Santornemi i els restaurants que ens agrada tenir a prop de casa

imprimeix

De vegades tenim la sensació que les coses avancen a més velocitat de la que podem assimilar i no en el sentit que desitgem. La nostra influència en el moviment general de la societat és minsa però existeix i cal exercir-la. Una de les principals vies de fer força que tenim és com consumim. Jo, per exemple, fa temps que vaig decidir no comprar cap llibre a Amazon i encarregar-los tots a la llibreria del barri. Vull que el meu barri tingui una bona llibreria, l’Atzavara, on m’aconsellin bé i a sobre faci teixit de barri i si jo faig aquesta acció i més gent pensa com jo, anem pel bon camí de donar viabilitat a la llibreria (i evitar que Amazon s’ho quedi tot, que això ja és un altre tema que donaria per molt).

És impossible ser conseqüent en tot el què fas, però sempre serà millor fer alguna acció en aquest sentit, que no fer-ne cap. En el cas dels restaurants l’acció es fa menjant als locals que volem que sobrevisquin a la voràgine de la restauració barcelonina. Un bon exemple a seguir en aquest sentit és l’Alberto, aka Enocasionesveobares. Resum: mengeu a restaurants que us agradaria que sobrevisquin. El local del que parlo avui és un perfil de restaurant que a la ciutat és més notícia per tancaments que per estrenes. I ja passem a la teca, que és el que ens agrada.

Santornemi, esqueix del Gelida

Cigrons amb calamars

Tinc una debilitat personal que són els plats de llegums amb producte mariner. I entre els llegums els cigrons són el meu número 1. Quina alegria entrar al Santornemi (Avinguda Sarrià, 50) i trobar-te aquest plat a la pissarra de plats del dia:

Plats del dia

Aquest és un restaurant (obert a mitjans de 2019) que aposta per producte d’aquí, receptari de casa (amb plats que ja costa trobar a moltes cartes) i que té un format molt semblant al Gelida. Sense menú, carta, però amb preus continguts. La relació amb el Gelida ve que els seus responsables van treballar durant molts anys allà i han fet una línia continuista en lo gastronòmic, tot i que en el local s’han modernitzat una mica.

Més enllà de les debilitats personals com els cigrons amb calamars o les mandonguilles amb sèpia, em sembla una alegria (i ja és trist que ho sigui) que obri un nou restaurant on poder trobar un conillet al forn i un fricandó i poder-lo acompanyar amb escalivada, llegums, samfaina… I una mica de pa per sucar, sempre.

Mandonguilles amb sípia (es desfeia!)

Fins i tot les postres les toquen bé. El parell de propostes fetes a casa d’aquest dia que hi vam anar, flam de xocolata i pastís de formatge, eren a molt bon nivell.

M’agrada que a Barcelona es pugui menjar un bon ramen o ceviche o sushi. Però hi ha un problema si l’oferta gastronòmica internacional devora completament l’oferta local. Per tant, és fantàstic que sobrevisquin a la ciutat locals (en el perfil de pressupostos més ajustats) com el Gelida, el Can Vilaró, Cal Boter, Bar Casi, Sant Joan… i molt de tant en tant que en neixin de nous com el Santornemi.

Esmorzars de forquilla

Obren a les 8 i hi fan esmorzars de forquilla. Per aquí al blog, he intentat aportar també el meu gra de sorra a la defensa de l’esmorzar de forquilla davant del brunch. Al Santornemi són dels nostres.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *