Un cap de setmana a Londres
De viure-hi mig any (fa temps ja, era jove, estudiant Erasmus, cabellera al vent) em va quedar l’amor incondicional per Londres. Una ciutat que em fa ullets i de la que només em disgusta el clima (tot i que els últims cops que hi he anat he arribat a veure el sol sovint i tot!). Com que intento anar-hi amb regularitat (qualsevol musical, concert, exposició o el què sigui val com excusa) em feia falta deixar-me apuntat detalls pràctics per recordar en futures visites (i ajudar a qui hi vagi).
ALLOTJAMENT
Caríssim. Però molt, eh! Si vols una cosa mínimament digna, i en zona 1 de metro es dispara enormement. Tens l’opció d’AirBNB (que no he provat) però si busques hotel hi ha un parell d’alternatives interessants. És probable que busqueu a pàgines tipus booking i no trobeu res que s’ajusti a pressupost: hi ha un parell de cadenes d’hotels més low cost que estan prou bé: Easyhotel (dels d’EasyJet) i Premier Inn, cadena amb molts hotels dispersats per Londres. En la visita de fa uns dies ens vam allotjat al Hub by Premier Inn d’Spitafields, hotel nou, d’habitacions fantàstiques i molt ben preparat perquè tot funcioni molt automàtic i fluïd. Habitacions plenes de botons per controlar-ho tot i dimensió petita però molt ben aprofitada. A part, està al barri de Bricklane (que és on vaig viure), una zona fantàstica per sortir a menjar (indi, sobretot), fer una bona birra o passejar pels mercats d’Spitafields o Bricklane.
VOLS
British és fantàstica i acostuma a ser puntual, Easyjet també és bona opció. Evitar, sempre que es pugui, Vueling, que sempre em dona problemes de retards (l’últim viatge a Londres, gairebé 3 hores). El mateix suposo que valdria per RyanAir (que fa moltíssim que no agafo).
TRANSPORT
Per moure’s en metro o bus per la ciutat, compreu l’Oyster Card, que és una solució molt còmoda (tant de bo fessin el mateix a Barcelona). Si vigileu de circular fora de les hores punta surt bastant més barat. La compreu per 5 pounds (crec recordar) i després l’aneu carregant segons necessiteu: us la podeu quedar que quan hi torneu us servirà.
RESTAURANTS
Sempre, SEMPRE, que visito la ciutat, m’obligo a menjar en algun restaurant indi. Amb l’enorme comunitat d’aquest país que hi ha, és un dels millors llocs fora de la India per menjar-ne. Hi ha centenars de locals, on triar, en recomano un parell que no sé si són els millors però són encert segur:
- Delhi Grill: hi he anat molts cops, un indi una mica diferent, amb carta curta però tot boníssim, de les samoses a plats com el Lamb Biryani. Acostuma a estar ple, millor reservar. Està a prop de l’estació d’Angel o caminant una mica de la de King’s Cross.
- Dishoom: a aplicacions com Foursquare surt especialment ben valorat, i amb raó. La decoració ja és una meravella (imitant els cafès de Bombay que van obrir els iranians), el menjar encara està millor. Excepte les samoses que no ens van convèncer (per excés de canyella) la resta ens va semblar fantàstic, especialment un chicken tikka força cítric i deliciós, que tornaré a repetir sempre. Fins i tot repetiria postres, un Kala Khatta Gola Ice, un granisat de gustos ben estranys.
A Londres hi ha cuina de tot el món. Van bastant per modes: ara mola el ceviche, ara ho peta el guacamole, ara la cuina coreana, però hi ha clàssics que mai fallen, com la cuina xinesa i els dim sum. A Chinatown trobareu multitud de locals per menjar-ne. Nosaltres en l’última visita vam optar pel dim sum “pijo”, al restaurant Yauatcha, tocant a Chinatown. Decoració espectacular, servei atent, diria que té una estrella michelin i tot. Vam demanar el menú degustació, que no recomano per excès de quantitat. Ens van avisar abans de demanar-lo, però pensava que exageraven. Doncs no: no el vam poder acabar i això sap greu. Així que si el visiteu, ataqueu la carta i deixeu-vos portar. Aquests “canelons” de sota, de bolets, estaven especialment deliciosos.
A més de cuines de tot el món, també es poden provar clàssics de la cuina anglesa. Algunes idees:
- Golden Union: un lloc pel Soho on fer un bon fish & chips. Em va convèncer una mica més que el Poppies, una institució al costat de l’Spitafields Market, amb peix molt bo i ben fregit, però les patates feien baixar la nota.
- St John: al restaurant mare no hi he estat, però ha de ser un dels millors llocs on provar “pub food” actualitzat i millorat. Carn protagonista. Dels diversos que tenen, he estat al St John’s Bread & Wines, al costat d’Spitafields, que és una opció fantàstica per esmorzar: entrepà de bacon, encert segur. Es fan un pa fantàstic.
