Congreso Internacional de Blogs i Periodismo en red

Hi vaig assistir, dimecres i dijous a Madrid. Un congrés “internacional” sense cap conferenciant extranger. En els que parlaven es va notar un desequilibri força gran. Entre gent que treballa a mitjans d’Internet i coneix de què està parlant i els professors de la Complutense, en general massa absorts en la part tèorica. Vaja, que mentre es dediquen a teoritzar sobre si els blogs són periodisme (i la TDT és periodisme?) tenen una Universitat més allunyada que mai de la realitat del periodisme d’avui en dia. Com algú va comentar al congrés, a diferència d’en el passat, ara la Universitat va darrere de la societat.

Concluint el què es va dir molt a la meva manera: els mitjans aposten pels weblogs, encara que alguns ho fan molt a la seva manera. Els hi generen visites i els permeten oferir un nou gènere periodistic que aporta el factor interactiu (a través del diàleg completar i millorar l’escrit), a diferència de la pura columna, que sovint és el què es ven com a blog.

A nivell publicitari pot tenir futur. Ara els publicitaris encara estan una mica verds, però les audiencies dels blogs especialitzats permeten els anunciants arribar a pocs usuaris, però als usuaris que volen, els seleccionats a qui volen fer arribar el seu missatge.

I el Mariano Cebrian, de qui ens vam haver d’empassar algun llibre a la carrera, i que es el jefecillo del departament de periodisme de la Complutense, va fer un discurs toston com pocs. Tot i que els estudiants sudamericans de doctorat el van trobar fascinant i il·luminador.

Curiosa la frase, parlant de la moda actual de lo “gratis” (creative commons, software lliure, torrents…): “Hem passat del puntocom al puntocomunisme”.

Al Technorati, alguns blogs més que han parlat del Congrés.