“Històries naturals”, Joan Perucho
He començat l’any entre vampirs (encara a falta de veure Nosferatu, a la que tinc moltíssimes ganes). Vaig dir adeu als vampirs de “What we do in the shadows”, en el seu últim episodi....
He començat l’any entre vampirs (encara a falta de veure Nosferatu, a la que tinc moltíssimes ganes). Vaig dir adeu als vampirs de “What we do in the shadows”, en el seu últim episodi....
La primera lectura de l’any ha estat un còmic/tebeo/novel·la gràfica, que m’ha acostat molt amablement la biblioteca Jaume Fuster, arrel de la recomanació d’un amic bibliotecari (no d’aquesta en concret). Títol multipremiat, positivament ressenyat...
Recupero aquella tradició de penjar aquí els meus discos de l’any (que està bé quan repasso els de fa anys i miro on són els grups que em van agradar). Una fotografia d’un podi...
Llegia a la newsletter del Sergi Muñoz, Interaccions, sobre l’impacte que va tenir al tornar a entrar a Threads (la twitter de facebook) i observar un món de continguts i respostes poc humans, molt...
Retorn al format de guia de viatge que em serveix més per mi (per futures visites) que no pas per comunicar al món (el blog ja no el promociono i hi entra ben poca...
Un dels autoregals de Sant Jordi va ser la biografia del Mark Lanegan, que és d’aquelles que no pots deixar. S’ajunta la confessió molt franca i crua d’un addicte (a moltes coses, però especialment...
Vaig veure que el 23/3 aquest blog feia 20 anys. Va tenir els inicis a Blogger, on encara en conservo la versió inicial (després migrada a WordPress) i on l’altre dia entrant-hi encuriosit, vaig...
Després d’uns mesos de crisi lectora vaig trobar la dosi de no-ficció que em va enganxar i em va succionar durant 24 hores, que és el que em va durar aquest llibre del Marc...
El Paul Thomas Anderson viatjava als 70 a Boogie Nights (estrenada l’any 1997). Va tornar a filmar la dècada fa un parell d’anys amb Licorice Pizza (salt de llargada obviant Inherent Vice). Entremig gairebé...
Vaig començar aquesta cosa del Tastant Gràcia fa un any i mig. En plena època de confinaments em va venir de gust de parlar de plats i d’història de locals de menjar al barri...
Per variar del que escric normalment a aquest blog (els últims anys, sobretot coses de gastronomia) i per celebrar els 19 anys que fa que el tinc en marxa, publico un conte. Així tinc...
Al cor de Gràcia, a la unió de dues artèries com Torrent de l’olla i Travessera de Gràcia, hi viu un dels establiments històrics del barri, la pastisseria Montserrat, que endolceix el veïnat des...
Anys i anys, per molts anys. L’Envalira, un dels restaurants clàssics de Gràcia, a la plaça del Sol, celebrarà aviat els seus 50 anys! Ara el porten l’Helena, amb qui vaig xerrar, els seus...
Ultims comentaris al blog