Ara que és temps de maduixes!

Ingredients:

-1 base de pasta brisa

- maduixes

- 1/2 tasseta de llet condensada

- 40 g de sucre

- 150 g de mascarpone

- 2 rovells d’ou

- 1 rajolí de suc de llimona

Preparació:

Primer de tot, fem les tartaletes amb un motllo (el de magdalenes ja va bé) i les coem al forn fins que estiguin dauradetes; les deixem refredar. Mentrestant, posem a coure al bany Maria tots els ingredients, excepte les maduixes, i els barregem bé. Ho deixem coure fins que comenci a espessir-se una micona (uns 5 minuts aprox.) i llavors ho retirem del foc i esperem que es refredi.  Farcim les tartaletes amb la crema de base i al damunt hi col·loquem làmines o trossets ben petits de maduixa. Oooh que bo!!! :) 

Fa un temps ho havien recomanat a l’Avui, ho havien recomanat a A Taula i també m’ho havien recomanat offline. Forn Turris (Aribatu, 158), una fleca on fan pa com abans, és a dir amb una massa mare natural i deixant que aquesta fermenti hores i hores. La diferència amb la majoria de forns actuals és que li posen química i fermenta només una horeta així fent-ho a primera hora del matí ja tenen per anar fent els pans.

I sense haver provat el pa normal, que està a un preu no gaire més alt del de la resta de forns -però que tenia una pinta brutal- ja el vull recomanar. Al comprar, vaig tirar per la via més pijota: pa d’olives, espectacular. El vaig comprar per fer un entrepà però no va arribar a casa. I després un pa de motllo amb fruits secs. Però no quatre fruits secs pel mig, gairebé més fruit sec que pa. També boníssim i molt contundent. Els pans aquests especials no són barats precisament, però per fer de tant en tant un extra val la pena anar-hi. I a falta de tastar el pa “normal” que també ha de ser molt millor que els habituals, al menys si em fio de les crítiques i del procés d’elaboració del pa que fan.

Sumo aquest a la llista de forns on val la pena de tant en tant passar-hi i gastar una mica més: també el Forn Fortino, a Gràcia i el Barcelona Reykjavik, al Raval.

Sa, ràpid i lleuger! Nyam!

Ingredients:

-3 carbassons

-250 g de mató

-2 grans d’all

-10 g de menta

-1 polsim de parmesà ratllat

-oli d’oliva

- penne (integrals)

Preparació:

Explico com es fa el condiment, que això de la pasta ja sabem com va Tallem els alls laminats i els carbassons a dauets i ho saltem tot en una paella amb oli. Quan estigui cuit ho retirem del foc i hi afegim la menta ben talladeta i el mató esmicolat; ho barregem bé i ho posem damunt la pasta quan la tinguem al dente i ho empolvorem amb un polsim de parma i un raig d’oli. Mmm! Que suavet!

Nyam, nyam, que viva el bacalhau. Per fer aquest plat per 5 he necessitat:

- 10 talls de penca de bacallà d’uns 100 grams cadascun
- 4 taronjes
- 15 atmetlles torrades
- 15 avellanes torrades
- 50 cc de llet
- 2 rovells d’ou dur
- 60 grams de mantega
- Brick de crema de llet de 200 ml
- 1 culleradeta de Maizena
- Sal, oli, pebre & farina

Netegem i assequem el bacallà, l’enfarinem i el fregim amb oli abundant. El passem per paper de cuina perquè xupi una mica l’oli i el posem en una plata que pugui anar al forn.

Preparem la salsa. Tallem a juliana (tiretes ben fines) la pell d’una taronja (no la vaig posar tota jo) i l’escaldem un moment. Fem una picada amb les atmetlles, les avellanes, els rovells i la llet. A continuació desfem la mantega en una paella. Quan ja sigui líquida li afegim la picada, la taronja i la crema de llet. Quan arrenqui el bull li afegim 125 cl de suc de taronja barrejats amb una culleradeta de Maizena. Ho salpebrem i deixem que vagi fent a foc suau fins que es comenci a espessir. Llavors ja ho podem retirar del foc i distribuir-ho per sobre la plata amb el bacallà.