- Harwood Arms: a la penúltima visita vaig fer una mica de recerca dins del què serien “gastropubs” (és a dir menjar de pub una mica més “posh”) i va guanyar aquest. Hi vam menjar molt bé: menú de tres o quatre plats per escollir de primer i de segon, al voltant de les 40 lliures, que pots regar amb cerveses locals. Té una estrella michelin: es fa estrany que la tingui si comparo amb alguns grans restaurants d’aquí que no en tenen…
- La Fromagerie: un local on anar tant a fer un esmorzar o berenar de luxe com a comprar formatges. Si en tinc ocasió, lloc on comprar blaus britànics, una debilitat.
BIRRA
Tot un paradís pels amants de la cervesa. Tenen molta més cultura cervesera que aquí. A Barcelona és notícia quan obre un bar amb més de 5 tiradors de cervesa diferent: allà és senyalat amb dits acusadors el pub que en té menys. La birra no és tan cara com el menjar (fent comparacions amb el què paguem aquí). Cada cop que visito Londres, m’agrada apostar per beure cask ales (també conegudes com a real ales). Són uns tiradors que veureu que són diferents, on el barman fa moviments repetits de baixar el tirador 90 graus: la diferència amb les cerveses que prenem sempre és que a aquesta no se li afegeix cap més aire que no sigui el natural del moviment de servir la cervesa. Això fa que sigui una birra amb poc gas, que infla menys. A mi particularment m’encanta, i a més en l’estil de cervesa anglesa, de poca graduació: lagers, pale ales, porters que es mouen entre els 4 i 5 graus.
Si voleu provar birres artesanals més especials em va robar el cor el Craft Beer Co, que té diverses localitzacions a Londres. Una és a Covent Garden, tocant a la magnífica botiga de productes sci-fi Forbidden Planet, una altra està tocant al restaurant Delhi Grill que comentava abans.
VISITES
És una ciutat que fa de bon caminar. No em posaré a enumerar les visites turístiques clàssiques, que el que no hi hagi estat mai ja s’encarregarà de buscar. Algunes activitats que m’agraden i em ve de gust proposar:
- Tate Modern: la National Gallery o el British Museum també tenen entrada gratuïta, així que aneu al que us interessi més, però a mi aquest museu em té el cor robat. El van obrir quan hi vivia i aquest últim cop que hi he anat han obert un edifici adjunt que n’amplia l’espai d’exposició. Em va obrir els ulls al seu moment per ser un museu diferent dels que havia anat, amb sales àmplies no recarregades d’obres, que et permetien disfrutar del recorregut de manera més tranquil·la. La sala amb els Rothko que estaven a un restaurant sempre fa de bon saludar.
- Bricklane: com deia abans, un barri que m’agrada especialment. Ha canviat enormement des que hi vivia, ara és un epicentre hipster. Un bon lloc on anar a menjar indi o un bagel a qualsevol hora (el seu Beigel 24h salva moltes nits d’excés alcohòlic) però si hi aneu en cap de setmana recomano la visita en diumenge, que el barri es transforma amb el mercat de Brick Lane. Paradetes al carrer de roba i de menjar de tot tipus (i quan dic de tot tipus, no exagero). S’ajunta el què hi ha al carrer Bricklane i adjacents amb el què hi ha a espais tancats com l’Spitafields Market o la Old Truman Brewery. Aneu-hi per dinar: això si que és un festival d’street food de tot el món.
- Banksy: aquest famós graffiter té obres per Londres com la que poso a sota, una de les poques que es conserva bé (ja veieu que té a davant un vidre perquè no hi pintin). Si us agrada especialment, hi ha un mapa amb les seves pintades. La majoria ja estan esborrades o gairebé tapades del tot, però alguna com la de sota podreu trobar.
- Harry Potter Studio Tour: això ho vam fer a l’última visita. Si us agrada mínimament Harry Potter (i especialment si teniu nens que disfrutin amb les pel·lícules), una visita més que recomanable. El HP Tour dura al voltant de 3 hores i vas passant per sets de rodatge, vestuaris, explicacions de com es van fer els efectes especials. Sets de tots les pel·lícules i alguna part que la van canviant temporalment. Els fans, entusiasmadíssims. Jo que no ho sóc especialment, també m’ho vaig passar teta: un tipus de visita que no havia fet mai.
- Veure un musical: n’he vist un parell. Un dels clàssics londinencs, Wicked, i la d’Els cavallers de la taula quadrada. Hi ha ofertes d’última hora si compreu el mateix dia. Ara, si teniu preferència per veure algun musical concret, val la pena comprar-les amb anticipació. No són gaire barates, aviso.
Ultims comentaris al blog