Into the wild (Hacia rutas salvajes)

La segona pel·li que m’agrada molt aquest any després de la dels Coen. Sweeney Todd tenia elements per ser la tercera però tant musical i tant cantar-ho tot em va poder. Into the wild, dirigida pel Sean Penn i basada en un llibre, explica la historia d’un noi, que després de graduar-se a la universitat es replanteja un canvi de vida. Deixar enrere tot, oblidar les necessitats materials i no parar de viatjar. Fins arribar a l’últim somni: viure, sol, envoltat de la natura, a Alaska. Tot i que el treball del Sean Penn no em sembli impecable, la historia i les actuacions (fantàstic el protagonista i molts dels secundaris) eleven la pel·lícula a un nivell d’aquelles que et fan pensar i t’emocionen. Per no parlar de l’aspecte visual, amb uns paisatges espectaculars.

Sumem-li també la magnífica banda sonora de l’Eddie Vedder (el cantant de Pearl Jam) que ja havia escoltat força abans de veure la pel·li i que amb les imatges i subtítols en castellà (això en la versió original subtítulada) encara guanya més.