Tortura, que algo queda

imprimeix
Al final m’ha pogut la curiositat i he anat a veure The Passion. Vista, s’ha de recon�ixer que el Mel Gibson �s un bon director i crea imatges molt poderoses (la vaca que es descomposa, el clau que regalima sang…) i fa un �s molt encertat de la camera lenta, per potenciar el dramatisme de les escenes. Aquesta relantitazic� em recordava en el seu efecte a una obra del Bill Viola, que vaig veure a la National Gallery fa uns anys, The Quintet of the Astonished. L’artista aquest jugava amb una velocitat ultralenta (encara molt m�s que a la pel�li) que donava molta m�s for�a a unes interpetacions d’un grup de 5 actors. L’obra era una reinterpretaci� d’un quadre d’El Bosco, que retrata el moment en que posen a Jesucrist la corona d’espines (que es pot veure tamb� a The Passion). L’obra estava enmarcada dins una (molt interessant) exposici� que es deia Encounters: New Art From Old, on artistes contemporanis (entre ells el nostre T�pies) feien una relectura d’obres favorites del passat.

Re, tornant a la pel�li, molt ben rodada. I punt. Despr�s s’ha de valorar si aix� et compensa el fet d’haver d’aguantar les dos hores que dura veient com va sofrint el protagonista, i com el van torturant (la sang i la viol�ncia, en primer pla). A la sala, ben b�l un 50% de p�blic era sudameric�. I bastants s’han portat els nens a la pel�li. Tamb� s�n ganes de que tinguin malsons. Potser s�n de la idea (com l’ultraconservador Mel Gibson) que “la fe amb sang entra”. Mentre sortia, he vist alguns d’aquests nens plorant. Poden estar contents els pares.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *