La meva forquilla de metall
No soc gaire consumidor de podcasts: diria que l’únic que he anat seguint amb certa assiduïtat és el de La Ruïna, del Tomàs Fuentes & Ignasi Taltavull. He picat més puntualment d’altres, com La...
No soc gaire consumidor de podcasts: diria que l’únic que he anat seguint amb certa assiduïtat és el de La Ruïna, del Tomàs Fuentes & Ignasi Taltavull. He picat més puntualment d’altres, com La...
Tinc dos fills. La petita va néixer després de cert patiment durant l’embaràs (ens avisaven que venia excessivament petita, cosa que es va acabar arreglant). Va sortir amb els ulls oberts com plats i...
Aquesta Setmana Santa he fet la tercera visita al Japó. La primera de solter, la segona de casat, la tercera amb nens. Ha estat inevitable repetir part de la ruta i explicaré una mica...
Fa uns anys que gaudim de bons gelats ben a prop de casa, a la plaça Rovira, a la gelateria Cloud. Els fa el Maurizio Lunardi, un italià del Piemonte que va decidir venir...
Tinc apuntada l’efemèride al Google Calendar: aniversari del blog el 23 de març. Aquest 2025 són 22 anys des que vaig començar a escriure’l. Dels escrits en català no devia ser pas el primer...
Aquesta sèrie explica la història d’un pare i una mare que tenen un fill gran i una filla petita que ha tingut un retard de desenvolupament (entre altres coses, discapacitat intel·lectual), provocat per una...
En un tema, el dels restaurants a Gràcia, on perdem un llençol a cada bugada (a favor de turistes i expats), és una gran notícia que el bar Casi (Massens, 74) hagi tingut continuïtat...
Hi ha qui dirà que aquest llibre és Kashiwai, però no, és guai del tot. Tonteries apart, un llibre ambientat al Japó i amb la gastronomia com a absoluta protagonista em tenia guanyat ja...
Ja fa anys que tenim a casa la Nintendo Switch i la mantinc com un entreteniment d’ús no habitual. Això si, un o dos cops l’any trobo algun joc que m’enganxa i li trec...
He començat l’any entre vampirs (encara a falta de veure Nosferatu, a la que tinc moltíssimes ganes). Vaig dir adeu als vampirs de “What we do in the shadows”, en el seu últim episodi....
La primera lectura de l’any ha estat un còmic/tebeo/novel·la gràfica, que m’ha acostat molt amablement la biblioteca Jaume Fuster, arrel de la recomanació d’un amic bibliotecari (no d’aquesta en concret). Títol multipremiat, positivament ressenyat...
Recupero aquella tradició de penjar aquí els meus discos de l’any (que està bé quan repasso els de fa anys i miro on són els grups que em van agradar). Una fotografia d’un podi...
Ultims comentaris al blog