Va, que hem de tenir el blog en marxa!

Ingredients:

- 2 lloms de salmó

-1 escalunya

- vinagre blanc

-oli de gira-sol

-1 taronja

-1 llimona

-1 canó de canyella

-sal

-pebre blanc

-pebre rosa (opcional)

Preparació:

Primer de tot, tallem el salmó a daus i el posem en un bol durant 15 minuts amb el suc de la llimona i el vinagre (n’hi posem fins que el salmó quedi cobert).  Abans d’esprémer la llimona, la pelem i en reservem la pell. Mentre es cou el salmó amb els àcids, pelem la taronja (guardem la pell) i en fem suc (també el guardem). Tallem a la juliana la pell de la taronja i la llimona. Un cop passats els 15 minuts, escorrem el salmó i el salpebrem. Tot seguit el fiquem amb un bol juntament amb el suc de la taronja, la juliana que hem fet amb les peles, la canyella trossejada, l’escalunya tallada ben petita, el pebre rosa (si en teniu; és més decoratiu que no pas altra cosa) i el cobrim amb l’oli. Si ho podeu deixar macerar 24 h quedarà brutal, si no amb un mínim de 2 la cosa ja està ben bona.

Es pot menjar tal qual, o fer-lo en broquetes combinat amb pinya, per exemple

Em prenc un descans de receptes mentre viatjo pel món. Espero tornar amb alguna recepta interessant de les antípodes, tot i que molta tradició culinaria de renom no em sona que tinguin. En unes setmanes la Silvia tornarà a estar per aqui i a veure si posa alguna recepta (Sil, pressió!).

També en un temps hi haurà alguna novetat via la meva feina. Una cosa relacionada amb la cuina i internet i en la que he estat ficat des de la idea inicial fins que he marxat de viatge. A interactiva.cat s’anunciarà al seu moment, segur Si m’avisen per mail ja faré un minitext per aquí…

Una recepta fàcil extreta del recomanable llibre que em vaig pillar a Lisboa “O grande livro das receitas de Bacalhau”. He fet servir:

- 4 lloms de bacallà
- 2 patates grans
- 2 cebes grans
- 3 grans d’all
- Oli, sal & pebre vermell dolç

Primer escaldem en aigua bullint el bacallà un parell de minuts. El traiem i deixem que es refredi. Posem a precalentar el forn a 200 graus.

En una plata preparem un fons central de l’all tallat a làmines i les cebes també tallades a tires i per sobre li posem el bacallà. Al costat, el rodegem amb patates tallades a rodanxes primes. Per sobre li tirem sal, un polsim de pebre dolç i un raig ben generós d’oli… que quedi el fons ben anegat.

Posem la plata al forn precalentat, 30 minuts, i ja ho tenim Bo, bo.

Ahir vaig estar mirant el tema de la llicència Creative Commons que tinc a la web (a baix de la columna dreta) i vaig veure que no estava bé. Fins ara la web estava amb una llicència que permetia a tothom qui ho vulgués utilitzar les receptes d’aquesta web, sempre que se’n citi l’origen i no es faci un ús comercial. Però també restringia fer-ne obres derivades, que és una cosa tan tonta com que si algú vol agafar una recepta d’aquí i canviar les avellanes per nous doncs en principi no està reconegut. Ho he canviat per una altra, Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons, que diu que qui vulgui faci variacions sobre les receptes d’aquesta web (sense treure’n ús comercial i citant d’on s’ha tret), però que després si les penja a la seva web, les ofereixi amb la mateixa llicència d’ús Creative Commons.

Un post una mica palorro, però suposo que està bé deixar-ho clar

Recepta refrescant i ideal per l’estiu… Una de les variants de la familia del gazpacho. Se suposa que hi ha tantes variacions de la recepta com andalusos que la fan a casa, però vaja, he tirat per una que m’han dit i fent una variació obligada. No tenia vinagre bo (li volia posar de modena) i li he posat Pedro Ximenez.

- 7 o 8 tomàquets de branca, pelats i sense llavors
- Mig got d’oli d’oliva bo
- Un rajolí de Pedro Ximenez
- Mitja dent d’all
- Pa sequet del dia anterior, tipu una llesca gran
- Sal

Sintesí twitteriana: posa tots els ingredients al pot del minipimer, tritura-ho, deixa-ho una estona a la nevera perquè es refredi i ja ho tens.

