Combo de verdures per carmanyola
01 febrer '10 per Roger Compte, a Primers.
Res gaire complicat ni novedós, però en les seves múltiples variants una de les coses que faig més regularment. Cuinar una bona combinació de verdures en força quantitat. Una racció pel dia o l’endemà i la resta en carmanyoles i cap al congelador. Això em soluciona multitud de dies que no tinc gaire temps ni ganes per preparar res per dinar a la feina l’endemà. Tens aquesta bona base de verdures i la combines amb el què sigui: pasta, arrós, cus-cus, cigrons, mongetes…
Sempre ho he anat fent una mica amb el què tenia per la nevera, els últims dos cops he agafat una combinació del llibre “5 maneras de cocinar 121 ingredientes” que ha resultat més que satisfactòria.
- 1 ceba
- 1 porro
- 1 albergínia
- 1 carbassó
- 1 nap
- Un quart de carbassa, pelada
- 1 cullerada de panses
- Sal, pebre negre, canyella i cardamom
Tallem la ceba i el porro ben finets i els posem a l’olla a un foc prou viu amb les panses, amb un bon raig d’oli i que es vagin tornant transparents. Abans que comencin a dorar-se, li afegim la resta de verdures tallades a daus ben petits. Ho remenem bé, li afegim sal i pebre al gust, un polsim de canyella (que m’agrada el gustet que li dona) i cardamom (que no està a la recepta però era una espècie de regust oriental que tenia a mà i sonava bé, perquè veieu el meu criteri com a xef). Baixem el foc, ho tapem i en uns 25 minuts ja ho tenim desprenent una olor que aixeca la gana. Porta una estona de feineta d’anar tallant, però el saber que tens una carmanyola d’emergència a la nevera, no té preu.
1 comentari | 
Imprimeix
Melocomo, xarcuteria italiana
25 gener '10 per Roger Compte, a De compres.
Melocomo és una xarcuteria italiana que ha obert fa un parell de mesos al Poblenou i que vaig visitar aquest dia per primer i no últim cop. Està al carrer Pujades 188, a una de les zones xules de Barcelona, que és la que vertebra la Rambla del Poblenou i que dona per una bona caminada amb parades a birra i tapa fins arribar al mar. De la botiga, en vaig agafar l’altre dia una targeta al Cucine mandarosso, on vaig dinar molt bé com sempre. I després parlant-ho amb un noi italià de la feina em va acabar d’animar a visitar-la per provar un formatge que no havia provat: el parmesà fet amb llet de búfala. Sembla que la búfala té vida més enllà de la mozzarella. El parmesà ja m’agrada, així que apuntava a èxit segur i si, rotund. La diferencia entre l’habitual de llet de vaca i aquest, potser és que és una mica més greixós i no té un punt tan granulat com el clàssic. Té mil utilitzacions en cuina, però sol i menjat a poc a poc, insuperable. De preu estava a 24 euros el quilo, que barat no és, però els parmesans ja ho tenen això.
Anava amb presses i no vaig poder repassar la botiga a fons, però porten diferents formatges (burrata, gorgonzola…) i embotits d’Itàlia. A més de vendre pasta seca i pasta fresca. A part del parma, també em vaig emportar uns talls de mortadel·la amb festucs que amb un bon pa van servir breument -aquestes coses duren poc- d’esmorzar perfecte.
2 comentaris | Imprimeix
Bròquil gratinat amb fruita seca
17 gener '10 per SíL, a Primers.
Ingredients:
-1 bròquil
-1/2 l de llet
-30 g de mantega
-2 cullerades soperes de farina
-sal
-nou moscada
-formatge ratllat
-fruita seca
Preparació:
Bullim el bròquil i mentrestant preparem la beixamel. Fem arrencar el bull a la llet i aprofitem per fondre la mantega en una paella i afegir-hi la farina, perquè es cogui una mica. Quan tinguem la llet a punt, l’afegim a poc a poc a la farina, remenant perquè no es formin grumolls. Hi posem una mica de nou moscada i sal, i deixem que redueixi una mica perquè s’espesseixi, uns cinc minutets. Quan el bròquil estigui cuit, l’escorrem bé i el posem en una safata per anar al forn. Per sobre hi posem la fruita seca (avui tenia per l’armari avellanes i nous), i després ho reguem tot amb la beixamel. Una mica de formatge ratllat i cap a gratinar!
2 comentaris | Imprimeix
Pica-pica d’alvocat
09 gener '10 per SíL, a Per picar.
Una delícia customitzada de la meva profe preferida de cuina mexicana, que des de llavors m’he tirat a l’alvocat, de mil maneres!
Ingredients:
-torradeta de pagès
-1 alvocat
-1 tomàquet d’amanir madur
-formatge cheddar
-oli d’oliva
-sal Maldon
-julivert
Preparació:
Primer de tot buidem l’alvocat i l’aixafem bé amb l’ajuda d’una forquilla; ha de quedar cremós. L’untem a la torrada, al damunt hi posem unes rodanxes de tomàquet i per sobre el cheddar fos; jo el fonc al microones (sobretot temperatura superbaixa que si no s’enganxa) amb un pelet de llet. Un rajolí d’oli d’oliva bo, un pèl de sal Maldon i una punta de julivert. Nyaaam!
