De Ramones en català (els Cretins) i altres ramonades

No fa ni un mes que va morir el Tommy Ramone, l’últim membre dels Ramones que quedava viu. Eren punks però no crec que fossin el gran exemple de vida boja que accelera el camí cap a la tomba: mira l’Iggy Pop, que es fotia de tot i ben viu que continua i carn d’anunci. L’Iggy Pop i els seus Stooges i els Ramones se’ns presentaven (precedits pels MC5) com els origens del punk a un llibre que es diu “Please kill me”, molt i molt recomanable. Recordo com explicaven un concert dels Ramones a Londres i com gent de grups que després serien els puntals del punk anglès (The Clash, Sex Pistols) es desvivien per anar-hi. El llibre ens explica la historia del punk des de la vessant oral. El mecanisme per elaborar el llibre (que després he vist copiat en llibres musicals posteriors) va ser fer moltes entrevistes i després construir el relat barrejant-les bé, sense fer consultes a altres publicacions escrites sobre el punk, només tradició oral de la gent que ho va viure.

Els Ramones eren punk i tenien un punt alegre i fresc que combina de manera fenomenal amb les temperatures de l’estiu i la platja (Rock rock, rockaway beach). Sempre cauen discos dels Ramones en aquesta època i aquest any n’he incorporat un de nou. Un de grans èxits però versionats en català. El fan els Cretins i el tenen al seu bandcamp, llest per escoltar i descarregar gratuïtament. Les cançons originals són fenomenals, les versions sonen bé i a sobre les lletres ara s’entenen millor. Ara que ja no tenim Ramones originals vius , això és un bon succedani. Farien de grup de festa major de qualitat (al youtube teniu un directe) i me’ls esperava per la Festa Major de Gràcia, però res, tu.

Cretins

 

Els Ramones són un grup que es nota que és molt apreciat per la resta de músics. Realment és d’admirar la seva carrera, tants discos i tantes cançons de 3 minuts formidables. Tens bones cançons per triar i remenar: això i l’admiració que deia han fet que hi hagi una profusió espectacular de tributs. Però molts. En recordo un de grups coneguts (U2, Metallica, Kiss, Rob Zombie…) que es deia “We’re a happy family” que en general no valia gaire la pena (m’agradava el “I believe in miracles” d’Eddie Vedder & Zeke) però n’hi ha que si que estan ben macos i ideals per combinar amb els originals, com el dels Cretins que deia. Per exemple, les Shonen Knife, un grup de pop-punk japonès va fer el disc “Osaka Ramones”, que es pot escoltar a l’Spotify. L’altre que m’agradava (i que tinc en CD perdut a les estanteries aquelles que ja no remeno mai) és el “The song ramones the same”, que tenia una bona munió de grups suecs, però també boniques incorporacions guiris com els canadencs Danko Jones, punks americans com els Toilet Boys i els Dictators o el Jesse Malin dels D Generation. Entre tant punki però, m’agradava la versió tranquileta del Per Gessle (si, el dels Roxette!) de “I wanna be your boyfriend“. El disc aquest no el trobo a l’Spotify, però algunes cançons més les podreu trobar pel youtube. Si fem una comparació d’aquest disc Vs els de grups famosos, trobem en el combat “Havana Affair” els poc coneguts DAD Vs els Red Hot Chili Peppers. Guanyen els primers de carrer.

Si sou pares (i si no, també), val la pena el “Brats on the beat” (aquest si que està a spotify), amb versions de Ramones amb tot de cors infantils cantant la cançó i algun conegut portant la veu cantant. Hi ha per exemple el Nick Olivieri dels Kyuss i Queens of the Stone Age o la Brett Anderson de les Donnas (que és un altre grup de discos fresquets que fan de bon escoltar a l’estiu i que admiren cosa fina als Ramones).

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *