Viatge a Egipte

imprimeix
Recomano el viatge a Egipte. Vaig agafar un d’aquests paquets ja muntats de 8 dies (en total son uns 4 sencers de creuer pel Nil i 2 sencers al Cairo). No sóc molt fan d’aquest tipus de viatges on ho tens gairebé tot organitzat però s’ha de reconeixer que organitzar-se un viatge amb tot el caos que hi ha a Egipte era un maldecap que no tenia temps ni ganes d’assumir. En aquest cas els problemes van ser un vaixell on ens va tocar el pis de sota (finestres que no s’obrien i soroll del motor – que no afectava gaire perquè arribavem petats a la nit), algun problema amb el menjar que va afectar a algunes persones (me’n vaig salvar) i el canvi del vol de l’últim dia per obra i gràcia dels senyors de Julià Tours, que han fet que en comptes d’arribar ahir a les 4 de la tarda a Barcelona, haguès de passar la nit a un hotel de Madrid (això si, un senyor hotel, el més gran d’Europa, amb 7000 places).

Ara, deixant de banda aquestes coses contades tot va anar fantàstic. Tant la impressionant arquitectura egipcia (el temple d’Edfú conservat gairebé igual que a l’època, l’impressionant Abu Simbel, el grandiós Karnak), com els relleus (especialment interessants els de Kom Ombo). Impressionava (si, impressionar és un verb força adequat per les sensacions del viatge) el descens a les tumbes del Vall del Reis i de les Reines. També fas volar la imaginació quan saps que les piràmides originalment estaven completament recubertes de granit i una capa d’or que les devia converir en un punt visible a moltíssims quilometres. I llàstima que no hi hagi malediccions realment, perquè hauria de caure sobre el que va buidar els gasos intestinals mentre estavem dins de la piràmide de Mikerinos, espectacle no apte per a claustrofòbics. I fora de l’arquitectura, rius (per no espantar-te) amb el caos circulatori (la regla és que no hi ha més regla que el claxon i el tinc més ous que l’altre cotxe), disfrutes (fins que no t’acaba cansant) amb la pràctica del regateig i te n’adones que es viu molt millor als poblats que no al Cairo, ciutat de 20 milions d’habitants. Em va agradar especialment una visita a un poblat nubi. Són molt diferents dels egipcis del Nord i molt guapos/es. Tinc una nubia en foto que està radiant (a veure si en uns dies em poso a fer una minigaleria…). Em va quedar pendent el museu de Luxor (que m’han dit que és petit, però meravellós). El del Cairo tenia una quantitat d’obres excepcionals en qualitat i quantitat però estava organitzat amb el cul. Faltaven explicacions, bones condicions de llum i una bona disposició de les obres perquè les peces poguessin lluir com es mereixen. I també em va quedar pendent visitar la piràmide escalonada de Saqqara – ai, hi hauré de tornar! 😛 Una altra visita per recordar va ser la del mercat d’El Cairo ple de botigues que t’oferien productes de tot tipus. Em vaig apropiar d’una escultura de fusta d’uns guerrers africans estil Giacometti per la decoració del futur pis 🙂

El moment màgic del viatge va ser al vaixell en algun punt no localitzat entre Isna i Edfu. Les palmeres a la vora del riu, que es retallaven sobre el vermell de la posta de sol al mateix temps que arribava l’hora de resar i se sentien cants a l’oració que venien dels minarets distribuits al llarg de la riba. El vaixell avançava i els cants s’anaven superposant armònicament. Va ser impressionant, valgui la repetició fins l’extenuació d’aquest verb.

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *