Viatge a Sicilia: fotos, curiositats, recomanacions…
Faré comentaris desordenats (temporalment i temàticament) i ordenats al voltant de fotos (que sempre es llegirà més agraïdament).
(Plat de pasta feta ‘a la norma’ – amb pommodoro, ricotta i melanzane -tomàquet, ricotta i alberginia)
Paral·lel al viatge de visita, hi ha hagut un viatge gastronòmic, una de les coses que em tirava més de Sicilia. A destacar la pasta de la foto, una de les grans especialitats locals. El tema alberginies el toquen molt i molt bé. A part val la pena provar altres especialitats com el peix espasa, les sardines en varies formes (ja m’he agenciat la recepta de ‘sarde alle beccafico’, que em van encantar)… A Agrigento vaig provar una especialitat de la zona, el cuscus de peix. Que venia a ser com una paella, canviant arrós per cuscus. Boníssim i molt contundent.
(Cannoli de la pasticceria Savia, de Catania)
Punt apart pels postres (els dolci), tota una especialitat, en les seves vàries formes, de la illa. A mi em tirava molt (des que el vaig provar a Il Golfo di Napoli, restaurant del carrer Lleida de Barcelona) el tema cannoli aquesta especie de tubo cruixent farcit d’una crema de ricotta en general i amb diverses addicions de fruita segons el lloc on te’l feien. A aquest m’hi van posar pistatxo (que és un altre menjar típic – inclús venen el pesto de pistatxo). També hi ha altres festivals de la caloria com la cassata i en algunes zones els torroni.
(Gelat de xocolata i banana)
Com a tota Italia, bàsic el tema gelats. Bonissims a tot arreu on els vam provar. Em va sorprendre una cosa (que no recordo si passa també a la resta d’Italia): els gelats (i inclús els granisats!) se’ls prenien acompanyats amb un brioix. Ni tarrina ni cucurutxo, el gelat enxufat a un brioix.
(bar Vitelli de Savoca amb la seva propietaria)
I els granisats (granita) em porten al bar Vitelli de Savoca, on en vaig provar un de bonissim. La senyora de la foto ho tenia clar quan li vam dir que era molto buono: “jo tinc 80 anys i faig la granita molt bona. La diferència amb la resta de llocs és que els joves d’ara no en saben fer, no és bona”. Vem anar a parar a aquest bar perquè aquí s’hi van rodar escenes de El Padrino i per la recomanació del Javier. Concretament quan el Michael Corleone ha de marxar a Sicilia, aquí és on es troba el pare de la noia de qui s’ha enamorat. En aquest mateix poble hi ha l’esglèsia on es va rodar la boda. I també hi ha un lloc on venen records de El Padrino & Savoca: el porta un senyor molt simpàtic, encara emocionat per haver pogut sortir a la pel·lícula. “Quina sort que vaig tenir. És que El Padrino és una de les 10 coses més importants del món!”.
(teatro Massimo, de Palermo)
I de Padrino, a Padrino. Aquí el Francis Ford Coppola hi va rodar escenes de la tercera part. A aquestes escalinates en concret és on es carreguen a la filla del Michael Corleone.
(autocar a Palermo, destí Corleone)
I no em vaig poder estar de visitar Corleone, encara que per la pel·lícula només signifiqués el cognom de Don Vito i famiglia i no s’hi rodés res. A banda, d’aquest poble han sortit alguns dels mafiosos més importants de la historia (Luciano Liggio, Salvatore Riina…) i hi viu la dona de Bernardo Provenzano, aquell cap mafiós que van detenir no fa gaire després d’estar fugat no sé si 40 anys. La imaginació fa molt i si veia un grup d’avis reunits parlant a una placeta ja m’imaginava jo les converses dels problemes de La famiglia. A part de les mirades que et clavava tothom, perquè es notava que eres un guiri… En si, el poble en la part vella té la seva gràcia (sense exagerar) i la part més nova és molt lletja. Com a tot arreu on en vam prendre, el café molt bo. I més barat que a Barcelona: 0’70 euros.
