El circ del Jim Rose

No he vist cap espectacle del Jim Rose Circus a Estats Units però dedueix-ho que ha de ser una cosa molt més espectacular que el que vam veure ahir a Barcelona. No és que fos avorrit o dolent, però el Jim Rose portava un circ de freaks consistent en… 3. Dos de fet, si descomptem la noia que poc va fer excepte treure guspires de les zones baixes quan va entrar i posar-se en una bossa de plàstic gegant de la que xuclaven l’aire. Ens quedem amb dos: el que van presentar com el contorsionista més gras del món. Home, el tio fotria 150 quilos o 200 (soc dolent calculant aquestes coses), però tenia més flexibilitat de cames que jo. Posarme els dos peus per darrera el cap no ho tinc gaire controlat. A més va practicar una sessió de fist-fucking amb el propi melic i algun número de dolor controlat. L’altre freak era l’estrella: un tio molt jove i amant tant d’aguantar coses molt pesades amb totes les parts del cos (des de les parpelles als mugrons) com de passar-se coses pel nas i que reapareguessin per la boca. Com un ganxo d’aquells de carnissers. El Jim Rose també va fer alguna coseta com aixafar la cara en una muntanya de vidre. Vaja, en resum, tot d’espectacles de circ extrems combinats amb (que ve ser el mateix) espectacles al més pur estil Jackass com quan feien de dianes humanes i els tiraven dards a la pell.

[Canviant de tema, ja estic estudiant xino, aquella llengua on una mateixa paraula pronunciada de 5 maneres significa 5 coses totalment diferents o, anant més lluny, on una mateixa paraula pronunciada exactament igual també té significats diferents. Si algú vol rajar de mi, endavant als comentaris, però les afirmacions “ets un puto friki” i “però si això és superxungo i no ho aprendràs mai” ja estàn agafades.]