Els jocs de taula que més ens agraden

Aquests dies de regals hem incorporat uns quants jocs de taula a la nostra llarga col·lecció. He pensat que amb l’ajuda del meu fill (que ara té 8 anys) faríem una selecció dels que més ens agraden. I ho publiquem avui, primer dia de l’any, per si algú va tard pels Reis i vol pescar alguna idea.

Hem decidit fer una selecció de jocs que gaudim tan adults com ell. Jocs per xalar igual, tot i que encara tenim una tolerància diferent a la derrota. El nen té camí per fer i tenim alguns jocs especialment conflictius com el Monopoly, que vetem de tant en tant.

A continuació faig una llista dels que més ens agraden, no ordenats com si fos un rànquing sinó tal com ens han sortit, que això ho hem escrit plegats. Compteu que són per +8 anys (excepte alguns que són per a més petits, ja ho indico).

Jocs petits per emportar-se de viatge

Perquè són petits i perquè es poden jugar en una taula de dimensions reduïdes, per exemple en la d’un tren o un avió, de viatge.

• Isla Calavera: hi juguem força sovint i dona per partides curtes i vibrants. Un joc de daus àgil, de partida ràpida on l’atzar i l’estratègia juguen un paper important. Les cartes donen indicacions del paper que jugaran els daus i com més cares iguals més punts, però compte, les calaveres que poden ser traïdores. No ens en cansem per més que hi juguem, entreté a grans i petits
• Dobbel: un de pimpam i on es combinen dues coses que em fan perdre: memòria i rapidesa. N’han fet moltes versions, nosaltres tenim el de les imatges del Harry Potter i permet diverses varietats de joc. La caixa de llauna és petita i molt fàcil de dur.
• Misión Cumplida: novetat que ens va portar el Tió: és de fer missions amb cartes de colors i números. Tenim cartes de missió i cartes amb números de diversos colors. Cada partida és diferent i pots escollir el nombre de missions segons el nivell de dificultat. És un joc col·laboratiu d’estratègia en grup, els jugadors van parlant per anar resolent les missions abans que s’acabin les cartes. El joc permet la versió solitari amb un sol jugador.
• Rebel Princess: la gran revelació de l’últim any. Té la gràcia que les partides consten de 5 rondes i cada ronda la mana una carta que modifica les regles en les quals es juga. Ens agrada molt aquesta variabilitat! (demana 3 jugadors mínim). Fill: “el que més m’agrada, és superguai i cada jugador té una princesa amb una habilitat diferent“. Les partides són molt entretingudes i el fet que canviïn les regles el fa poc repetitiu. L’objectiu: tenir el mínim nombre de punts (compte amb el gripau que en val 5!)
• Ring: aquest a mi no m’agrada però a la resta de la família sí. El que guanya és el que vagi més de pressa, se segueixen les indicacions de les cartes (ara parells, ara senars, ara nombres concrets…), però si surt un objecte el que diu primer “ring” es descarta de totes les cartes d’aquell objecte.
• Sushi Go: un clàssic que tenim una mica oblidat, 3 rondes per fer el major nombre de punts, un cop tires les cartes passes les que tens al del costat, cal tenir present les que passen per la teva mà per controlar què és millor tirar o reservar.

N’hi sumo uns quants més en els que incorporem a la filla, que és més petita (6 anys, però té certs problemes que ja he explicat per aquí i a nivell mental és com si en tingués un parell menys). Per tant, podríem dir que són els recomanables per edats de 3 o 4, fins a 6-7.

• Virus: hi hem arribat a jugar molt. Té expansions, però crec que és millor jugar sense elles. Un joc amè, ràpid i fàcil de dur. No cal explicar gaire més, que és força conegut.
• Three wishes: aquest és diferent. Tens 3 cartes amb propostes de desitjos a un geni i has d’endevinar que agradar més i menys als altres jugadors. Una bona idea per treballar l’empatia i conèixer els altres.
• Pelusas: has d’anar pescant cartes i arriscant-te a agafar-ne més o no, amb el perill de perdre tot el que has aconseguit.
• Piou-piou: poques cartes diferents i un objectiu d’aconseguir tenir 3 pollets. Gall, niu i gallina = ou / Gallina + gallina = surt el pollet / Guineu= roba ou / Gall + gall = espanta la guineu. Fàcil i simpàtic
• Bata-waf: anem tirant cartes i s’emporta la tirada qui tingui el número més alt. Útil per conèixer els números de l’1-6
• Diamoniak: Cada jugador construeix un castell d’un color. Es roben les cartes d’una en una per anar bastint el castell, els diamants compren parts del castell als altres jugadors; les bruixes et roben 3 cartes i les fades espanten les bruixes. Senzill, ràpid i fàcil de dur.
• Quien soy: un d’aquells de posar-se una carta al cap i intentar endevinar què hi tens. Ideal per anar progressant en llenguatge i per dur a tot arreu.

