El búlgar de la pastisseria Montserrat
Al cor de Gràcia, a la unió de dues artèries com Torrent de l’olla i Travessera de Gràcia, hi viu un dels establiments històrics del barri, la pastisseria Montserrat, que endolceix el veïnat des de l’any 1942, tot i que el local encara té més història: abans hi havia hagut un forn, des de 1870!
El 1942 va posar en marxa la pastisseria la família Torremadé, que ara va per la tercera generació. Vaig parlar amb la 2a, el Joan, que encara hi fa feina, tot i que ja està ben incorporat el seu fill. Tenen també un segon local al carrer Escorial 167, des de l’any 76 (Bomboneria Del Roc), encara que l’obrador pels dos és a Torrent de l’olla. El d’Escorial també té aire clàssic i zona de degustació: s’hi pot contemplar aquella postal tan bonica d’àvies que han quedat per berenar!
El Joan va fer una incorporació a la feina de pastisser com s’acostuma a fer als negocis familiars, voltant per la botiga des que era petit i anar ajudant a fer el que li demanaven, aprenent de mica en mica. Tant ell com el seu fill (que ja porta 12 anys, des dels 21, al negoci) han optat per ser continuistes, i fan una pastisseria tradicional, de tota la vida, “no fem gaires modernitats”. Em deia que els semifreds sempre els han funcionat molt, els pastissos de xocolata o els braços de gitano. Hi ha hagut alguna evolució paral·lela als gustos del públic: per exemple la mantega que tenia molt pes l’ha anat perdent. També tenen fama les seves pastes. Trobareu molts fans dels seus croissants de xocolata!
El búlgar
He intentat investigar d’on venia això del búlgar i quan es va començar a fer a Catalunya, però no he descobert res de bo. No és un pastisset gaire original, ja que és una versió petita molt relacionada amb altres clàssics com el braç de gitano o el tronc de Nadal. El nom potser té un origen semblant al del braç de gitano: una de les teories sobre l’origen d’aquest és que es donaven sobres de pa de pessic als treballadors gitanos que se’ls emportaven sota el braç.
Qui sap si el nom té alguna relació amb immigrants búlgars, però el que sí que em deia el Joan és que a l’època del Dream Team, hi havia qui els anomenava Stoickhovs!
En tot cas, és un pastisset senzill: es prepara una planxa de pa de pessic (és una làmina fina que permet enrotllar-lo, com al braç de gitano) i al mig se li posa trufa i s’enrotlla. Després es posa el congelador i a continuació només queda treure’l, tallar-lo i banyar-lo en xocolata.
Què ens recomana de menjar per Gràcia?
El Joan em deia que fa poca vida a Gràcia un cop tanca la botiga. Però sí que em pot recomanar un clàssic del barri on menjar molt bé, La panxa del bisbe. De forns em parla del forn Miralles, al carrer Pi i Margall.
Una de les dulces que m’agraden més. A la Pastisseria Iris a Figueres els fan molt bons i a la de la Bisbal d’Empordà, la dels bisbalencs, també