The Tomatina
Passades classes (he sobreviscut el debut de profe), viatges i treballs secundaris varios, tornaré a recuperar una mica més de constà ncia escrivint…
La setmana passada vaig estar a Londres. Vaig veure Spamalot, el musical basat en “Los caballeros de la mesa cuadrada” dels Monty Python: tot i la meu particular odi als musicals, vaig sobreviure i inclús vaig disfrutar molt la major part de l’obra. Gags com els cavallers que diuen Ni o el del conill salvatge són clà ssics. I les absurditats a l’estil Monty Python incorporades a l’obra teatral donaven molt el pego. Em va costar l’entrada uns 30 euros, a la part més a dalt de tot del teatre, que els veies gairebé en picat… Les de davant se n’anaven als 90 euros.
Però el què més em va impactar va ser l’enorme publicitat de la Tomatina en revistes i diaris! Aquella festa valenciana consistent a llençar tomà quets, publicitada per moltÃssimes agències de viatges que oferien el pack visita a la Tomatina + sangria + tapes + guia expert que t’hi porta. Com La Tomatina Tours… Costat a costat, fent-se la competència, amb les visites als Sanfermines. Lliçó turÃstica per pobles: crea una festa salvatge, aprofita Internet per publicitar viralment les salvatjades i espera que els tour-operators anglesos s’hi posin.
ep!! jo em dic Enric Compte a veure si serem parents…
S’hi ha d’afegir un altre ingredient: que l’alcohol corri de forma abundant.
Absolutament cert. Me n’oblidava. I entenc que si hi ha algun brebatge propi de la zona és un bonus point important 🙂
A la recepcionista de l’hotel de Londres, quan va saber que era de BCN em va dir: “Mucha fiesta!”. Aquà es va acabar la conversa.