Minireflexió a partir dels comentaris
A vegades em sorpenen comentaris que trobo a la pàgina. Fa un moment, en un post sobre Audioslave, un tio de Mèxic deixant un missatge com si aquesta fos una web no oficial del grup. D’un que vaig fer fa temps amb una foto de l’Hospital del Mar també em van passar un parell de curiositats als comentaris. Un, en plan acusador, explicant la historia del seu avi que l’havien tractat allà (escrit com si aquesta fos la pàgina web de l’hospital). Un altre, posant el seu curriculum d’estudiant de medicina.
No sé si és problema de no tenir algun lloc visible a la web on marqui de què va (com té el minid per exemple al lateral esquerre) o és que alguna gent identifica primers resultats al Google amb pàgines oficials.
Més textos de: "General"
5 comentaris
Deixa un comentari
:: Amb compte ::
Ultims tweets de @ambcompte
- Recordemlo amb aquella gran notícia d'El mundo today http://t.co/Ji8N9o4e Ves-hi
- @Mixkin mira, ara m'han entrat ganes de conill a la xocolata Ves-hi
- Els Shins tornen ben aviat... i ara arriba segona nova cançó, cara B del nou senzill, September http://t.co/daGu7tyX Ves-hi
- @nuriacastells hi ha pronunciament castells ja sobre el lipdub de Gracia? Ves-hi
Ultims textos al blog
- El Petricó
- Black Mirror
- Discs preferits del 2011
- Viatge a Yucatan (Mèxic)
- Toca riure! Community i Life’s too short
- Esmorzars de forquilla: La Pubilla, Cal Boter, Neme i Can Ros
- “Escobar”, Roberto Escobar
- Com es fa South Park?
- Epíleg: Cambodja -Siem Reap, inundació, Phnom Pehn- (Viatge a Laos)
- Capítol 3: Vientianne, Pakse, Don Det (Viatge a Laos)
Categories
Ultims comentaris al blog
- Shaoppin en Flic & Flac
- Roger en Routa
- Imma C. en Routa
- Roger en Black Mirror
- Joan Victor en Black Mirror







Tens raó. Una vegada quan era petit van portar un psicòleg a l’escola per fer-nos entrevistes a tots els de la classe. Quan em va tocar a mi, va sorprendre’m preguntant-me què hi tenia sota el llit. Dic sorprendre’m perquè no duia res preparat, i vaig haver de d’explicar-li que sota el meu llit hi viu un monstre i que per les nits en surt i és quan viu. Encara recordo que van castigar-me dues setmanes sense pati i a casa sense berenar, fins que ho vaig negar. Encara ric d’aquell home, que ara ja deu estar jubilat, i dels meus pares, perquè sempre m’han dit que aquell càstig va ser pel meu bé. I la veritat, no és cap mala persona el monstre.
Tio, ets més metaforas que el Dani :O I no l’he pillat
M’ha saltat una llagrimeta…
No llegia una història tant commovedora desde fa molt…
Pot ser es el millor uqe pots fer, avisar una mica de que va aquest weblog sino la penya flipa soleta…
Però aquesta no és la web oficial d’Alaska y los Pegamoides? X-D