Quan els convidats hagin acabat el primer plat posem la plata al forn a 180 graus i quan comenci a fer xup xup la salsa ja podem retirar-la i servir. Posem unes dents de taronja per decorar

Un plat fàcil de fer, ben bo i per aprofitar que ara és temporada de faves. Hi he posat (5 persones):

- 600 grams de faves pelades
- 125 grams de pernil
- 10 fulles de menta fresca
- Un enciam
- 2 cebes tendres
- Oli bo, vinagre

Primer de tot, anar al mercat. Les faves pelades surten una miqueta més cares, però s’agraeix estalviar-te la feina. Ja a casa: posar a bullir una olla amb aigua. Quan arrenqui el bull li tirem un brot de menta, sal i a continuació les faves. Deixem que vagi fent durant un quart d’hora. Aquí ve, el truco: quan parem el foc, no escorrem les faves. Deixem que es refredin dins l’aigua, així no s’arruguen (o això expliquen al llibre -La cuina de casa, d’Anna M. Carulla i Conxita Planell-).

Quan falti mitja horeta per servir les faves, les podem treure i escórrer. En un bol posarem 125 cc d’oli bo d’oliva i una culleradeta de vinagre. També li afegim unes fulles de menta i la ceba tendra tallades ben fines. Ho barregem una mica i li afegim les faves al bol, ho remenem bé perquè s’impregni de la vinagreta.

Per presentar posem una mica d’enciam fent de llit al plat i pernil tallat ben petit per sobre.

- Un mig quilet de mongetes cuites
- Uns 100-150 grams de lloms de bacallà per persona
- Olives negres
- Tomàquet
- Julivert
- 1 llimona
- Oli d’oliva bo

Pas 1: fent les mongetes
Ja que aquest cop tenia mongetes bones (per Setmana Santa vaig passar per la Garrotxa i em vaig aprovisionar de mongetes de Santa Pau i aquestes de la foto, que es diuen mongetes de pic negre -crec recordar-) les he fet. Evidentment hi ha sempre la opció de comprar-les fetes, millor de mercat que no de pot. Per fer-les, al matí abans de sortir de casa les he posat en una olla ben plena d’aigua. Al vespre, passades unes dotze hores, els hi he canviat l’aigua i les he posat al foc. Quan ha bullit les he tret, les he escorregut i els hi he canviat l’aigua. Un altre cop al foc i quan han bullit he baixat el foc al mínim. Així cosa d’una horeta (depén del tipus de mongeta això, és qüestió d’anar provant) i al final les he salat i he parat el foc.

Pas 2: preparant el bacallà
Hem comprat lloms de bacallà ben macos. Els rentem i els tallem a daus. Per altra banda triturem un gra d’all i unes fulles de julivert. En un bol li posem l’all, el julivert, el suc d’una llimona i una bona quantitat d’oli d’oliva bo. A dins li sumergim els daus de bacallà i ho deixem macerar un parell d’horetes, a la nevera.

Pas 3: muntant el plat
A sota li posem una capa de mongetes, pels voltants olives negres i tomàquets tallats petits. I al centre el bacallà, aprofitant per amanir el plat amb l’oli amb el que ha macerat.

Plat fàcil, nostrat i sa. Per fer unes 2 racions llargues (millor 3, que hi ha segon plat…) he utilitzat:

- 400 grams d’espinacs
- 70 grams de panses
- 50 grams de pinyons
- 125 grams de pernil del país
- 1 gra d’all

Agafem una paella prou gran, li posem oli, que es calenti, i ja li podem tirar el pernil tallat a trossos petits i l’all, pelat i trinxat. Quan es comenci a daurar el pernil, li afegim les panses i els pinyons, deixem que es socarrimin una mica i ja li podem afegir els espinacs. Li posem una mica més d’oli i un pessic de sal i deixem que vagi coent, remenant de tant en tant fins que els espinacs estiguin ben tendres. Ce fini.

