L’efecte Ed Wood: Mega Shark Vs Giant Octopus
Hi ha una enormitat obscena de pelis dolentes. Algunes que gairebé es guanyen l’aprovat, altres que coquetegen amb les posicions de descens, però entre totes aquestes hi ha un fenomen curiós, l'”efecte Ed wood”. Films que de tant dolents donen la volta al mitjó i es converteixen en una cosa altament disfrutable. Recordo que em va passar recentment amb l’actuació de Nicolas Cage al remake de “Teniente corrupto” i avui ha estat “Mega Shark Vs Giant Octopus” que m’ha regalat una hora i mitja de somriures i continues escenes calificades amb un sonor QC (traduïnt el WTF per QuèCollons). L’escena del minut 15, que no desvelaré, s’emporta el títol en aquest sentit.
El còctel és clar: guió escrit sota l’influència dels carajillos d’anís, línies de diàleg de vergonya aliena, interpretacions de telefilm d’Antena3 (menció especial per Lorenzo Lamas, exrei dels llits), cutre-historia d’amor ficada amb calçador i efectes especials fets per ordinador tan lamentables com pogueu imaginar. Els contrastos entre escenes d’interior i d’exterior són tan espectaculars que és impossible que ningú vegi continuitat entre un pla i el següent!
Com no podia faltar en cap film d’aquest nivell, final amb menció a alguna historia que obri terreny per una segona part. Pel que veig a la web de la productora, Asylum, després d’aquesta, va arribar un “Megashark Vs Crocosaurus” i un “Megapiranha”. Precisament la de Piranha 3D -res a veure amb aquesta, crec- és un altre exemple recent de pel·lícula disfrutable des de la seva obscena falta de qualitat.
Aquí va el trailer:
I buscant el trailer de la segona part, MegaShark Vs Crocosaurus… la sorpresa. No només tenim un tauró gegant i un cocodril prehistòric sinó que hi surt… Steve Urkel!!!!
Ultims comentaris al blog