La Primitiva, menjant (molt) bé a Lluçà

Per un cop, anem lluny de Barcelona, cap a Osona, a l’entranyable localitat de Lluçà. Que en el seu temps fou centre neuràlgic del Lluçànés -tal com certifica (les restes de) el castell que l’observa des de les altures- i que ara són 4 cases repartides enmig de camps. I una església. I davant de l’església, un restaurant. Que es diu La Primitiva (Tel. 93 853 00 75 o 627 27 15 48). Obren només divendres sopar, dissabte dinar i sopar i diumenge dinar. I és una autèntica sorpresa. Abans hi feien menjar clàssicot de tota la vida, sense res massa destacable i ara de cop s’ha convertit en un restaurant amb una cuina molt bona. Sorprenent per trobar un lloc tan convincent i elaborat i tan lluny de tot arreu. Per dins està decorat amb molt de gust, té unes vistes molt xules i l’inici ja és diferent: una carta que són etiquetes sobre ampolles de vi buides.

Avui per dinar, per exemple, m’he pres un trio espectacular: sopa de peix i ravioli de llagostí (8.50 €), magret d’ànec amb formatge de cabra (11.50 €) i per culminar de postres una fluïd d’avellana (que era un coulant, dur per fora, líquid per dins) amb gelat de moscatell (aquí no he apuntat preu, però juraria que sobre els 5 €). Els preus serien més o menys la línia habitual a la carta, per tant amb vi, dos plats, postres i cafés, la cosa tira sobre els 30 euros. Però es menja realment bé. Altres plats que he apuntat que feien patxoca: de primer, canelons de bolets i espinacs, coca de sobrassada i gorgonzola, rissotto de ceps o amanida de llenties i bacallà. De segons, hamburguesa de tonyina, pop a la gallega, arrós negre amb turbot o cua de bou estofada.

Lluçà queda lluny de Barcelona (posa-li hora i 20) així que cal buscar coses per fer per justificar el viatge: davant del restaurant (millor reservar, que és petit, per cert) hi ha l’església romànica de Santa Maria de Lluçà, (consagrada el 905), que té un claustre petitó i molt xulo i uns frescos molt curiosos i amb detalls molt diferents a la resta que s’han trobat a Catalunya de l’època, com explica bé el senyor que l’està cuidant. Que es dedica a investigar, per internet i com pot aquestes diferències: la seva teoria és que van fitxar un italià, deixeble de Giotto. A part d’aquesta visita, des de l’esglèsia mateix es pot sortir caminant, pujant a la muntanya on es troben les rüines del castell medieval de Lluçà. Es tarda una mitja horeta. A part de les restes del castell, hi ha unes vistes magnífiques. A més d’aquestes dos visites clàssiques llusa.net proposen altres opcions.

[Nota aclaridora: part del meu ADN ve de la casa que es troba a uns 500 metres d’on hi ha l’església i el restaurant. Amb la gent que porta aquest últim per això, no hi tinc res a veure]