Japonesos sense sushi: Ramen-ya hiro i Mikasa
Aquí, quan parlem de restaurants japonesos, immediatament ve al cap la paraula sushi. Al Japó però, hi ha altres plats que dominen el panorama de la cuina popular, especialment el ramen, una sopa de fideus amb ingredients que se li afegeixen (carn de vedella, ou, porc, algues…), que es consumeix moltíssim. Mireu qualsevol sèrie o pel·lícula anime i els veureu cada dos per tres xarrupant fideus del bol mentre fan un bon soroll. Vull comentar un parell de restaurants de Barcelona on es pot menjar aquest plat, però abans, una recomanació cinèfila. Veure el film Tampopo, una comèdia japonesa molt coneguda al país i que tracta la historia d’un petit lloc on venen ramen i com mica en mica van aprenent a fer-lo millor. Una mica com un Karate Kid en fideus. Prometo que acabareu la pel·li i tindreu ganes de menjar uns bons ramen.
I els podreu trobar al Ramen-ya hiro (Girona, 164 Tel 930028441), un petit restaurant que ha obert tot just fa una setmana. Tenen encara la carta en construcció però està clar que l’estrella són els ramen. També podreu optar per yakisoba (encara no els servien) i de prèvia per onigiri, gyoza o amanida. Al migdia tenen un menú a 10’50 amb beguda, ramen/yakisoba i amanida/gyoza/onigiri. Ara que ve la fresqueta, aquests plats de sopa de fideus entren que és una meravella. D’aquest m’ha encantat el gust (l’he agafat en la seva versió miso) i el puntet lleugerament picant que tenia. Prometen que tot és casolà, caldos cuinats durant hores. A dins fideus, algues i una mica de carn. Es poden demanar ingredients extra per afegir. No menjo tan sovint ramen com per fer-ne una anàlisi comparativa, però si que m’han agradat molt. Buscant-ne altres opinions, al blog Historia d’un abstracto en parla un ramenista i sembla que en surt ben convençut, especialment en comparació amb els que ha pogut provar a Barcelona. Recomano que llegiu la seva entrada que fa una bona explicació sobre aquest menjar! (actualitzo: m’apunta la calpena un altre bon lloc per menjar ramen, el Shimanto)
Un altre resturant a Barcelona que ha optat per potenciar la cuina més popular japonesa davant els més típics sushis és el Mikasa (c/diputació 140 Tel:933239769). En aquest també tenen ramen i yakisoba, però al costat una llista molt més llarga d’opcions (a la seva web podeu veure la carta, amb fotos). Al migdia també tenen un menú ben recomanable de plat del dia + amanida a 9 euros. Hi vaig estar fa un parell de setmanes i vaig demanar uns yakiudon, uns fideus ben gruixuts amb verdures i poc. Molt recomanables. Les gyoza que fan són més cruixents de l’habitual, molt bones tan aquí com al Ramen-ya hiro. En aquest tinc pendent repetir visites i anar provant els plats de la carta. A part d’aquests l’últim cop tenien suggerències del dia, entre les que vaig veure okonomiyaki, que són el que anomenen pizzes japoneses, que fan amb una base de farina, ous, col… una cosa prou diferent i molt contundent.
Un últim japonés: trencant la línia del no-sushi (aquí en fan), no volia marxar sense recomanar també el Can Kenji (Rosselló, 325 Barcelona Tel. 93 476 18 23), que cau molt a prop del Ramen-ya hiro. També tenen un menú de migdia molt i molt recomanable a 10 euros i aposten per barrejar cuina japonesa i influències occidentals. Per exemple un onigiri de risotto de ceps! En podeu llegir una crònica amb fotos al recomanable blog Tiritinyam.
M’ha agradat molt l’article. Jo crec que el sushi no és quelcom que pugui preparar tothom i que aquí a Barcelona la majoria de gent no sap distinguir si és bo o dolent i els restaurants s’aprofiten d’això i gairebé tots el preparen, però al Japó jo només he vist que venguin sushi a llocs especialitzats. A la resta de restaurants trobes una gran varietat de plats, la majoria dels quals no pots trobar a Barcelona perquè aquí la majoria redueixen la carta a gyoza, sushi i yakisoba. És una sort que el Hiro s’hagi atrevit a obrir un restaurant de ramen!
Gràcies Miriam! 🙂
M’ha fet molta il.lusió descobrir que hi havia una altre persona “d’aquí”, que havia vist Tampopo…. Em va agradar molt, tot i que la vaig descobrir de casualitat i per motius “professionals” a través d’un projecte en que s’utilitzavem pel.licules en relació a determinats valors com poden ser el lideratge, la perseverància, etc.
I em va agradar, però mai havia trobat ningú d’aquí que l’hagués vist. Jo crec que encara la tinc en VO i subtítols en anglès… 🙂
Hehe, doncs Ricard ja tens excusa per visitar aquest lloc! 🙂