Mark Lanegan. “Cantar hacia atrás y llorar”
Un dels autoregals de Sant Jordi va ser la biografia del Mark Lanegan, que és d’aquelles que no pots deixar. S’ajunta la confessió molt franca i crua d’un addicte (a moltes coses, però especialment...
:: Amb compte :: Blog
Si un blog fa un post i no el promocionen, el llegeix algú?
Vaig veure que el 23/3 aquest blog feia 20 anys. Va tenir els inicis a Blogger, on encara en conservo la versió inicial (després migrada a WordPress) i on l’altre dia entrant-hi encuriosit, vaig...
No sóc un dels vostres
Després d’uns mesos de crisi lectora vaig trobar la dosi de no-ficció que em va enganxar i em va succionar durant 24 hores, que és el que em va durar aquest llibre del Marc...
Licorice Pizza
El Paul Thomas Anderson viatjava als 70 a Boogie Nights (estrenada l’any 1997). Va tornar a filmar la dècada fa un parell d’anys amb Licorice Pizza (salt de llargada obviant Inherent Vice). Entremig gairebé...
Tastant Gràcia: epíleg
Vaig començar aquesta cosa del Tastant Gràcia fa un any i mig. En plena època de confinaments em va venir de gust de parlar de plats i d’història de locals de menjar al barri...
Un conte: Gir a l’esquerra
Per variar del que escric normalment a aquest blog (els últims anys, sobretot coses de gastronomia) i per celebrar els 19 anys que fa que el tinc en marxa, publico un conte. Així tinc...
El búlgar de la pastisseria Montserrat
Al cor de Gràcia, a la unió de dues artèries com Torrent de l’olla i Travessera de Gràcia, hi viu un dels establiments històrics del barri, la pastisseria Montserrat, que endolceix el veïnat des...
L’arròs a la milanesa de l’Envalira
Anys i anys, per molts anys. L’Envalira, un dels restaurants clàssics de Gràcia, a la plaça del Sol, celebrarà aviat els seus 50 anys! Ara el porten l’Helena, amb qui vaig xerrar, els seus...
La coca de la pastisseria Carrió
A la Carrió (Bailen, 216) hi ha hagut un canvi generacional. Ho anuncien, orgullosos, des de dins mateixes de les capses on col·loquen els fantàstics pastissos que fan: “Amb molta il·lusió i dedicació, l’Oriol...
Les truites de La Ceba
M’agrada que hi hagi restaurants al barri de llarga durada i que mantinguin el mateix aire que tenien de fa anys. Un dels clàssics a Gràcia és la truiteria La Ceba, una opció popular...
Els peus de porc sense feina de La Martina
La Martina (al carrer Vilafranca amb Martí) té un dels millors menús de migdia de Gràcia; és complicat trobar-hi lloc si no reserves. Aquest “restaurant de barri” (com diuen al seu interior) va néixer...
La crema de carxofes calenta amb gelat de llima-pebre i gambes de Palamòs de l’Ot
Temps era temps, a l’era de les pessetes, un petit restaurant de dues lletres va fer una revolució des del barri de Gràcia. L’octubre del 1996 va obrir el restaurant Ot al carrer Josep...
El pa de parròquia del Forn Europa
El Forn Europa és un dels de més tradició a Gràcia. Ja porta un centenar d’anys fent bon pa; l’any 1957 el va agafar el Ramon Trepat i li va donar el nom actual....
Ultims comentaris al blog