(taller de reparació de pupi – titelles)
Una altra especialitat local, els Pupi, els titelles. A vàries de les ciutats hi havien Teatro dei pupi on feien representacions al vespre. Aquest taller de reparació en concret, és de Siracusa, una de les visites imprescindibles a l’illa. Una ciutat que en la seva part externa és més aviat lletjot, però que al centre, que està a la illa d’Ortigia, té molt d’encant. Especialment a la part de carrers petits, de poble pescador, menys invaïda pels turistes.
(un dels carrers que porta a la via Vittorio Emmanuelle, el carrer central a Noto)
Prop de Siracusa, un dels llocs preferits de tot el viatge. Noto és molt xulo i de nit encara guanya més, amb el carrer principal absolutament il·luminat i amb molta animació nocturna. Cada casa és de foto, amb balcons espectaculars. Amb molt encant, com Siracusa i molt més tranquil que un altre lloc com Taormina (que té una part amb molta gràcia, però que l’invasió de turistes i els preus que et claven a tot arreu li baixa punts).
(cartell promocional a un carrer de Siracusa)
De l’elegància pija de Noto al cutrerio italià. Em va sorprendre la gran varietat d’ulleres de sol de vacilón que portaven els italians. Inclús la policia competia a qui portava les ulleres de sol més grans. En el tema musical, vam optar per portar al cotxe una banda sonora que ens ambientés, a base de Radio Italia i Radio Margherita (es pot escoltar online), dos radios amb continus exits italians d’avui i de sempre. Vaja, que et barrejaven Laura Pausini amb Domenico Modugno. Vam tornar a escoltar el mític ‘Io penso positivo’ del Jiovanotti.
(acumulació de cartells, a Enna)
Circular per Sicilia no és facil. Els conductors es salten les regles de circulació sempre (una linia continua o un semàfor vermell no tenen significat) i a part el tema cartells per on has d’anar no te’l deixen gaire clar. O et fan una indicació per on tirar un cop i després no torna a apareixer fins al cap de dos pobles o els cartells són tan petits o estan envoltats de tants altres que no aconsegueixes veure el cartell que busques.
(cotxe aparcat a un carrer de Palermo)
Aparcar a Sicilia no és gran problema si li fots una mica de morro. Cotxes creuats, cotxes en doble fila en carrers d’un sol carril de circulació… l’important és deixar-lo i fer les teves coses. Si després putejes la circulació, és igual (si, vaig tornar a conduir. No va morir ningú, no vaig batre record mundial de calades).
(temple grec a Selinunte)
Que no faci la impressió que no he fet el turista i he visitat les principals localitzacions artistiques! A tot arreu on es pagava, el preu era el mateix, 6 euros. Que vistos els diferents monuments resulta una mica desequilibrat. Pagar el mateix per veure l’idi·lica situació del teatre i el temple de Sagesta, que pel teatre grec de Taormina, del que només se’n veien alguns trossos, perquè estava tapat per una representació teatral que hi estaven preparant. El de la foto és de Selinunte i és el temple que s’aguanta millor d’aquest gran complex. La resta són ruïnes més o menys estructurades, que donen la impressió de lo gran que devia arribar a ser a l’època. Els temples d’Agrigento són un altre dels imprescindibles. En general ens hem trobat que falta treball en la conservació de molts dels monuments i sobretot falta informació. Poca informació, pocs cartells i els que hi havia devien ser de fa molts anys perquè estaven ben cascats i es feia inclús difícil de llegir-los.
(detall d’un mosaic de la Capella Palatina, a Palermo)
Una altra de les visites imprescindibles, la capella Palatina a Palermo, amb uns mosaics espectaculars. Per desgràcia estava parcialment tapada per feines de restauració. A les afores de Palermo hi ha Monreale, una esglèsia on quantitativament el tema mosaic encara és més potent, amb un Crist grandiós i amb cara de mala llet a l’absis central.
(mosaic de la villa del Casale)
Però el gran moment mosaic va ser a la Villa del Casale, prop de Piazza Armerina (un poble de l’interior on va coincidir que hi feien la celebració anual del Palio dei Normandi, uns enfrontaments entre els habitatns del poble en plan medieval). D’aquesta gran villa es conserva l’estructura per veure com vivien aquests -adinerats, que és rollo mansió- romans i al terra un conjunt de mosaics impressionant. Pels colors, per la conservació, per la quantitat. El de la foto és el més famòs, el de les joves en bikini. Però n’hi ha de molt espectaculars d’escenes de caça o de lluita, o d’animals.
(gossos dormint a un carrer de Palermo)
Una tradició imperdible a l’estiu pels habitants de Sicilia és Il Pisolino (la migdiada). Realment es nota com baixa el ritme d’afluència al carrer i l’activitat fins ben bé les 4-5 de la tarda. Nosaltres teniem coses a visitar i poca migdiada vam fer.
(vista de l’alberg Baia del Corallo de Palermo)
Per dormir vam tirar principalment d’albergs (el carnet te’l pots fer al passeig de Gracia, 107. 5 euros si ets menor de 30). Variant al voltant de 15-20 euros per persona/nit, era una opció molt més econòmica que hotels, pensios o bed & breakfasts, que aprofitaven el tiron turistic de l’estiu per posar preus massa alts. A OstelliOnline, una web oficial, en surten 4, però n’hi ha més. El de Palermo tenia una localització molt bona, enfront del poblet d’SferraCavallo, però quedava allunyat del centre de la ciutat. La resta dels que vam estar (el de Noto, el de Etna- Nicolosi i el de Catania), tots molt ben situats. L’Agora, el de Catania, era el que tenia un rollo més jove i més fiestero.
(cràter central de l’Etna, fumejant)
De l’alberg de Nicolosi, ben d’horeta a caminar per l’Etna. Vam estar dubtant de si fer-nos la patejada sols o agafar una excursió amb guia. Al final, segona opció i va resultar la millor opció, encara que fos caret. Perquè podies accedir a zones on no podies anar sense guia, perquè la part principal de la pujada (i que es feia per un cami delimitat i menys interessant) la feies motoritzat i perquè amb el guia anaves rebent explicacions molt correctes (s’enten fàcil l’italià!) i a més et portava per llocs molt guapos on no hauriem passat anant pel nostre compte. Normalment l’excursió arribava fins el cràter central, però hi havia hagut una erupció un mes abans i encara era perillós anar-hi. La variació de ruta ens va portar cap a on havia sortit la lava d’aquesta erupció del 14 de juliol. Molt impressionant passar per sobre la lava i en moltes zones notar encara com et pujava un baf molt i molt calent. Des de dalt (vora els 3000 metres, la muntanya en té 3300) es veia molt bé fins on havien arribat els rius de lava en les erupcions més importants i com es formaven els craters en una mateixa linia. El descens, fent baixades a l’esprint per zones de sorra volcànica també va ser brutal. Visita altament recomanable.
(cala del parc natural d’Scopello)
No vam fer gaire platja. En general, la majoria de platges no tenien res d’especial, a part d’estar molt brutes i ocupades en la major part per parasols fixes o tendes per canviar-se. La de la foto tenia més gràcia, encara que estava plena fins a la bandera. És una excursió recomanable si vols fer caminada + platjeta. A Scopello (entre Palermo i Trapani) hi ha una reserva natural. Pagues la teva entrada al parc (3 euros) i et donen un mapa del parc amb la situació de les cales. La de la foto, és la primera, a uns 800 metres de l’entrada. La que estava a 3 quilòmetres de l’entrada ja no estava tan plena i imagino que les que estaven més lluny encara menys. Eren unes cales molt xules i la caminada també tenia la seva gràcia per una zona amb poca vegetació (entre les extensions de roca i els incendis poca cosa hi quedava) i amb grans vistes de la costa.
