The Darkness, broma o geni

Demà toca un concert esperat. The Darkness, una de les revelacions de l’any. Són molt grans, el seu (primer) disco és un dels que he escoltat més aquest any. És fàcil riure-se’n (les pintes que porten, els videoclips, el falset del cantant) però és impepinable que tenen cançons. El primer senzill, per exemple, I believe in a thing called love és un d’aquells que cantes després a la dutxa. Si algú no els ha escoltat, són una (paròdia?) del metall dels 80 amb un cantant que recorda una mica l’estil Freddie Mercury. Vaja, el típic grup que els crítics es carregaran fàcilment. Recomano el visionat dels videos que tenen penjats a la web. Grans temes, imatges imborrables. Al de Growing on me surt un avió volant, per darrera se li acosta un pterodactil i comença a practicar el sexe amb l’avió. D’aquesta unió tan feliç surten 4 ous metàl lics que cauen a terra… i d’ell surten els membres del grup. Impressionant, creativitat sense límits! Els teloners són uns tals Rocket Science.

Més textos de: "Música"

• » Energia 2012: els nous de Foxy Shazam i Howlin Rain
• » Scorsese sobre George Harrison i la Fran Lebowitz
• » Discs preferits del 2011
• » Discs post-estiu 2011
• » Rome, una falsa banda sonora que compraria el Tarantino