“Fills de la boira”, Brandon Sanderson

Després de moltes lectures de ciència ficció barrejades amb altres de no ficció, he fet un salt a la literatura fantàstica. Del nom Brandon Sanderson en tenia la referència que era un dels noms actuals més potents del gènere, amb milions d’exemplars venuts i tot i la basarda que em fan els volums massa grans (la vida els últims temps no em dona gaire temps lector) vaig decidir atacar aquest primer llibre de la trilogia, traduït al català. Deia que no tinc gaire temps de lectura, però quan alguna m’atrapa l’acabo trobant.

Això d’un ser suprem, maligne, totpoderós a qui els herois de la història volen derrocar no és pas una cosa gaire nova, aquí, a part d’un ventall de personatges principals i secundaris ben assortit, m’hi vaig trobar una versió de la “màgia” nova. L’al·lomància: alguns dels personatges de la novel·la tenen el poder de poder emmagatzemar dins seu determinats metalls i cremar-los per obtenir-ne habilitats concretes. Cada metall et dona un poder diferent i de fet els metalls s’agrupen per parelles: un pot encendre les emocions, un altre les apaigava. No és només això: molts només tenen el poder per fer anar un d’aquests metalls, però hi ha uns escollits, els fills de la boira, que els poden controlar tots. També hi ha una altra màgia, que és la ferruquimia, però això ja ho llegireu al llibre.

Màgia tova vs màgia dura

M’ha semblat interessant que l’autor ha reflexionat sobre l’ús de la màgia a la seva literatura i n’ha escrit unes lleis de la màgia. De la primera “l’habilitat d’un autor de resoldre conflictes amb màgia és directament proporcional a com de bé el lector enten aquesta màgia” en treu una clàssificació. Tenim una màgia tova, que busca sorprendre al lector amb la seva espectacularitat, però que no té regles i simplement és el què hi ha. Aquesta pot generar els clàssics problemes de deus ex machina, que fan avançar trames amb solucions un pèl patilleres. I després hi ha la màgia dura, la que funciona amb regles, que es poden entendre i que tenen unes conseqüències. Són eines que els protagonistes poden utilitzar però que tenen els seus límits, i que els seus usos poden comportar conseqüències negatives, cal saber com i quan fer-les anar.

Lectures post-capítol a la seva web

Una cosa que m’ha agradat especialment i que no havia viscut amb altres lectures és la d’acabar un capítol i poder anar a la web a llegir els “comentaris del director”. Cal anar a les anotacions de Fill de la Boira i buscar el capítol. M’ha semblat molt interessant, per exemple, després de llegir un capítol on hi ha un trencament força important de la historia, com l’autor explica que el destí final de tot plegat li va canviar a meitat del llibre on va veure una oportunitat que no havia previst i com això va reenfocar el progrés de la historia (i com el va obligar a refer el què ja havia escrit disseminant traces de cap a on aniria el relat).

Arrel d’una de revelacions del final de tot, torna al tema de la màgia: “una de les coses divertides dels meus llibres són la màgia i realment és molt dur transitar la línia de fer que la màgia tingui aspectes tècnicament interessants sense fer-ho ni massa complicat ni donant la sensació que m’ho vaig inventant sobre la marxa“