Del cazón en adobo al nigiri. De La Chana al Sushi bar de l’Uribou
Una recomanació d’aquelles en format combo que m’agraden (jo la vaig fer el passat divendres i em va convèncer molt). Un salt de tradicions gastronòmiques que només costa caminar uns 3 o 4 passos. Al Poble Sec, al carrer poeta cabanyes 6 hi ha un nou bar de sushi que han obert els de La Cuina de l’Uribou (un dels bons restaurants japonesos de la ciutat) i al costat d’aquest, a Poeta cabanyes número 8 hi ha La Chana, un bar de sabors andalusos. Dos bars per picar alguna coseta ràpid, sense entaular-se. Però amb el bonus de poder saltar ràpid d’un a l’altre, i passar de Cadis a Tokyo en un moment.
Vam començar per Andalusia. La Chana és un bar petit i molt acollidor, amb poques taules, molt ambient i bona música (aposta pel rock n roll en les seves variants, com ha de ser). Els preus, com veieu a la fotografia, ben moderats, i la gastronomia, amb accent del sud. Vam disfrutar molt amb el cazón en adobo (no és una tapa que tingui costum trobar per aquí, hi ha la que fan al Maians a la Barceloneta com a altre bon lloc on provar-la), molt gustós i amb un arrebossat ben cruixent. També valia molt la pena el chicharrón, fent un canvi a la carn. Però si ens quedem a la part marina, podem tirar per un pack “Frita me teneis” que porta el cazón i boquerons fregits. Posali també un paté de mojama amb atmetlles i després per regar-ho pots tirar per una canya ben tirada o per un rebujito ben refrescant i traidor (vaja, d’aquells que entren molt bé i no te n’adones i en un parell o tres de rebujitos ja estàs cantant l’aserejé al mig del local).
Al costat, sushi en format bar. Barres altes, cadires altes d’aquelles que conviden a picar i no fer-hi residència permanent, i un paper on tens un llistat de peixos i no-peixos (albergínia, espàrrec, pollastre…): tries quins vols i si els vols en format nigiri o maki i si hi vols aguacate o picant. Jo sempre sóc de picant si o si, que el punt picant del wasabi em té enamorat. Tenen una llista fixa en paper on apuntes el què vols però t’has de fixar en el què hi ha a la paret, que els peixos van variant segons les compres del dia i el què es vagi esgotant. El divendres entre els de temporada hi havia congre, peix sabre o navalles. I entre els “habituals” hi havia tonyina, verat, sorell, corbina, sardina, calamar, pop… Sushi bo i a preus raonables, amb raccions a 3 euros (1 racció = 2 nigiris o 4 makis). Una opció a tenir en compte si sou dels que no teniu problema per sopar d’hora és que de 7 a 9 fan un happy hour amb l’oferta de 10 nigiris a 10 euros. El xef és qui tria el què hi posa, però val molt la pena. Un local molt recomanable per aquelles necessitats vitals que et venen de menjar sushi. Potser no em va convèncer del tot la salsa punt dolceta amb la que regaven totes les peces (sóc més de soja saladeta i punt wasabi) però hi tornaré!
Ultims comentaris al blog