Autistes
Era impossible llegir El misteriós assessinat del gos a mitjanit (que torno a recomanar) i no sentir-se fascinat pel protagonista, el nen autista que mirava la vida, des d’un punt de vista diferent, amb unes regles que s’imposava. Avui he vist un article al The Guardian molt interessant. Explica la historia d’un noi autista de 26 anys, absolutament superdotat per les xifres, però que a diferència d’altres en la seva situació, és capaç d’explicar com fan les coses. Ell no suma com podem fer nosaltres, té unes imatges associades als números i el resultat de l’operació matemàtica que vulgui tenir li va apareixent. Es va fer semifamós per recitar de memòria (si no ho entenc malament, que és per flipar) 22.514 decimals del número pi. Com el protagonista de la novel·la, ell també té unes regles autoimposades que no pot trencar per no espatllar el dia. El té, per exemple, sempre se l’ha de prendre a la mateixa hora exacta del dia i sempre s’ha de respatllar les dents abans de dutxar-se.
tot això em recorda a Rainman, aquella peli d’en Tom Cruise… El llibre aquest està bé? veig que molta gent el recomana. Em sembla que hauré de fer un pensament i llegir-me’l.
Precisament a l’article cita que un dia molt especial per aquest noi va ser quan va conèixer el prota real de Rainman i va veure que compartin la passió pel consum de llibres en plan massiu.
Doncs l’altre dia al “superprograma” Las Cerezas de la Otero, van entrevistar a dos nanos amb Síndrome de Down, el més jove que acaba de fer una pel·lícula i l’altre que està apunt d’acabar la 2ona carrera( i jo la 1a!). Aquest últim era realment impressionant (ja havia vist un repor q tracta sobre la seva vida) pq malgrat la suposada limitació que té raona i parla d’una manera molt més intel·ligent que força gent que conec; de fet, de vegades fotia ràbia i tot. Un premi a la lluita i a la constància
Sempre es respatllava les dents abans de dutxar-se?
quina cosa mes curiosa, jo sempre ho faig mentre em dutxo.