Mademoiselle Amelie Nothomb

Durant el viatge de tornada d’El Cairo (4 hores i mitja) vaig tenir temps de llegir-me una novel·leta (em va sobrar la meitat del viatge), Diccionario de nombres pròpios, de l’Amelie Nothomb. El seu és un nom que em motiva a comprar el què vagi publicant. La vaig descobrir per casualitat: em van enviar a una roda de premsa on presentava Cosmètica de l’enemic (Columna, crec) i va ser llegir-me’l i apassionar-me pel seu estil d’escriptura. Recomano aquell llibre i el Diccionario de nombres propios, la historia d’una nena fruit d’un naixement de circumstàncies excepcionals que viu una vida a l’altura de la seva vinguda al món. Com el naixement, ella és excepcional. Les decisions que pren a la vida ho són. És una nena massa madura per la seva edat, amb un nom tan “particular” com Plectrude que l’ajuda encara més a distanciar-se en la seva “diferència”.

De l’Amelie tinc pendent de llegir “Sabotaje amoroso, la seva autobiografia de quan tenia 7 anys (sona estrany, oi? :P), i pendent de comprar Estupor y temblores, amb el que va guanyar el Gran Premi de l’Acadèmia Francesa i que em tornarà al Japó després de Lost in Translation. Explica la historia d’una jove belga que treballa a una multinacional japonesa i que no s’adapta a les costums d’aquesta cultura. La web oficial de l’escriptora, en francès, és MademoseilleAmelieNothomb.com.