The Decemberists – The hazards of love
Ja fa unes setmanes que l’escolto i de moment és el primer disc del 2009 que m’enganxa. És un disc dels que va bé d’escoltar de primera a última cançó, i en ordre. Perquè les cançons van enganxades a nivell sonor i perquè explica una historia. És un conte narrat en 17 cançons. S’ha de dir que als Decemberists no els controlava gaire gens abans del disco i encara no m’he posat a repassar els discos anteriors, així que no puc valorar quin pes té a la seva discografia ni si és gaire diferent. Es mou pel folk-rock i a moments s’acosta a sons més durs. Les lletres expliquen la historia desafortunada de la Margaret i el seu amant, el William, que és un ser que canvia de forma. El cantant del grup posa la veu al William, i cada cop que canta un personatge tenim canvi de cantant, com el Robyn Hitchcock o el de My morning jacket. És d’aquells discos per tenir les lletres a davant. I fins i tot amb un diccionari, que utilitzen algunes paraules més cultes que no controlo. Si s’escolta amb el Windows Media Player o el Winamp es poden veure les lletres instal·lan-te el Lyrics plugin.
A l’Spotify ja es pot escoltar. Ara, amb el què deia de sentir-lo del tiron, aquí et casquen un anunci de telèfons mòbils o pizzes pel mig. Aprofito per reclamar a l’aire que incorporin com a funcionalitat a l’Spotify la possibilitat de veure les lletres de les cançons, que seria interessant. Al Jango ho tenen.
l’anterior a mi em va agradar molt
The Crane Wife és boníssim.
A mi també m’ha enganxat aquest disc i coincideixo en que s’ha d’escoltar sencer. Es diferent (potser més dur i ambiciòs que els anteriors) però no ha baixat de nivell.