:: Amb compte :: Blog
“Històries naturals”, Joan Perucho
He començat l’any entre vampirs (encara a falta de veure Nosferatu, a la que tinc moltíssimes ganes). Vaig dir adeu als vampirs de “What we do in the shadows”, en el seu últim episodi....
“Aprendiendo a caer”, Mikael Ross
La primera lectura de l’any ha estat un còmic/tebeo/novel·la gràfica, que m’ha acostat molt amablement la biblioteca Jaume Fuster, arrel de la recomanació d’un amic bibliotecari (no d’aquesta en concret). Títol multipremiat, positivament ressenyat...
Els meus discos del 2024
Recupero aquella tradició de penjar aquí els meus discos de l’any (que està bé quan repasso els de fa anys i miro on són els grups que em van agradar). Una fotografia d’un podi...
Rage against the algorithm. Home vell senyala a núvol i enyora l’internet d’abans
Llegia a la newsletter del Sergi Muñoz, Interaccions, sobre l’impacte que va tenir al tornar a entrar a Threads (la twitter de facebook) i observar un món de continguts i respostes poc humans, molt...
Escapada d’uns dies a Puigcerdà amb nens
Retorn al format de guia de viatge que em serveix més per mi (per futures visites) que no pas per comunicar al món (el blog ja no el promociono i hi entra ben poca...
Mark Lanegan. “Cantar hacia atrás y llorar”
Un dels autoregals de Sant Jordi va ser la biografia del Mark Lanegan, que és d’aquelles que no pots deixar. S’ajunta la confessió molt franca i crua d’un addicte (a moltes coses, però especialment...
Si un blog fa un post i no el promocionen, el llegeix algú?
Vaig veure que el 23/3 aquest blog feia 20 anys. Va tenir els inicis a Blogger, on encara en conservo la versió inicial (després migrada a WordPress) i on l’altre dia entrant-hi encuriosit, vaig...
No sóc un dels vostres
Després d’uns mesos de crisi lectora vaig trobar la dosi de no-ficció que em va enganxar i em va succionar durant 24 hores, que és el que em va durar aquest llibre del Marc...
Licorice Pizza
El Paul Thomas Anderson viatjava als 70 a Boogie Nights (estrenada l’any 1997). Va tornar a filmar la dècada fa un parell d’anys amb Licorice Pizza (salt de llargada obviant Inherent Vice). Entremig gairebé...
Tastant Gràcia: epíleg
Vaig començar aquesta cosa del Tastant Gràcia fa un any i mig. En plena època de confinaments em va venir de gust de parlar de plats i d’història de locals de menjar al barri...
Un conte: Gir a l’esquerra
Per variar del que escric normalment a aquest blog (els últims anys, sobretot coses de gastronomia) i per celebrar els 19 anys que fa que el tinc en marxa, publico un conte. Així tinc...
El búlgar de la pastisseria Montserrat
Al cor de Gràcia, a la unió de dues artèries com Torrent de l’olla i Travessera de Gràcia, hi viu un dels establiments històrics del barri, la pastisseria Montserrat, que endolceix el veïnat des...
Ultims comentaris al blog