Jocs de partides ben entaulades

També tenim jocs que demanen partides una mica més llargues, i de vegades no trobem el forat per posar-nos-hi. Però els següents ens encanten.

• Pasajeros al tren Europa: jo ja havia jugat fa anys al Ticket to ride i em va encantar. El nen s’hi ha sumat: partides amb el mapa d’Europa on has de construir rutes en tren, vigilant que els altres no et xafin els teus trajectes. Fill: “vas pel mapa d’Europa i coneixes millor els països. El més divertit és que construeixes trens per tots els països i sempre m’agrada fer la ruta més llarga, el que la fa té punts extra“.
• Celestia: els jugadors pugen a una nau i han d’anar tirant daus per avançar cap a la màxima puntuació. Un cop es llencen els daus cal decidir si baixar de la nau i assegurar una puntuació o arriscar-se a guanyar-ne més, però amb la possiblitat que s’estavelli.
• Ubongo junior: la versió per a nens del mateix joc per a adults. Una espècie de tangram en format competitiu, a veure qui fa més de pressa les figures indicades: hi ha diferents nivells de dificultat.
• Codigo secreto: ideal pels nens en edat d’anar treballant les mates: has de fer una ruta i avances construint operacions matemàtiques amb els números que tens.
• L’illa Prohibida: no té conflictes, perquè és un joc cooperatiu. Has d’evitar que l’illa s’inundi, tots els jugadors s’han de moure per aconseguir arribar a l’objectiu. Fill: “cal aconseguir els 4 tresors per guanyar i després anar a l’helicòpter i amb una carta de tresor o si ets el pilot fugir de l’illa i guanyes la partida“. Té versió en català i permet elaborar l’estratègia parlant amb els altres jugadors. Diversos personatges tenen habilitats diferents.
• Rummikub: un altre que convenç a petits i grans. Semblant a molts jocs de cartes, però en format joc de taula: has d’anar fent escales i trios i ser el primer que es queda sense fitxes.
• Draftosaurus: has de crear un “parc Jurassic” seguint unes normes i escollint quins dinosaures poses al teu parc. Un dau indica on has de posar els dinosaures que tens a la mà, distribuïts en el teu petit “taulell parc”. Es van passant els dinosaures de ma en ma un cop has col·locat els teus. Ràpid i divertit, potser repetitiu a vegades perquè sempre és igual; tot i que el taulell ofereix una versió més fàcil i una més difícil.
• El rey de los dados: un altre dels de tirar daus, podent repetir certes tirades (com el Isla Calavera) i a més té la gràcia que el què cal fer ho marquen unes cartes que es van canviant i rotant, per tant, la partida va evolucionant. Un altre dels preferits de la família.
• Trivial pursuit familia: teníem trivials molt vells amb preguntes desactualitzades: aquest permet jugar-hi a petits i grans perquè té preguntes orientades a adults i altres a nens.
• Monopoly: el clàssic, que genera passions. En el meu cas negatiu (aturem el capitalisme!), al nen i la dona al revés.
• Misterios de Pekin: un joc que tenia la dona enterrat en un armari i que ha aixecat passions. És tipus Cluedo, però sense l’assassinat: es llegeix un cas i els jugadors visiten els testimonis que tenen cartes encriptades que es desxifren amb un mirall, un plàstic vermell… El fill “és súperguai, el que més m’agrada és ser el Sr.Kepasa. És molt d’espies i investigar depenent de la història, molt guai!“. Pot contenir microdosis de racisme.

I els de taula per edat més petita:

• Abejitas zum zum: uns ruscos tapen abelles de colors, has de descobrir on para l’abella que et surt a la carta que aixeques. A la filla li agrada molt encara que té preferències per certs colors i sempre cau alguna trampeta. Joc de memòria. Compte que si surt l’os et toca tornar el rusc al centre.
• Unicornio destello: progresses tirant daus i seguint una ruta, algunes caselles són especials i donen diamants. Guanya qui n’aconsegueixi més.
• Primer frutal: aquest és per petits, 3-4 anys, un primer joc amb regles fàcils; segons indiqui el dau s’han de recol·lectar les fruites. Joc col·laboratiu per collir totes les fruites abans que t’atrapi el corb.
• Rally de zanahorias: els conills han d’intentar arribar els primers a les pastanagues. Hi ha unes plataformes de diferents colors i llargades per poder-hi arribar; cal calcular on poses la pedra per avançar segons la llargada del camí que t’indica el dau.
• Tesoro brillante: tries un color i has d’anar aixecant unes anelles que contenen el tresor amb tots els brillants. Cal vigilar que els del teu color no caiguin al forat on hi ha el pare drac.
• Lince: un de pescar imatges, cal tenir memòria i rapidesa, una mica com el Dobble que comentàvem abans. Un clàssic de fa anys que no caduca i segueix entretenint.