Slash, l’autobiografia

Vaig escriure això a finals d’agost… quan es publiqui el text haurà sortit ja el Chinese democracy?? Aquesta és una autobiografia (escrita a dos mans amb l’Antony Bozza: Slash parla, altre reescriu el què diu) que repassa la vida d’aquesta icona rockera. No és tan apassionant ni de lluny (a nivell de biografies rockeres) com l’imprescindible The dirt, dels Mötley Crüe. Però pels fans dels Guns N’ Roses, com és el cas, val la pena. Només pel fet que explica tot el què va portar a gravar un clàssic com l’Apetitte for destruction, amb coses sorprenents, com que en aquella època més “punkie” del grup, ja havien composat baladots com Don’t cry o la mastodòntica November Rain. I també per veure què pensa de l’Axl, que són un dels clàssics ying/yang rockers (jagger/richards, steven tyler/joe perry…). Però tampoc en fa tanta carnassa com esperaria. Li fot més canya al bateria, Steven Adler, del primer disc. Que pobre, prous problemes va tenir amb les drogues (molt presents a tot el llibre) com perquè aquest ara en faci encara més canya. Evidentment, recomanable només per a fans.