Internet m’ha agilipollat

Perdre l’atenció, ser incapaç d’estar quiet al sofà mirant una pel·li. Pausa, una estona a l’ordinador a veure si tens correu. Pausa, ves a picar alguna cosa. No recordar moltes coses del capítol d’una sèrie que has vist ni fa una setmana. Algun cop,conversant amb gent que es passa moltes hores a la xarxa com jo, també hem compartit aquests fenomens de perdua d’atenció, falta de concentració o de memòria RAM mental. Són sensacions que tens, que associes a la sobresaturació d’informació que tenim, però sense concretar.

Fa un parell de mesos, em vaig posar a llegir la revista Wired i entre publicitat i articles interessants en vaig trobar un que em va deixar impactat: Chaos Theory. Una prèvia del llibre “The Shallows: What the internet is doing to our brains“, on es comentaven diversos estudis mèdics sobre com afectava l’utilització d’internet al cervell. Punts positius: l’ús freqüent de la xarxa ajuda a la resolució de problemes ràpida i a la presa de decisions. Però no es queden en això: apunten a que la conclusió de molts estudis és que quan entrem a la xarxa,acabem fent un tipus de lectura superficial, un pensament ràpid i distret i un aprenentatge massa accelerat. Tant és el volum d’informació que ens arriba, que ens està canviant la capacitat de pensar més profundament. A l’article parlen d’experiments de lectura amb links i sense links. La conclusió és que distreuen la concentració. Encara que no els cliquem ja és el simple fet de pensar si els cliquem o no. Punt important aquest: el d’interrompre la concentració. El perill del multitasking. Treballant connectat és complicat poder estar fent una cosa i que no se te’n vagi el cap amb les altres sirenes que et van cridant. La solució que he fet a la feina: fora avisos de l’outlook, fora avisos de twitter (en dies com la tempesta #apellidus d’avui és bàsic!), messenger també hauria d’anar fora però al final acaba sent bàsic per comunicar-se, encara que estiguem a 5 metres (la llei del silenci). Sembla que no, però una tonteria així es nota. En comptes d’estar continuament pendent del què t’arriba, ho revises cada 10 minuts o quart d’hora o quan acabis el què estàs fent. Així no dones tanta prioritat a la immediatesa.

Un petit resum d’aquest article que m’ha encantat,. Llegiu-lo!

Més textos de: "Internet"

• » La revista Orsai
• » Festival musico-youtubero
• » De les notícies a l'explosió viral: Bed intruder
• » Tell it & restaurants i internet
• » La competència