Cloud, gelats del Piemonte a la plaça Rovira
Fa uns anys que gaudim de bons gelats ben a prop de casa, a la plaça Rovira, a la gelateria Cloud. Els fa el Maurizio Lunardi, un italià del Piemonte que va decidir venir...
:: Amb compte :: Blog
Un blog que fa 22 anys. Parlem de conservar el llegat digital
Tinc apuntada l’efemèride al Google Calendar: aniversari del blog el 23 de març. Aquest 2025 són 22 anys des que vaig començar a escriure’l. Dels escrits en català no devia ser pas el primer...
There she goes
Aquesta sèrie explica la història d’un pare i una mare que tenen un fill gran i una filla petita que ha tingut un retard de desenvolupament (entre altres coses, discapacitat intel·lectual), provocat per una...
Bar Casi v2: cuina casolana i catalana… i esmorzars de forquilla!
En un tema, el dels restaurants a Gràcia, on perdem un llençol a cada bugada (a favor de turistes i expats), és una gran notícia que el bar Casi (Massens, 74) hagi tingut continuïtat...
“Els misteris de la cuina dels Kamogawa”, Hisashi Kashiwai
Hi ha qui dirà que aquest llibre és Kashiwai, però no, és guai del tot. Tonteries apart, un llibre ambientat al Japó i amb la gastronomia com a absoluta protagonista em tenia guanyat ja...
Prince of Persia: the lost crown
Ja fa anys que tenim a casa la Nintendo Switch i la mantinc com un entreteniment d’ús no habitual. Això si, un o dos cops l’any trobo algun joc que m’enganxa i li trec...
“Històries naturals”, Joan Perucho
He començat l’any entre vampirs (encara a falta de veure Nosferatu, a la que tinc moltíssimes ganes). Vaig dir adeu als vampirs de “What we do in the shadows”, en el seu últim episodi....
“Aprendiendo a caer”, Mikael Ross
La primera lectura de l’any ha estat un còmic/tebeo/novel·la gràfica, que m’ha acostat molt amablement la biblioteca Jaume Fuster, arrel de la recomanació d’un amic bibliotecari (no d’aquesta en concret). Títol multipremiat, positivament ressenyat...
Els meus discos del 2024
Recupero aquella tradició de penjar aquí els meus discos de l’any (que està bé quan repasso els de fa anys i miro on són els grups que em van agradar). Una fotografia d’un podi...
Rage against the algorithm. Home vell senyala a núvol i enyora l’internet d’abans
Llegia a la newsletter del Sergi Muñoz, Interaccions, sobre l’impacte que va tenir al tornar a entrar a Threads (la twitter de facebook) i observar un món de continguts i respostes poc humans, molt...
Escapada d’uns dies a Puigcerdà amb nens
Retorn al format de guia de viatge que em serveix més per mi (per futures visites) que no pas per comunicar al món (el blog ja no el promociono i hi entra ben poca...
Mark Lanegan. “Cantar hacia atrás y llorar”
Un dels autoregals de Sant Jordi va ser la biografia del Mark Lanegan, que és d’aquelles que no pots deixar. S’ajunta la confessió molt franca i crua d’un addicte (a moltes coses, però especialment...
Ultims comentaris al blog