The city and the city: dos ciutats pel preu d’una

En època de canvi de bolquers, em costa trobar el moment per llegir. Entre la Setmana Santa i algunes migdiades del meu fill, vaig poder devorar “The city and the city”, una novel·la del China Mieville, que vaig descobrir arrel d’un comentari del Marc Pastor al Twitter (xarxes socials: si, també són útils). Estava descatalogada (jo la vaig demanar a la biblioteca) però ara l’ha tornat a publicar Nova.

Llegint la sinopsi de la novel·la em va quedar clar que era feta per mi: un combo de novel·la policíaca més el tipus de ciència ficció que més m’agrada, no excessivament fantasiosa, “creïble”. No hi veiem un món gaire diferent de l’actual, excepte pel què fa a la ciutat protagonista i la seva condició excepcional de contenir dos ciutats en una. Aquí està el centre de tot i el què fa que una novel·la que explica com un detectiu vol resoldre un assassinat agafi una dimensió molt superior.

L’inspector Borlú de la ciutat de Beszel investiga la mort de Mahalia Geary, relacionada de vàries maneres amb la ciutat veïna, Ul Qoma. No serà una mort més, perquè l’obligarà a travessar fronteres i investigar sobre racons foscos de les dues ciutats. Com deia, aquest concepte de les dues ciutats que conviuen juntes però separades, és fascinant i la gran troballa de la novel·la, que a més està molt ben dosificada. Costa moltes pàgines entendre què coi hi passa, com està tot organitzat, però mica en mica vas descobrint-ho, visualitzant-ho, veient com tot va encaixant. Fins i tot hi ha temps per sorpreses a la part final que també es col·loquen perfectament i donen peu a noves interpretacions al què ja havies pensat d’una altra manera.

No és dels llibres que calgui explicar gaire abans: llegiu-lo!

La sèrie de televisió

Vaig acabar la novel·la just quan van començar a emetre la minisèrie de televisió, de la BBC2. Així d’entrada semblava una novel·la bastant difícil de portar a la pantalla per aquest tema de les dues ciutats que conviuen sobre el mateix espai físic. I per aquest mateix motiu recomanaria llegir sempre la novel·la si és possible abans de veure la sèrie. Que no és qüestió que t’orientin massa sobre com has d’imaginar el Beszel Vs Ul Qoma.

Però atacar primer el llibre pot tenir un efecte contraproduent com m’ha passat a mi. He mirat un parell de capítols, m’han semblat molt ben fets, interessants, amb una estètica ben triada però no eren el què tenia al cap quan llegia. I això m’ha produït una espècie de rebuig que no m’ha deixat acabar la sèrie. M’ha passat a interessar ben poc i l’he guardat amb cura al calaix de les sèries inacabades, encara que siguin només 4 capítols.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *