc a poc, perquè no hi quedin grumolls. Posem la massa en un motllo i la coem al forn al bany maria a 180 graus durant uns 20-30 minuts, depenent de la forma del motllo. Per saber si està cuit, sacsegeu-lo (és una mica tipus flam), i si pel centre es mou és que encara li falta una mica! Deixeu-lo refredar a temperatura ambient i després fiqueu-lo a la nevera embolicat amb paper film fins a l’hora de servir, que l’empolvorarem amb cacau. Facilet i molt molt “resultón”.
4 comentaris
Les croquetes dolces de l’àvia
gener 29, 2011, escrit per Roger Compte, classificat a Postres.
Bastants anys abans que el Ferran Adrià teoritzés i fes brainstormings sobre els límits del dolç i el salat, la meva àvia ens posava croquetes de postres, alguns dinars de diumenge. Entre les llacunes de la meva memòria que em fan oblidar ingredients a les receptes i pel·lícules que he vist fa una setmana, si que tinc viu el record que m’agradaven molt. I que a començaments dels 90, el món no estava preparat encara per la revolució d’estructures del salat al postre (jajaja). A vuité d’EGB (allò que hi havia abans de l’ESO, si hi entra quitxalla per aquí), feiem una fira de productes per fer una mica de peles per ajudar a finançar el viatge de fi de curs. Vaig portar-hi les croquetes dolces que havia fet la meva àvia i van passar amb més pena que glòria. No per aspecte, ni per gust (ben bones que eren), sinò perquè això de croquetes + dolces no acabava de convèncer.
Va passar el temps, la meva àvia es va emportar la recepta abans que jo tingués un mínim interés per cuinar i no fa gaire, remenant en un llibre antic i fonamental de la cuina catalana (“Àpats”, de l’Ignasi Domenech, de l’any 30), vaig trobar-hi una recepta de croquetes dolces que potser no era exactament igual a la que feia la meva àvia, però segurament s’hi assemblava molt (les mesures de llet venien en petricons!!). És molt i molt fàcil. I com a croqueta que és, l’opció de fer-ne de més i congelar-les és ideal. He utilitzat (d’això me n’han sortit una dotzena de croquetes):
- 50 grams de sucre
- 2 rovells d’ou
- 50 grams de farina
- 200 ml de llet
- Pell ratllada de llimona
- Sucre llustre
- Canyella
- Pa ratllat + ou (per arrebossar)
He calentat els 200 ml de llet fins a fer-los bullir. En una olla petitona, hi he posat el sucre, els rovells, la farina tamisada, una mica de pell de llimona ratllada i un rajolí de llet freda i ho he remenat bé (pala de silicona, la meva amiga) perquè quedés ben barrejat. Després, amb el foc baix hi he incorporat la llet bullint i he anat remenant bé sense parar fins que quedés tot ben espés (que no tarda gaire).
En una plata / camanyola / el què sigui, amb el fons untat d’oli perquè no s’enganxi, hi dipositem la pasterada i ho allisem perquè quedi com una capa. Deixem que refredi bé. Unes bones horetes a la nevera li vindràn bé.
Freda i sòlida la pasterada (deu n’hi do la textura gelatinosa que li queda) en fem boles amb una cullera i els hi donem forma. Les passem per pa ratllat, després per ou i les tornem a passar per pa ratllat. Només queda passar-les per una paella amb una mica d’oli fins que quedin ben torrades per tots els cantons. Les retirem, les posem sobre paper de cuina, que xupi l’oli. Les servim així calentetes o tèbies, amb sucre llustre i canyella per sobre.
A nivell variacions del plat, li he afegit la pell de llimona, que no venia al llibre, però que crec que hi queda molt bé (el combo llimona canyella ja és conegut pels seus grans èxits). Després, xerrant-ho amb la meva mare, recordava que la meva àvia feia servir farina d’arròs (jo he fet servir farina de blat normal i corrent). No han quedat exactament iguals que el record que teniem al cap, però si molt i molt bones.
