Gentrificació i gastronomia: El petit xef i Cook up a storm

Aprofitaré el fil d’unió de la gentrificació per recomanar un parell de productes audiovisuals centrats en la gastronomia. Una pel·lícula xinesa del 2017, Jue zhan shi shen (Cook up a storm) i una sèrie anime que vam veure fa molts anys a TV3, El petit xef (Mr Ajikko), que va estrenar els seus 99 episodis a finals de la dècada dels 80 al Japó.

A Barcelona fa un temps que vivim aquest procés de gentrificació que està canviant molts barris. Barris que transformen el seu panorama, adaptant-se a un perfil econòmic més alt. Per exemple el barri de Sant Antoni, que ha anat canviant. A més del drama de l’habitatge i els lloguers impossibles, en el terreny dels restaurants ha anat adaptant-se als gustos dels turistes que visiten i viuen a la ciutat, amb locals de la cuina que està de moda internacionalment (siguin esmorzars d’ous benedict, ceviches, hamburgueses gourmet, locals de decoració d’estil nòrdic, cerveseries artesanes…) a preus notables.

C0U5LlmUQAEIHGE

Cook up a storm

Cook up a storm és una estrena xinesa que com a base té un conflicte gentrificador. La trama es situa en un barri degradat d’una gran ciutat, que encara conserva els edificis baixos i el caràcter popular. Allà hi ha un restaurant de cuina tradicional (amb preus per a totes les butxaques) que triomfa: el porta el xef Sky Ko. El problema arriba quan instal·len a davant seu un restaurant de luxe, que comanda el cuiner Paul Ahn, xinès però que ha comandat restaurants de tres estrelles michelin a França i amb un estil culinari completament diferent. Els dos es presenten a un concurs de cuina que sembla que és el que definirà si el barri es gentrifica o no (el guió és una mica patilleru, a estones). Si guanya el cuiner d’estil Michelin, els amos del restaurant, que ja poseeixen mig barri, iniciaran el procés de transformació que farà desaparèixer locals com el del restaurant de tota la vida.

Més enllà que com deia el guió no sigui res de l’altre món i tiri per dreceres i llocs coneguts sense cap mena de vergonya, és un film que es disfruta, amb les competicions culinàries (molt de l’estil de la sèrie El petit xef), on veiem d’entrada un enfrontament entre cuina tradicional i cuina de vanguardia. Spoiler: el què triomfa és fer cuina amb punt de vanguardia però molt basada en la cuina tradicional.

Aquí va el tràiler:

El petit xef

Els que tingueu una mica de memòria (i anys) recordareu aquesta sèrie que feien a TV3 a principis dels 90. El Youichi, un xef molt jove que regentava el restaurant familiar, captava l’atenció del més respectat gastrònom del Japó, El Rei del Tast, per les seves habilitats a la cuina i capacitat per innovar i sorprendre. A gairebé cada capítol el nostre protagonista participava a concursos culinaris que seguien vàries pautes: el Youichi sempre era l’últim participant a cuinar, just després del que semblava que guanyava. Al final es treia de sota la màniga algun truc per acabar de millorar el plat (truc que li havia vingut per inspiració divina, al veure alguna cosa no gaire relacionada) i acabava guanyant sempre. Sorpreses, les justes. L’altre gràcia eren les cares del jurat quan provaven els seus plats: explosions de llum sortint de la boca, cares desencaixades, orgasmes, bogeria, LSD.

No l’han tornat a reposar, però es pot localitzar per internet amb relativa facilitat. Per exemple a la web Anime total 93 tenen un enllaç amb els 99 capítols per descarregar, amb l’àudio en català-valencià (creïlles!). També estan pujats al Youtube:

Aquest capítol de sobre en concret, és el que ens mostra una historia semblant a la del film xinès que comentava abans. El restaurant de barri del nostre protagonista perilla perquè hi ha un grup inversor que el vol tancar per construir-hi un edifici gegant que estarà ple de restaurants de tots els estils. Gentrificadors! Com a la pel·li el conflicte s’ha de resoldre a través d’un concurs culinari: el Youichi s’enfrontarà a un altre petit geni de la cuina, l’Akuma. A partir d’aquí, el guió habitual. Sembla que el rival és molt bo fent el plat (un arròs amb pollastre i curry) i el Youichi no acaba de trobar la manera de superar-lo. Primer troba una manera de millorar el plat (utilitzar galls de lluita!!!) però sempre li queda un punt que sembla insalvable fins que li arriba la inspiració divina per la solució impensable (cuinar-ho dins d’una pinya!). El nostre protagonista torna a guanyar i esclafa les ambicions dels gentrificadors, visca!

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *