Viatge a Cuba

Una mica de resum del viatge, combinant la informació de record per un mateix i pràctica per qui hi vulgui anar. Van ser 11 dies, ara a començaments de desembre. Cuba em va agradar molt, poder conèixer la gent -encantadors-, veure com viu un país que és com un fòssil vivent. La gent se la veu prou feliç, però parlant una mica et fan rajadetes de tot el què els hi falta, que és bastant (ex: no perdis la clau que t’hem donat que habitualment no hi ha el material per fer duplicats). Però al cantó positiu estan orgullosos de la seva educació i la seva sanitat, que són tot un exemple. La diferència entre els seus sous i el què paguem els turistes fa que estiguin constantment donan-te la brasa i intentan-te timar i treure’t més diners dels que hauries de pagar. A segons qui això li amarga una mica el viatge… Del mite Cuba i sexe, i els jineteros/as… doncs no sé si serà que tinc poca pinta de putero, però no em van assetjar gaire. Si que es veien alguns abuelos amb mulates molt joves -cosa que feia bastanta coseta- i, molt més, europees joves amb mulatos.

Primer les fotos:

Els vols: la idea inicial era anar-hi per cap d’any però era massa car, al final 11 dies (del 4 al 15 de desembre), i volant amb Airfrance, que tenia una bona tarifa: 560 euros. Parell d’horetes fins a París i després unes 9 més sense l’Habana. Al preu se li han de sumar els 25 euros del visat (que el pots agafar a l’agència cubana que hi ha a diagonal entre passeig de gràcia i pau claris per ex) i al tornar, també en pagues 25 més a l’aeroport de l’Habana. Vaig marxar sense facturar cap maleta, exercici per evitar carregar masses coses i per assegurar que no et quedes sense maleta.

Els diners: comparat amb els països del seu voltant, Cuba és un país car. D’allotjament pagava entre uns 20 i 25 CUC (peso convertible, 1 EUR=1’30 CUC). Al final la cosa em va sortir per un gasto d’una mica per sota dels 50 euros al dia. Si hagués anat amb algú hauria sortit més barat, que viatjar sol és lo què té: pagues el mateix per l’habitació o el taxi siguis un o dos. A part dels CUC hi ha la moneda nacional (1 CUC: 25 pesos nacionales), de la que val la pena canviar-ne una mica (5-10 euros). Permet comprar coses realment barates, com sucs, llibres o menjar – algun dia que altre he dinat per pizzes de carrer de 40 cèntims d’euro cada una.

La ruta: no volia estressar-me gaire a fer moltes coses i la idea era el triangle: La Habana – Viñales – Trinidad. Al final vaig decidir passar una nit a Cienfuegos. Van ser 4 a l’Habana, 2 a Viñales, 1 a Cienfuegos y 3 a Trinidad.

El clima: fantàstic, solet i temperatures altes (no com ara a Barcelona!). No m’imagino per això com ha de ser a l’estiu… massa calor! Temperatura suficient per anar tot el dia i nit en pantalons curts. Com a molt jersei prim per alguna nit que faci una mica més de fresca… El primer cap de setmana a l’Habana va venir un front fred -que molt molt fred no va ser- i va caure una mica de pluja i va fer núvol.

Dormir: sempre vaig dormir a cases particulars, que és un sistema que tenen ben muntat a Cuba. Dorms a cases de gent, que preparen una habitació pel turista i així pots conviure amb ells i conèixer bastant millor el país que no anant d’hotel a hotel. El preu eren uns 20-25 CUC per habitació per nit. Després li sumaves, si volies, 3 CUC d’esmorzar i uns 7 CUC de sopar. Tenint en compte que el sou mensual d’un metge són uns 25 CUC aquesta els hi és una bona opció. Han de vigilar per això, perquè cada mes han de pagar al govern uns 140 CUC, ho omplin o no. I en casos com Viñales n’hi ha tantes en proporció al poble, que només baixar de l’autocar se’t tiren a sobre intentant que vagis a la seva.

Jo vaig reservar la primera casa particular per internet a casaparticular.org. La de l’Habana (Prado, 20. Amalia Urrutia, Tel ), un edifici molt alt i ben situat. Tocant al Malecon, al Capitoli i a l’Habana Vieja. A part des del seu balcó del seté pis hi ha unes vistes fantàstiques de la ciutat. I l’àvia, l’Amalia, és tot un personatge. Des d’aquesta ja vaig anar agafant les següents allà, ells mateixos m’ajudaven a reservar la següent, el sistema va funcionar bé.

A Viñales vaig estar a una casa més modesta, com tot el poble -bastant afectat l’any passat per un huracà-. Era c/Salvador Cisneros, 142A (Minelia). Tel 048 695114. Més barata i la parella de propietaris (Minelia i Fernando) són encantadors, el menjar que fan molt bo i per la part de darrera tenen unes vistes ben xules de la vall.

A Cienfuegos vaig estar en una casa espectacular. Casa colonial amb un pati interior de somni. I a més l’àvia de la casa, la Julia, era màquissima. A més situada al ple centre neuràlgic de la ciutat (c/37 nº 5608 Tel 53 43 516241). Si heu de parar a Cienfuegos mireu d’anar-hi.

A Trinidad vaig estar a una casa una mica allunyada del centre, però ben arreglada i on feien uns bons mojitos. Però per recomanar, la que van estar uns amics: Casa Tamargo (c/Zerquera, 266). Casa colonial guapissima amb un pati espectacular a dins i molt ben situada.

Menjar: Esmorzars i sopars gairebé sempre a les cases particulars. Valia la pena, per bé de preu, bo i contundent: després per dinar menjant un entrepà o alguna cosa lleugera anaves sobrat. L’únic que no hi havia era gaire varietat. Per esmorzar suc de fruites natural, amanida de fruites, panets amb mantega, ous batuts i café amb llet. Sempre. Excepte a Cienfuegos on a més em van posar una hamburguesa. I per sopar el combo amanida + arrós + frijoles + fruites + plat principal. Per plat principal habitualment porc, pollastre, peix, llagosta (no tan bona com la d’aquí però infinitament més barata). Un parell de dies vaig sopar a paladars, opció també recomanable: són restaurants habilitats a cases particulars, normalment al pati/terrassa que tinguin. Entres a casa, veus la familia mirant la tele i esperes a la taula. Els dos on vaig estar són molt recomanables. A l’Habana, al carrer Prado, a mig camí entre el Malecón i el Capitoli, el Doña Blanquita. Situació privilegiada en un balcó i una varietat que no trobes a cases particulars. El segon, el Estela (Simon Bolivar, 557) a Trinidad. On vaig fer el millor àpat. Els secundaris ja eren més bons però el principal “ropa vieja de cordero” va ser el guanyador del viatge amb diferència.

Electricitat: tot i que a les guies parli de clavijes no europees i 110V a la majoria de cases particulars tenen algun endoll preparat per connectar els nostres aparells. Així que el transformador ens el podem estalviar…

El balancí: seient a reivindicar -s’està perdent!!- i simbol nacional d’una manera de viure relaxada. Està a totes les cases. Al pati, al menjador. Balancejar-se mentre xerres o veus la tele

El dominó: joc nacional i diferent del d’aquí. Arriben fins a 9! Les regles són una mica diferents. I no és territori d’avis només. Es veu gent jove al carrer molt apassionats amb les seves partides a parelles.

Transport: per moure’m per Cuba vaig fer servir els autobusos Viazul, només per turistes (és difícil viatjar amb els transports dels cubans) i que funcionen molt bé a nivell de puntualitat. Tot i que amb coses tan curioses com parar els busos quan es troben els dos que fan la ruta contraria i estar uns 10 minuts els conductors xerrant mentre la gent espera dins el bus. Per fer Viñales-Cienfuegos em vaig estalviar el Viazul que havia de passar per l’Habana i vaig agafar un Transtur (que es pot comprar el bitllet a les agències de turisme) que anava directe. En aquest sentit bé, però es va espatllar dos cops i vam tenir un parell d’hores de retard. La opció cotxe sent un sol no té sentit per massa cara, però valdria la pena per poder anar a llocs menys transitats per turistes. Una parella de Barcelona que vaig conèixer es va arribar a l’extrem oest, cabo de San Antonio i em van dir que espectacular -tot i els mosquits-.

La Habana: espectacular ciutat per passar-s’hi dies. I fer volar la imaginació sobre com devia ser en el seu millor moment. Veient tants magnífics edificis en estat semiruinós o poc cuidats, t’ho fa pensar. A La Habana Vieja hi ha una petita zona molt arreglada, gairebé massa i tot, en contrast amb la resta, però caminant per la resta de la ciutat, veus com els hi falten molts recursos per arreglar edificis. A part del centre clàssic, també em va agradar molt passejar per Vedado, un barri ple de verd, amb visites com el Coppelia (gelateria molt curiosa) o l’Hotel Colonial (luxe, potser els millors mojitos que es poden provar al país). Vaig anar al cine -els cubans són molt cinèfils- aprofitant que feien el Festival de cine llatinoamericà de l’Habana. Llàstima que la peli escollida (El niño pez) no m’agradés el més mínim. Era el cine Payret, davant del Capitoli, al costat del passeig Prado, molt xulo per caminar tot i que de nit no és un festival de l’il·luminació. Em vaig estar llegint la novel·la “Perversiones en el Prado”, ben interessant i plena de referències a la zona. Com a l’hotel Sevilla, que val una visita, per veure el luxe, i totes les fotos de famosos que hi han passat, de Hemingway a Al Capone, passant per Lola Flores.

I també va valer la pena anar a un partit de beisbol. Industriales (l’equip gran de la ciutat) contra Olguin. No és un esport que em motivi gaire, però era curiós veure com ho vivien d’intensament els cubans, amb discussions grupals d’alta electricitat -però final sempre feliç- a mig partit. I se’m va assentar al costat un cubà amb el que vaig estar xerrant d’esports i política, mentre m’anava oferint tragos de ron. Cap al final del partit (3 hores!) la cosa ja em començava a convèncer. Per moure’m per l’Habana vaig tirar molt de caminar, algun taxi puntual. Hi ha els oficials, amb els que tampoc no està de més regatejar, els cocotaxis (motocicletes tunejades) i els ‘locals’ que en moneda nacional (10 pesos) fan rutes circulars una mica a lo autobus i constantment s’hi puja gent.

A part dels clàssics rons i habanos, si voleu portar cap a casa llibres, val la pena arribar-se a la Plaza de las Armas, plena de parades de llibres antics. No gaire barats, tot i que es pot regatejar. Però si s’entra a un Palau de la plaça on hi ha vàries llibreries, a la del final a l’esquerra es pot pagar en moneda nacional i és realment barata.

Viñales: regió on es fa el millor tabac del país, i poble envoltat per una vall de Vinyales amb unes muntanyes (mogotes) que és molt guapa. Aquí si que passant de caminar sol, que no tinc orientació i menys a un lloc que no conec de re. Vaig agafar una volta en cavall de 4 horetes, que es paga a 5 CUC / hora. Normalment són dos i el guia. Volta molt guapa per la vall, coneixent els cultius que hi ha (frijoles, tabac…) i com treballen els camperols -parada a un lloc on ens ensenyen com fan els puros o el suc de canya-. També entrem a una de les coves de la vall, fosca fosca i tallada per l’aigua. El banyet a les fosques -a saber el què corre per l’aigua- és fantàstic. Des de Viñales a les agències turístiques es poden agafar transports cap a la zona platgera del nord (també pots llogar una moto per ex, però vist l’estat en què estaven la majoria…). A cabo Jutias que em van dir que era molt guapo i a Cayo Levisa, on si que hi vaig anar, illa paradisíaca per relaxar-te. Allà vaig anar fins la barrera de corall a fer snorkel, que és una cosa que m’encanta. L’aigua estava amb molt bona visibilitat i tot i no ser una àrea gaire gran va ser una horeta fantàstica sense parara de moure’s i veure peixets. Va ser curiós també veure l’especial dia dels caiguts per la tele cubana amb l’home de la casa cubana on estava, parlant temps i temps de Cuba i política. I parlant de tele, content de tenir nous canals en la “nova tecnologia UHF”!

Cienfuegos: no seria una parada imprescindible, però és una ciutat amb un centre molt xulo i una zona tocant a l’aigua (malecón, punta gorda) també molt interessant. A part, caminar una mica allunyat del centre també val la pena per conèixer com viuen, el cascades que estan moltes cases, la poca disponibilitat a les botigues d’aliments… M’havien parlat que per la nit hi havia bastanta animació, però no sé si no era el dia o el lloc concret, però no en vaig veure massa.

Trinidad: parada imprescindible. Ciutat colonial xulíssima per passejar i passejar, plena de centres d’artesania i amb una vida nocturna espectacular, concentrada especialment al voltant de la Casa de la música on anava cada nit. Músics tocant i succeint-se durant tota la nit, gent sentada a les escales, cerveses i mojitos corrent i cubans i guiris que ho intentent, ballant estil salsa de manera espectacular. Per no intentar-ho, que tampoc fa falta fer el ridícul. Es pot combinar la ciutat amb la platja de dia, que és el què vaig fer com a final de viatge relax total. La platja és Playa Ancon, potser no tan espectacular i blau carib com les del nord, però ben agradable (sempre que et situis a algun lloc on tinguis tapades les vistes a l’horrorós hotel). Des d’allà també vaig fer una sortida amb uns petits catamarans que et porten a la barrera de corall per fer snorkel (10 CUC per persona): també va ser fantàstic, a més un dels que portaven el barco es va tirar amb nosaltres i anava indicant el què anàvem veient i destacant coses, que això sempre ajuda. Per anar a Playa Ancon, s’hi pot anar amb un trinibus que surt a les 9 i les 11 de Trinidad i que costa només 1 CUC. L’únic problema és que molts dies no funciona, per averia del bus. L’alternativa és el taxi, millor si compartit. A part de la platja també es pot anar cap a la bonica Vall de los Ingenios i visitar cascades o Topes de Collantes. Segons el què posa la guia, que al final no ho vaig fer…

You may also like...

2 Responses

  1. Anna M Torres i Ferrant ha dit:

    Gracies per la informacio

  2. Salvador Boix ha dit:

    Molt interessant i molt ben explicat. Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *