Un cap de setmana a Bolonya

Teniem ganes de fer una escapada de cap de setmana tranquil·la i relaxada (amb un nen de 5 mesos fent el seu debut internacional) a Itàlia. Descartades algunes ciutats per ja fetes (Roma), per mals horaris de vols (Firenze), per caòtiques (Nàpols, que queda pendent), la cosa va quedar amb una Bologna, ciutat molt fàcil per gaudir-hi un cap de setmana de relax i tortellini. Té un centre històric de dimensió molt caminable i que, a més, tanquen al tràfic dissabte i diumenge. Ideal per passejar amb més espai!

Els vols

S’hi pot anar (directe) només amb Vueling, sortida divendres a les 14.30, tornada per arribar a Barcelona a les 18.30. No sóc gaire fan de Vueling (tots els últims vols havien anat amb retard) però aquest cop tant el d’anada com de tornada van arribar a l’hora que tocava!

L’allotjament

No és massa difícil trobar bon allotjament a prop del centre (tampoc fa falta que sigui gaire cèntric, que tot queda a prop). Nosaltres vam agafar un apartament dels de MiaVia (el de Via Largo Caduti). Molt nou, amb tot el que necessitàvem, net i amb una rebuda fantàstica: molt simpàtics i ajudant a situar-nos ràpid a la ciutat i al que ens interessa (visites recomanades i gastronomia, oi tan).

La ciutat

Quin goig de passejar un centre històric tancat al tràfic, tothom pel mig del carrer amunt i avall. Pots perdre’t i recórrer sense mirar gaire el mapa el centre. Una de les parades obligatòries és la basilica de San Petronio (foto de sota), que impressiona (segons la wikipedia, cinquena esglèsia més gran del món!). Sembla que sigui dos esglèsies diferents a nivell de materials: té explicació. Quan la van començar a construïr, anava camí de sobrepassar la Basílica de Sant Pere al Vaticà, i la van aturar, no fos cas. Quan van reemprendre la construcció ja van tirar per materials més barats.

Basilica

Ben a prop de la plaça hi ha un dels altres emblemes de la ciutat: Le Due Torri. I entre les dues i al voltant tot de petits carrerons encantadors, que concentren molta compra gastronòmica (Paolo Atti, Simoni… els comento a sota). A partir del centre centre es pot anar caminant tot passant per places com la Piazza Sant Stefano, amb l’esglèsia de S. Stefano (a la foto de sota). De camí entre aquesta plaça i la G. Verdi vam descobrir un petit mercat ben curiós (a la Via Petroni si no em falla la memòria). Ara, el mercat que ens va encantar va ser el Mercato Delle Erbe, tocant a l’àmplia via Ugo Bassi.

Es pot fer una visita a l’espectacular Biblioteca Dell’Archiginnasio (que no vam fer, despistats) o, sobretot, caminar molt. Ens va agradar especialment que les voreres d’una gran part dels carrers del centre fossin porxades. El diumenge ens va caure pluja i com si res!

Porxos

Menjar i beure

Arribant divendres a la tarda, teniem 4 àpats per davant. La nostra idea era dinars a restaurant, sopars a l’apartament (que el nen a aquelles hores no està per gaire moviment). Per sopars, estant a Itàlia, era bona idea buscar bones pizzes al taglio per menjar-les més tard a l’apartament. De l’experiència en vam treure una lliçó per a futurs escalfaments de pizza: no teniem forn, així que el primer dia la vam escalfar al microones. No va quedar gaire bé. El segon dia vam seguir el consell del lloc on la vam comprar: paella ben calenta, posar-hi la pizza trossejada, tapar paella, treure quan per sota es comenci a torrar. Quedava a més de calenta ben cruixenteta (que amb el microones no passa). Per localitzar bones pizzes al taglio vaig fer servir una bona llista de la que vaig seleccionar-ne un parell que ens quedaven a mà i que ens van convèncer del tot: O Fiore mio i el Forno Brisa. Les dos tenien cervesa artesana per emportar-se, així que oli en un llum!

Pizza al taglio

A l’hora de dinar vaig investigar una mica les opcions. Em va quedar clar que un restaurant que emergeix com a institució de la ciutat és la Osteria Bottega (fins i tot vaig trobar un interessant text de recomanació de locals titulat: 10 bons restaurants que no són l’Osteria Bottega). En vam triar un per dissabte, el Caminetto d’Oro (recomanat per la Carmen), tot un encert. Restaurant elegant (al costat tenen la seva versió informal) on vam disfrutar de dos de les grans especialitats de la ciutat: els tagliatelle alla bolognese i els tortellini al brodo (amb caldo). La tria de diumenge (força restaurants estaven tancats) no va ser reeixida: L’Oltre, que tot i les bones crítiques ens va deixar bastant freds. Algunes modernitats sense gaire criteri ni sentit i l’important, el menjar, tampoc ens va impressionar en excés. Hauríem d’haver fet cas de les recomanacions de l’apartament i anar al Biagi, restaurant tradicional que fa moltes dècades que fan uns dels millors tortellini de la ciutat. En tot cas, van quedar moltes adreces apuntades per visitar: Trattoria Della Serra, Tamburini, Osteria Santa Caterina…

Tortellini

Encara que faci fred, esteu a Itàlia, mengeu gelat! Podeu mirar una llista dels millors. O anar directament al que vaig provar jo, Galliera 49. Escollit (per la web Dissapore) entre les 5 millors gelateries d’Itàlia, que es diu ràpid, em va impressionar. I em va deixar amb ganes de provar tots els sabors. El de festucs era glòria i el de panettone, una meravella.

Gelateria

Si els italians en saben de gelats, també en saben molt de cafès. A la gran majoria de bars ja te’l fan molt bons, però si ets molt cafeter, pots anar a un parell de bars especialitzats, que també surten a llistes entre els millors del país: Aroma (que no vam poder visitar) i el Cafè Terzi, local curiós, de barra estreta i cadires en sala d’estil rococó al fons. Un espresso més car però gloriós.

Compres gastronòmiques

És una bona destinació per anar-hi amb la motxilla mig buida i tornar amb delícies per endrapar a casa. Un dels clàssics de la zona és la mortadel·la: és famosa la del Simoni (i aprop també trobareu el Tamburini, on també s’ho pot fer un dinar que recomanen). Cal aprofitar que és una de les zones productores de Parmigiano Reggiano per emportar-se a casa bons trossos d’aquest formatge. Als establiments que comentava per la mortadel·la en trobareu: jo en vaig comprar a una parada del recomanable Mercat delle Herbe: em vaig emportar un de 36 mesos que té la particularitat de la denominació “De montagna”, que vol dir que els animals pasturen en altura i la seva alimentació diferent aporta diferents matisos al formatge. No em vaig poder estar d’emportar-me també un tros d’un bon pecorino.

Com a capital dels tortellini, no us costarà trobar molts establiments on comprar-ne. Nosaltres vam anar a la botiga d’uns dels que tenen més fama, els de Paolo Atti. Aguanten 24 hores fora de nevera. Així que cap inconvenient per emportar-se’ls a casa, fer un bon caldo i degustar una de les especialitats bolonyeses, els tortellini al brodo.

Tortellini

A les afores de la ciutat han d’estrenar després de la nostra visita, el dia 15 de novembre, un supercentre gastronòmic, Eataly World, que ha de ser bona visita pels que som panxacontents.

 

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *