La panxolina

Ara que he baixat molt el ritme d’anar a menjar fora i descobrir bons restaurants (coses de la paternitat recent), és un bon moment per dedicar una entrada a alguns dels locals que més he visitat i visito i que per algun motiu encara no havia pensat a dedicar-los la seva pròpia entrada (tot i que ja els havia citat com a molt recomanables). Tocarà parlar del Bardeni i de La Panxolina, de ben segur els restaurants que més he repetit l’últim any. Per començar, la Panxolina, situat al carrer Rabassa, 37 (Tel 931711404), tocant a Plaça Rovira (on abans hi havia el seu cosí La panxa del bisbe, local que havia recomanat aquí fa 10 anys, veig!). És bo, hi estem a gust i ho tenim al costat de casa: una combinació insuperable.

La sardina i la croqueta

Ens agrada especialment que ens coneguin i que sàpiguen que quan ens asseiem taula, em poden posar la copeta de vi negre de la casa i preparar-nos dues tapes que sempre demanem: les croquetes i la sardina.

Les croquetes són de les bones bones que he tastat. Exterior cruixent a base de panko i interior cremós amb trossos de pollastre i pastanaga nedant-hi.

Croqueta

La sardina marinada és l’altre imprescindible. De textura i gust delicat i perfecte, la tenen sempre a la carta, tot i que van variant els acompanyaments: aquest últim cop l’albergínia i el curry li donaven suport, sense robar protagonisme.

Sardines

Què més s’hi pot menjar?

La carta va variant i és d’estil molt similar a la Panxa del bisbe, si hi heu estat. Plats en format tapa, ideals per a compartir, barrejant cuina tradicional amb algunes influències de cuines del món (sobretot asiàtiques). La carta de l’última visita, a finals de novembre:

Carta Panxa del bisbe

A La panxa del bisbe, el seu cuiner, el Xavi Codina, ja demostrava una gran mà amb els arrossos. Aquí no hi és al dia a dia (tot i que veiem que va traient el cap de tant en tant), però també els toquen molt bé. El que tenen en carta va variant sovint.

L’steak tartar també ens agrada molt. No iguala el del Bardeni, que l’adorem, però si tant el repetim és per alguna cosa!

Steak tartar

De la resta, anem variant, segons ha canviat la carta i sempre atents al què es canta de fora carta. Les carns acostumen a ser sempre un encert, sigui l’habitual picanya o altres plats com el xai. Però vaja, la part marinera també acostuma a ser un encert, del pop al corball.

De postres en tenen tres o quatre. Aquest últim cop, vam triar una crema de mascarpone amb magranes. Sempre hi acostuma a haver una de les postres que és selecció de formatges i un altre per acontentar els més xocolaters. De tant en tant tenen la seva versió del gelat Dracula, en got, que sempre demanem!

Magranes

Per si no ens hi sentíem ja prou a gust, fa uns mesos van canviar les cadires i taules altes per cadires baixes: molt millor!

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *