La mort i la primavera

Un espai entre lectures d’assaig (entre enshittifications i genètiques) m’ha portat a llegir la Rodoreda. Escriptora altament reivindicada els últims anys i de qui només devia haver llegit La plaça del diamant i fa tants anys i tantes neurones mortes ençà que la tinc difuminadissima al cap. Però per una menció que vaig pescar al seu dia no recordo on (un altres cas de necessitat de cues de pansa) vaig anar a parar a La mort i la primavera.

Que primer de tot destaca per un fet: que és una novel·la inacabada, que es va publicar quan la Mercè Rodoreda ja havia mort. Havia fet una primera versió i després l’havia continuat i n’havia quedat aquesta obra en progrés plena de notes que Núria Folch va revisar i convertir en l’obra que es va publicar el 1986 (i que després es va traduïr a diversos idiomes

Benvinguts a Twin Peaks

És una obra molt estranya i potser per això m’ha apassionat tant, que hi vaig entrar sense cap mena d’idea de què m’esperava. Hi trobem un poble, envoltat de natura. Tenen certes tradicions estranyes, especialment relacionades amb la mort. Anem trobant pinzellades del poble i el seu entorn però no el podem acabar de situar històricament, més enllà d’alguna presència (cotxe) que el fa més o menys modern. Però la sensació és d’atmòsfera ben estranya.

Posava això de Twin Peaks, com a poble raro bessó. Com a fan del Lynch que sóc, hi trobava unes sensacions similars. Quan ens està descrivint el bosc, i els ocells i les flors no és una descripció neutra. Ja aporta unes notes discordants, com aquelles imatges del jardí del principi de Blue Velvet o les panoràmiques de Twin Peaks, que et diuen que rere la normalitat perfecta s’hi amaga la foscor.

És com tantes novel·les, la d’un protagonista que lluita contra un destí i unes lleis i regles, però envoltat d’una nuvolosa que la fa màgica. Sense èssers sobrenaturals, no fa falta. Aquesta societat formada per una bateria de personatges secundaris (el ferrer, el presoner, les dones embarassades…) espectacular.

Llegiu-la, que cal reivindicar que des del català es faci una obra tan collonuda. I ho podeu complementar amb una conversa sobre l’edició que se’n va fer o amb una ànalisi de la societat de La Mort i la Primavera.