Energia 2012: els nous de Foxy Shazam i Howlin Rain

A punt de complir dos mesos d’aquest 2012 en la part musical m’han acabat quallant dos discos que no van entrar arrassant. Les primeres impressions van ser: si, sonen bé, però l’anterior m’agradava més. A força de repetició, s’han acabat instal·lant al prestatge dels “escoltemlos un cop a la setmana com a mínim”.

Foxy shazam – The church of rock n roll: l’anterior, disc homònim, era satisfacció immediata, xut d’adrenalina en vena. Aquest s’ha consolidat. Potser el què em va faltar per encendre la metxa va ser veure el videoclip de I like it. Ells en plan estrelles, el cantant l’Eric Nally movent el bigotet amb classe i estil i una tornada que es queda “That’s the biggest black ass I’ve ever seen, and I like it”. En aquest nou disc tornen a demostrar que tenen el toc per fer cançons que enganxen i fan ballar i que tenen ben apresa la lliçó Queen. En l’apartat similituds sonores aquí se’ls cola la dels The Darkness: el seu cantant, Justin Hawkins, produeix i també composa en aquest disc. Moltes moltes ganes de veure’ls en directe.

Howlin Rain – The Russian Wilds: en aquest, el canvi de percepció ha estat més extrem. La primera escolta em va deixar bastant poc convençut: les cançons se’m feien pesades, se m’allargaven innecessariament. Devia tenir mal dia. L’he arribat a escoltar dos i tres cops per dia. Continua la línia dels dos discs anteriors (Howlin’ Rain, Magnificient Friend): certa flipada instrumental, però al servei de cançons molt setanta i una veu amb molta ànima. Tot el disc em sembla sensacional, temes que s’allarguen 7 i 8 minuts però que els deixaries anar fent. La mostra, el primer senzill, Phantom in the Valley, una meravella que té temps fins i tot per un petit passatge de sons llatins a lo Santana (que puntualment em fa gràcia, per sort no s’exten a la resta del disc)