1 comentari | Imprimeix
Melmelada de taronja amarga
08 gener '10 per Roger Compte, a Berenars, Per picar.
A sota casa hi tinc un taronger que ara està ben curull. Les taronges que fa, per això, amarguejen. Ja que no n’hi trec suc, abans que se’ls hi passi la bona època volia aprofitar per provar de fer la meva primera melmelada. Feta: n’he quedat més que satisfet! Hi he posat:
- 6 taronges
- 1 llimona
- Sucre de canya integral (mateixa quantitat que fruita)
- Canyella
He netejat les taronges (que hi ha bastant ocell amb tendència a la defecació en altura per la zona) i després les he posat tal qual a bullir una horeta. Diuen que això treu amargor. Les he escorregut i tirat a la batedora, amb una llimona (a la que li he tret la pell només). Ho he triturat ben fi i cap a la panificadora, posant-hi la mateixa quantitat de sucre que de fruita i una cullerada generosa de canyella. Clic a programa de melmelada i que vagi fent la hora i 20 que triga (sense panificadora, posar a olla a foc lent, remenant per vigilar que no s’enganxi, el temps pot ser més o menys el mateix: parar quan l’espessor és la que busquem).
Per altra banda he agafat uns quants pots de vidre (3 amb aquestes mides) i els he posat en aigua bullint per esterilitzar-los. A continuació hi he abocat la melmelada, els he tapat i els he deixat cap per avall (així diria que hi han d’estar un dia, perquè facin bé el buit i no agafin res a dins i per tant aguantin molt temps).
Combinada amb un bon iogurt natural sense sucre està molt bona!
4 comentaris | Imprimeix
Magdalenes de rovellons
06 gener '10 per SíL, a Per picar.
Seguim amb les magdalenes… Aquestes són soprenentment boníssimes!
Ingredients (8 unitats):
-200 g de rovellons (o els bolets que vulgueu)
-1 ceba
-1 gra d’all
-2 ous
-100 g de farina
-1 sobret de llevat
-50 cc de llet
-25 cc d’oli
-sal
Preparació:
Triturem la ceba i el gra d’all i els coem a foc suau amb un raig d’oli. Quan estigui estovadet, hi afegirem els rovellons i els saltarem amb el foc més viu. D’altra banda, barregem la farina, els ous, la llet, l’oli, la sal i el llevat i fem que quedi una massa ben llisa. A continuació, a aquesta massa hi afegim el saltat de bolets, ho amalgamem bé i ja podem col·locar-la en motllets i al forn a uns 170 graus uns 20 minutets, o amb el truc de l’escuradents per saber si ja estan a punt. Acompanyades amb una mica de verd, genials!
Quan les torni a fer ja pensaré a fer una foto que es vegi bé l’interior de la magdalena, però aquest dia hi havia gana!
1 comentari | Imprimeix
Muffins de carbassa
02 gener '10 per Roger Compte, a Berenars, Postres.
He aprofitat aquests dies per devorar la sèrie “Jamie at home” on el Jamie Oliver ensenya receptes de cuina des d’una casa al camp, el què li serveix per parlar de què tenir i com cuidar l’hort i després estructurar-ho en programes temàtics: tomàquets, patates, mongetes… Una de les receptes, aquesta, em va guanyar el cor per ultrafàcil. Fa falta (perquè surtin uns 12 muffins):
- 200 grams de carbassa (traient l’interior amb les llavors i la pell)
- 150 grams de sucre moreno (ell n’hi posava 200)
- 150 grams de farina
- 2 ous
- 1 pessic de sal
- 1 sobre de llevat Royal
- Mitja cullereta de canyella
- Un grapat de nous
(tant sucre com farina els he fet servir integrals, però vaja, això va a opció de cada un)
Com diria el Guti “pim pam, pim pam”: triturem la carbassa, li posem els altres ingredients i ho triturem tot bé. Ho posem en motlles en forma de magdalena (plens fins a uns 3/4 de capacitat) i cap al forn a 180 graus, uns 20 minuts (per provar, punxem i quan el ganivet surti net, ja ho tenim).
Per sobre li he posat el què proposava el Jamie: en un bol he barrejat dos iogurts grecs, el suc i la pell d’una llimona, la pell d’una mandarina, dos cullerades de sucre llustre i l’interior d’una baina de vainilla. Remenat, posem una cullerada per sobre del muffin i després una mica de mandarina ratllada per damunt per acabar de fer-ho maco.
3 comentaris | Imprimeix
Julie & Julia
26 desembre '09 per Roger Compte, a General.
