Licorice Pizza

El Paul Thomas Anderson viatjava als 70 a Boogie Nights (estrenada l’any 1997). Va tornar a filmar la dècada fa un parell d’anys amb Licorice Pizza (salt de llargada obviant Inherent Vice). Entremig gairebé tres dècades i el món que ha canviat molt. El meu, per exemple, uns anys després de Boogie Nights, amb 20 i pocs, començava a escriure aquí al blog: vaig anar aprenent una mica del format, del SEO, del moure-ho a xarxes socials, per al cap d’un temps perdre l’interès a fer l’esforç per donar recorregut al que escrivia, tot i que encara trobava algun tema sobre el qual parlar. Sobretot gastronomia. Ara em plantejo (a veure què dura) tornar a escriure de què m’agradi, sigui peli, llibre o restaurant. Sense preocupar-me gaire de promocionar-ho a xarxes o per seduir a Google.

El director em va convèncer amb el debut de Boogie Nights (jo tenia 20 anys i una història sobre porno, drogues i anys 70 era dard a la diana) i ha fet gaudir una altra vegada el meu jo de 40 i llargs, que ara veu les pel·lis d’una altra manera. A casa i tallant els visionats en diverses vegades. Que els nens ens deixen una franja al vespre, des que dormen fins que la nostra son ens fa dimitir, que no arriba a la llargada d’una pel·li. Sèries, durada ideal.

Però ja s’encarrega el PT d’explicar-nos un moment i un lloc i uns sentiments amb una mà que pocs cineastes tenen. Només començar ja ens fa una introducció dels dos personatges perseguint-los en pla seqüència, mostrant que tenim un jove enamoradís i una no tan jove amb caràcter, però que troba interessant al que la persegueix. L’edat dels protagonistes em queda molt lluny, però no aquella sensació de l’amor platònic que penses que mai es concretarà, que va tenint alts i baixos, apropaments i allunyades, però en la que vas invertint per “i si…”.

Ara la trobareu a Prime Video. Per buscar a quina plataforma va, tiro de Justwatch. L’altra gran pel·li d’amor d’ell que m’encanta, Punch Drunk Love (film amb Adam Sandler que està bé!!), no la tenen enlloc. I la meva preferida de totes, “There will be blood” tampoc. Filmin, actua!