El procés de deslligar-se de Google

Fa molts molts anys, els de Google tenien una espècie de mantra “don’t be evil”. Això fa temps que va quedar arraconat i han deixat clar que tenen el mateix propòsit que les altres empreses, fer molts diners, maximitzar els beneficis. I sobretot, cada cop amb menys escrúpols i menys línies vermelles. Google ha aconseguit la posició de líder en diversos àmbits (cercador, navegador, sistema operatiu del mòbil…) al potenciar-se a si mateix gràcies al gairebé monopoli en cerques i gràcies a fer productes que ho fan tot molt fàcil. Qualsevol alternativa sembla que sigui més difícil i funcioni pitjor.

Però la pèrdua d’escrúpols a mi l’alerta i el fet que tinguin tantes dades de mi (de les meves cerques, el gmail, els logins que faig amb google a altres webs, tot el què faig al meu android. el què guardo a google drive…) no m’agrada. Més quan veus que ells (igual que la resta de tecnològiques top com Microsoft, Apple, OpenAi, X…) fa temps que s’han posat de genolls per complaure el govern Trump i a veure què els demana aquell sonat. Totes aquestes són americanes i seria molt positiu tenir una competència europea digna a tots aquests productes tecnològics. Crec que si el producte és digne, tindran una base d’usuaris. Del que fan totes les tecnològiques hi ha molt a explicar, ho deixo per a més endavant, quan parli del llibre Enshittification del Cory Doctorow que estic llegint, que parla com totes aquestes empreses primer enamoren usuaris, després els anunciants i després es caguen en els dos anant a beneficiar-se ells mateixos i els seus inversors.

Jo estic absolutament connectat a l’ecosistema Google i vaig decidir que volia intentar deslligar-me’n al màxim possible. Tot i que si són tan bons i líders és perquè saben com fer que el procés de canvi sigui costós i la gran majoria de gent renunciï a intentar-ho.

El primer pas: adeu a gmail

De fa molts anys tinc un parell de correus. El que tinc amb el meu propi domini, que és el que acostumo a tenir com a primari i un gmail, que és des d’on gestionava tot el correu. El tenia configurat per enviar mails amb la meva adreça personal i també rebre’ls allà (la interfície de mail que em donava el meu hosting és una mica cagarro). Al final, però, feia molts registres web amb el gmail, que allò de loginar-se amb la compta de gmail i no haver d’inventar una nova contrasenya cada cop és massa còmode.

No fa gaire els de Google van anunciar canvis per recuperar mails d’altres comptes via Pop. Sense tenir clar si m’afectaria o no (diria que el meu hosting ofereix alternativa), vaig pensar que era un senyal diví per matar al gmail i continuar exclusivament amb el @ambcompten.net. Vaig fer una petita investigació i em van fer ullets uns que ja coneixia, Proton mail. Una alternativa europea que destaca per ser un correu molt segur i amb una aposta claríssima per la privacitat, que ja és el que buscava. També l’estic fent anar per emmagatzemar contrasenyes.

Ara vaig rebent els mails només allà i em queda anar anul·lant subscripcions al gmail i passar-les a l’altre correu. Si us hi voleu apuntar, afegeixo un enllaç de recomanació (no em paguen res per parlar-ne bé, però si algú s’hi ha d’apuntar, clicant aquí em fan algun descompte).

Fitxers compartits sensibles: fora de Google

Al Google Drive hi tenia fitxers sensibles. Documents de salut, documents de la renta, còpies de documents personals. I realment no els hauria de tenir allà, amb la capacitat de Google de llegir documents de tot tipus i rastrejar-te per fer un perfil publicitari completíssim, que ven a ves a saber qui.

He fet com el mail, he passat al Proton (amb què pago, tinc 15 GB d’emmagatzematge), com a alternativa per tots aquests fitxers més sensibles. De la resta, encara he de veure què faig, perquè al Google Drive hi tinc molta teca que cal veure on recol·loco.

El pas complicat: alternatives a Android

O iOs o Android, quan vols un mòbil no sembla que hi hagi gaires possibilitats entre Google i Apple. A casa som d’Android per part meva i d’iPhone per part de la dona (extensiu a les famílies respectives). Els Android funcionen bé, però són unes màquines de recollir informacions sobre tu. És lògic, per tant, que investigui si hi ha alternatives interessants.

Tenim el Jailfish, un SO (sistema operatiu) europeu basat en Linux que té bona pinta i permet fer anar apps d’Android. També he trobat que hi ha diversos projectes d’Androids desgooglitzats. N’he llegit una comparativa interessant que em reforçava la meva opció, instal·lar el GrapheneOS, especialment pel fet de tenir un Google Pixel.

M’he llegit com fer-ho i ho faré en algun moment (crec). Però fa mandra. Porta temps i dedicació i tinc dubtes de si m’aniran certes apps que necessito com les dels bancs o autenticadors que faig anar per la feina.

Per altra banda, el fet de deslligar de tot el que espia Google estic segur que pot fer que el mòbil vagi més fi i tot. En la part negativa, he llegit que en el cas de la càmera les alternatives d’apps no són tan bones com l’oficial que tens al teu android googlitzat.

El navegador: Chrome

Chrome és el navegador més utilitzat i és una altra mina per Google per aconseguir dades d’ús de tots els que l’utilitzen per alegria dels seus perfils completíssim d’usuari i els dinerets que fan amb la publicitat. A més del navegador en si, jo faig anar moltes extensions que faig anar per feina (navegació amb proxys, eines enfocades al SEO, a l’analítica web…) i hi ha una opció bona per substituir-la, el Brave. Bloqueja anuncis, et dona més privacitat i et permet utilitzar les extensions que tens pel Chrome. Canvi fàcil.

Ofimàtica: ni Microsoft ni Google

A hores d’ara no és una prioritat gaire gran. Perquè a eina em toca Microsoft i aquí no tinc res a dir-hi i a casa he fet anar el Google Docs i el Sheets quan els he necessitat, molt puntualment.

Hi ha alternatives bones com el Libre Office, que podria instal·lar per acabar de deslligar-me també per la part ofimàtica. O encara més fàcil, l’opció en línia de Proton, amb un docs i sheets (que encara he de provar)

Youtube

Hi veig alguns podcasts, videoclips musicals, directes… I de regal m’enganxen amb les meves preferències amb vídeos relacionats que em poden interessar. Prou de shorts, siusplau!

Ara per ara no veig alternativa