Aprofito aquests dies per mirar pel·lis pendents i cuinar poc, que la jerarquia familiar em relega al paper de devorador, que per altra banda disfruto molt. Tenia aquesta pel·li, Julie & Julia, pendent. Tot i que ja se’n va parlar fa un temps, la comento per si a algú se li havia passat. És la historia de la Julie, currante frustrada que comença un blog de cuina amb l’objectiu de fer totes les receptes del llibre “Mastering the art of french cooking”, de la Julia Child. Paral·lelament a la historia de la Julie, veiem la de la concepció d’aquest llibre. Si t’agrada cuinar / tens un blog de cuina, punts a favor que el film et sembli com a mínim interessant. A mi no m’ha semblat espectacular, però si entretingut. I la Meryl Streep feia pinta d’estar molt sobreactuada , però després de buscar un vídeo de la Julia Child en qüestió al youtube, he vist que la original ja parlava d’aquesta forma tan empalagosa.
És ben curiós el poder veure en imatges el desenvolupament d’aquest projecte en format blog i després llegir algun dels articles referits a la pel·lícula i trobar-te comentaris de lectors de l’any 2002, de quan ho estava fent (la majoria per això són de després que publiqués la seva historia en format llibre i també quan s’ha transformat ara en pel·li).
Cap comentari | Imprimeix
Cigrons d’Oristà amb els 4 elements (i el cinquè, la cansalada)
20 desembre '09 per Roger Compte, a Primers.
Tenia comprats cigrons d’Oristà, variant llegumera petita en tamany però gran en gust i els he preparat. Els he deixat en aigua tèbia tota la nit, amb una punta de bicarbonat sòdic. I avui els he escorregut i els he tornat a posar amb aigua tèbia i el foc al mínim perquè s’anessin coent, ben bé hora i mitja. Salant-ho al final.
Pensant com fer-los vaig acudir al “Cuina catalana de veritat”, un magnífic llibre del Pere Sans per l’editorial Comanegra (que treuen pocs llibres però amb molt amor). És un repàs per les bases i receptes antigues de la cuina catalana i una eina fantàstica per aprendre. No és d’aquells on ho tens tot detallat, pes a pes, pas a pas i ingredient a ingredient, però és un punt de sortida fantàstic per recuperar coneixement de fa generacions. M’he tirat pels cigrons guisats, que condensa en un paràgraf. El títol l’he canviat: això dels 4 elements queda més xulo (res, és un sofregit de ceba, all, julivert i tomàquet).
A primera hora he preparat el sofregit dels 4 elements, un dels tradicionals de la cuina catalana. Ceba, all, julivert i tomàquet. En el meu cas unes branques de julivert, 2 cebes, 2 dents d’all tot molt ben picat i una llauna de tomàquet triturat de 800 grams. He tret la cassola de fang, li he posat un bon raig d’oli d’oliva bo i els ingredients (tots a l’hora). Foc al mínim i que vagi fent hores i hores, caramelitzant-se, “gairebé com una melmelada”.
Més tard, acabat el sofregit, en una altra cassola he fregit uns quants trossos de cansalada amb un bon raig d’oli, i després li he afegit el sofregit , una picada d’avellanes torrades (que ha servit per estrenar el Flavour shaker regalat) i una punta de pebre vermell. Per sobre una mica d’aigua de coure els cigrons, 10 minuts fent xup xup, fins que en quedi el suc just.
4 comentaris | Imprimeix
Tiramisú de poma
15 desembre '09 per Nuria, a General.
Una recepta fàcil i agraïda.
- 1 kg. de poma (reineta o golden)
- 150 grs. de sucre + 50 grs. de sucre
- 1 branca de canyella
- 2 ous
- 250 grs. de mascarpone
- 1 copeta de calvados (o orujo)
- 250 grs. de nata muntada
- 5 galetes tipus Maria
Elaboració:
Melmelada de poma:
- en primer lloc cal preparar la melmelada de poma: es pelen les pomes, se’ls treu el cor i es tallen a daus.
- es posa la poma en una cassola, amb 150 grs. de sucre i la branca de canyella. Ha de coure a foc lent, i s’ha d’anar remenant, de tant en tant.
- quan la poma estigui toba i gairebé desfeta es treu del foc. S’enretira la branca de canyella i es deixa refredar. Si ha quedat algun tros més sencer es pot aixafar amb una forquilla.
- quan estigui fred es posa a la nevera (millor fet d’un dia per altre).
Tiramisú:
- separar els rovells de les clares.
- en un bol barrejar els rovells amb els 50 grs. de sucre. Quan estigui ben barrejat afegir-hi, consecutivament, el mascarpone, el calvados i la nata, mesclant molt bé els ingredients cada cop.
- triturar les galetes Maria (que quedin amb un punt de granulat).
- en el fons d’una copa posar-hi una base de galetes triturades, damunt una capa de la massa del mascarpone, seguir amb una capa de melmelada de poma (acabada de treure de la nevera), continuar amb una altra capa de massa de mascarpone i finalitzar amb una capa de melmelada de poma
- posar les copes a la nevera, un mínim de 2 hores abans de menjar-ho.
(lleugera adaptació d’una recepta de la M. José Arroyo, en un curs de cuina de la Casa Elizalde)
-