Quan fas sovint receptes de cuina japonesa, acostumes a tenir determinats ingredients que habitualment no es tenen a casa. Aprofitant això, es pot treure un profit fàcil i ràpid de líquids clàssics de la cuina japonesa com són la salsa de soja, el mirin i el sake per fer la salsa teriyaki. La proporció seria:

- 3 cullerades de salsa de soja
- 1 cullerada de mirin
- 1,5 cullerada de sake
- 1 culleradeta de sucre/mel

La idea és fer-ho per peix o carn (tonyina, pollastre -el de la foto-, etc…). Primer fem la teca que haguem triat en una paella amb poc oli i la traiem quan estigui feta. Seguidament a la paella hi afegim els 3 líquids en la proporció que he posat a dalt i deixem que vagi reduïnt i espessant. Quan estigui ja a una espessor salsera, li tirem la teca cap a dins perquè es torni a escalfar i s’unti ben bé de salsa. I ja està. Aquí, el pollo teriyaki

Ingredients:

-3 ous

-3 kiwis madurets

-150 g de sucre

-110 g de mantega

-140 g de farina

-40 g de farina de blat de moro

-1 sobre de llevat

-1 culleradeta de vainilla

Preparació:

Primer de tot, muntem les clares a punt de neu. Tot seguit, tallem el kiwi a dauets. A continuació, tamissem les farines i el llevat. Barregem la mantega (sobretot traieu-la força estona abans de la nevera, que estigui pastoseta), el sucre, la vainilla i els rovells, tot ben mesclat. Quan ho tenim, hi afegim les farines i les clares de neu. Ho amalgamem bé i hi afegim els trossets de kiwi. Uns 3/4 d’hora de forn a uns 170 graus i apa, pim-pam!

Una de les receptes que tenia pendents de fer des de més temps. És un plat típic dels restaurants japonesos, que vaig llegir que deriva d’un plat xinés, el Jiaozi. Els momos tibetans o els pierogi de Polònia. Al final me n’he sortit i ha començat l’inici d’una bonica relació que continuarà amb provatures de farcits diferents. Per aquest primer intent (prou reeixit, encara que la foto no sigui massa brillant), he fet servir:

- 150 grams de carn picada de porc
- 300 grams de col
- 1 ceba tendra
- Fulles de pasta per fer gyoza
- Soja
- Sake
- Tahina
- Vinagre d’arròs

Primer pas: comprar ingredients raros japonesos: bàsicament sake, vinagre d’arròs i la pasta per fer gyoza. Tenia els dos primers, el tercer el venen en paquetets congelats d’unes 25 que se’n van sobre els 2-3 euros. A qualsevol super oriental se’n pot trobar, imagino (vaig fer fa un temps una llista d’establiments d’aquests - Al Tokyo-ya i al de Balmes en tenen segur).

Ja a casa: posar a bullir la col en aigua bullint amb sal i un rajolí d’oli durant un parell de minutets, simplement perquè s’estovi. Després agafem la col i la ceba tendra i les piquem finissimes. Ho posem juntament amb la carn picada en un bol. Aquí hi afegim la barreja d’adobo que seria un parell de cullerades de salsa de soja, una cullerada de tahina (en sustitució a l’oli de sèsam original de la recepta), una cullerada de sake i una mica de sal i pebre. Això ho hem de barrejar ben bé fins que ens quedi una massa compacta.

Ara toca desplegar sobre el marbre (o silestone o el que sigui) de la cuina la pasta de gyoza i posar-li al mig, amb l’ajuda d’una cullereta, porcions de la massa (la quantitat en funció que després ens ho permeti tancar). Després ve el moment per nota, que és com tancar-les. Primer untem la vora amb aigua i després tanquem però fent petits plecs. Com que aquesta explicació no queda gaire clara, res millor que un bon vídeo demostratiu al youtube.

Amb tots els gyoza tancats arriba el moment paella. Posem una paella amb poc oli, la calentem i, a foc viu, hi afegim els gyoza, amb la cresta cap amunt. Al cap d’un minut, tindrem el sota dels gyoza torradet. És el moment de baixar el foc, agafar mig got d’aigua, tirar-lo a la paella i tapar-ho ràpidament. Ho anem remenant una mica, que no s’enganxin, i quan l’aigua s’hagi evaporat (seran uns 10 minutets) ja ho podem treure.

Per sucar-les, en un potet vaig posar meitat de salsa de soja i meitat de vinagre d’arròs.

Ara només em queda anar provant amb farcits diferents (gambes, només de verdures…). Per la combinació del primer dia potser li hauria d’haver afegit una punta de fruits secs (anacardos, per ex) trossejats, que segur que hi queden bé.