Afegeixo: segons el Xevi si no porta pernil i ou dur, no estaríem parlant de salmorejo… Bueno, salmorejo o no, així m’ho va dir que ho feia un amic i bo està, deixant de banda la terminologia Sempre li podeu afegir pernil i ou dur a la recepta de dalt…

Aclarim primer que no sóc fan del tofu, cosa sosa on les hi hagi. Però en tenia per la nevera d’unes proves que vaig fer, caducava i he aprofitat per fer una recepta que tenia. Quedi clar que en la recepta podem substituir el tofu per pollastre i segur que queda més bo

- Un bloc de tofu (250 grams diria)
- 60 grams d’atmetlles marcona
- Farina
- 4 cullerades soperes de salsa de soja
- Gingebre
- Tres dents d’all
- Sucre moreno

Primer de tot preparem la marinada. En un plat fondo hi posem la salsa de soja, les tres dents d’all ben triturat i el gingebre: el ratllem i l’espremem amb les mans perquè surti una culleradeta de suc de gingebre més o menys. Tallem el tofu a daus i el posem a marinar, remenant una mica perquè s’empapi bé. Ho deixem a la nevera ben bé 1 horeta (una mica més i tot).

En un plat barregem la farina i les atmetlles triturades. Traiem el tofu marinat de la nevera i ho barregem amb l’arrebossat. Ho fregim en oli ben calent, un parell de minuts, i ja ho tenim. Queda gustós… gairebé dignifica lel tofu

Verat: un peix a un preu raonable, com ja indica el seu nom i que és ben bo. Per aquesta recepta, treta del llibre de la Mireia Carbó La cuina salvavides, he fet servir (per dos):

- 2 verats
- 2 patates
- 40 gr d’avellanes torrades
- 60 gr de parmesà ratllat
- 1 gra d’all
- Oli & sal

Primer, pelar les patates, tallar-les a rodanxes i fregir-les a foc ben calent. Quan comencin a posar-se doradetes les traiem i les posem de fons a una plata per anar al forn. A sobre de les patates li col·loquem els dos verats (demanant a la peixateria que l’obrin i el desespinin, que sempre estalvia feina), salats. El forn el teniem precalentat a 180 graus, i hi deixem el peix un quartet d’hora.

Mentrestant preparem la salsa: ajuntem l’all, les avellanes i el parmesà, li afegim una mica de sal i ho triturem amb el minipimer. Anem afegint oli perquè agafi la consistència de salsa que volem.

Al cap del quart d’hora traiem la plata. Ruixem el verat i les patates amb la salsa i ho deixem al forn uns minutets més. Ho traiem i a disfrutar

La recepta original portava lluç, però vaja la rosada fa el fet, inclús congelada com era el cas. He fet servir (per dos persones o per dinar + carmanyola per la setmana):

- Un parell de talls de rosada
- 200 grams de cuscus
- 2 pastanagues
- 2 tomàquets
- 1 ceba

Primer he fet el sofregit: la ceba picada ben fina primer, després la pastanaga pelada i triturada i després el tomàquet pelat, triturat i amb una mica de sal i sucre. Ho he deixat una estona i després hi he incorporat el cuscus (que prèviament havia preparat perquè s’inflés durant uns 10-15 minuts amb aigua calenta). Barrejat bé el cuscus amb el sofregit, parem el foc.

Fregim la rosada en oli ben calent, dos minuts per banda i ja podem preparar el plat amb el cuscus per sota i la rosada a dalt. Fàcil i sa: double hit combo.

Això, per un parell de persones:

- 400 grams d’anelles de calamar
- 100 grams de farina d’arròs
- 2 clares d’ou
- 1 cullerada sopera de curri en pols
- 1 cullerada sopera de pebre negre
- Mig carbassó
- Oli de girasol

Agafem la farina i en fem tres grapats. Un el deixem tal qual, l’altre el barregem amb el curri i l’altre amb el pebre negre.

Batem les clares. Tallem el carbassó amb la mandolina que quedi ben primet i el passem per la farina sense res i després per la clara. El tirem a una paella amb l’oli ben calent i retirem quan estigui doradet. Després enfarinem la meitat dels calamars amb la farina de pebre negre i l’altra meitat amb la de curri. Els passem per la clara i els fregim. Al treure de la paella ho passem per un paper absorbent perquè xupi l’oli. Li tirem una mica de sal i ja estan per ser degustats. Fàcil

(a la recepta d’on ho vai treure -a una revista- en comptes del carbassó li posaven xampinyons laminats. Quedi dit)

Xocolata, quin vici!

Ingredients:

-250 g de xocolata

-50 g de sucre

-4 ous

-125 ml de nata per muntar

Preparació:

 Primer de tot, posem a fondre la xocolata al bany maria. Mentrestant, separem les clares dels rovells  i muntem les clares a punt de neu. També muntem la nata, a mesura que hi anem afegint el sucre, però de manera que no quedi compacta del tot, sinó semimuntada, de textura suau. Tot seguit, barregem les clares i la nata. Un cop tenim fosa la xocolata, la barregem amb els rovells, i seguidament amb la nata i les clares, sempre de manera suau per no perdre la textura esponjosa.  Ho col·loquem en bols/copes i ho deixem reposar a la nevera mínim una horeta perquè acabi d’agafar consistència. I servir ben fred ara a l’estiu, sobretot!