(pescador zoolander a Messina)
No tinc gaire res a explicar de Messina, però em feia gràcia la foto d’aquest tio pescant amb el seu top :p Bueno, a Messina es menja molt bon peix espasa i es veu la península itàlica (des d’alla surten molts barcos que fan la connexió, mentre no es faci el pont que farà aquest trajecte).
(Mata i Grifone, els gegants de Sicilia)
A Messina hi vam arribar un parell de dies més tard de les festes, però encara quedaven al carrer els gegants de la ciutat. Que a diferència dels d’aquí van sobre una plataforma amb rodes. L’agost a Sicilia és època de festes als pobles, com aquí. Vam coincidir amb unes quantes: la festa medieval a Piazza Armerina, una festa major cutre a Isolle delle femine (amb un parell d’humoristes entrats en anys que a jutjar per la reacció del públic no tenien massa gràcia) i la més entranyable, el ball amb orquestra de Nicolosi (ciutat de montanya des d’on es va a l’Etna per la vertent sud). La orquestra eren 3 tios amb teclats i amb cara d’avorrir-se i un senyor gran fent de DJ. Repassant els greatest hits de les festes majors italianes amb poca gràcia però amb un públic entregat. Em va sorprendre que cada ball tenia la seva coreografia i tothom ballava igual (a diferència d’aquí on s’imposa el clàssic ball de les dos senyores que ballen juntes igual totes les cançons). El hit va ser ‘El baile del pinguino’ (el moviment era ‘diestra, diestra, sinistra, sinistra, davanti, davanti… avanti, avanti, avanti).
A part, a nivell festa vam coincidir amb el Ferragosto (15 d’agost) un pont que sembla que deu ser molt important pels italians. Ens va portar algun problema de trobar coses tancades i de trobar allotjament a alguna zona molt turística.
(Santa Agata i la població de Catania entregada al fervor religiós)
L’última nit vam enganxar la festa estival de Santa Agata (n’hi ha una al febrer) on es rememora que el 1126 les reliquies de Santa Agata van tornar a la ciutat. Tothom a la plaça del Duomo, molta gent amb uns vestits blancs amb un barret negre i aplaudiments quan va sortir l’estatua de Santa Agata. Després, focs artificials.
(mercat de peix de Catania)
Per l’últim dia, abans d’agafar l’avió al matí, vam deixar la visita a aquest mercat, que em va encantar. Molt autèntic, animat, ple de parades de peix i una mica més amunt de carn, verdures i altres productes. L’alberg de Catània queia molt a prop d’aquesta zona. Catania en si em va sorprendre positivament, tant per aquesta zona més brutota com pel centre des del Duomo caminant per via Etnea fins als jardins Bellini. Si es torna del viatge de Sicilia des de Catania, una bona opció per fer les compres gastronòmiques és aquest mercat. Tomàquets secs, formatges… vaig comprar una mica de tot i molt més barat que si ho hagués comprat a un lloc d’aquests de ‘productes típics de sicilia’. El Pecorino duro m’està fent els seus càntics de sirena des de la nevera…
🙂
M’ha encantat el relat i m’ha recordat molts bons moments.
Una gran descripció per la gent que vagi a la Sicilia, una terra que mai deisarà indiferent a ningù.
Ei que tal? nos i volem anar al juliol, encara no tenim gaire clar la ruta,tens alguna recomenació per a nos?
T’agraeixo tot el que em puguis dir.
Merci!
Doncs ruta vam fer Catania-Palermo, fent una U i deixant-nos la part de dalt. Em va saber greu perdrem les Eolies… I de la resta, i del què recordo, l’escrit aquí dalt 🙂
jo els gegants me´ls he trobat aquest any 2011 a l´agost també.són impressionants tan grans i damunt de 4 rodes.bon reportatge.sort.
Gràcies, per les aquesta ruta. Nosaltres ti volem anar-hi aquest setembre.