Les truites de La Ceba
M’agrada que hi hagi restaurants al barri de llarga durada i que mantinguin el mateix aire que tenien de fa anys. Un dels clàssics a Gràcia és la truiteria La Ceba, una opció popular al barri per fer bons àpats a preu contingut. Amb les truites de protagonistes, és clar.
La Isabel i el seu home, l’Andrés, van agafar el local de la truiteria La Ceba l’any 84, que estava en traspàs. Acabats de casar, i amb precedents familiars al negoci de la restauració, volien agafar un local per treballar ells dos i la cerca els va portar al carrer La Perla (número 10) que ja funcionava com a Truiteria La ceba des de feia uns 8 anys. Primer van pensar a canviar el nom, però en aquell moment hi havia una crisi econòmica important i van decidir fer una aposta segura de continuïtat, tant de nom com d’oferta gastronòmica. Truites i un menú del dia senzill de 3 primers, 3 segons i 2 postres.
Amb els anys han mantingut l’oferta inicial tot i que han duplicat la varietat de truites, que ara n’ofereixen més de cinquanta. Han crescut les opcions a escollir al menú de migdia i amb la crisi del 2008 van afegir el menú de butxaca i el del somiatruites (truita, torrada de pa amb tomàquet i beguda per 9 euros). Com que després hem anat encadenant crisis, aquestes ofertes per menjar a un preu molt raonable s’han quedat i els han consolidat amb un públic que buscar poder menjar preu amb pressupost limitat, tant gent gran com estudiants. Menjar bo, sense floritures. Em fa gràcia una frase que em va dir ella: “aquí la gent ve a menjar, no a fer tonteries”.
La Isabel va tenir un moment molt dur, fa més de 10 anys, quan va morir el seu home i es va quedar sola. Al final va decidir tirar endavant La ceba amb ella de pilar del restaurant. Porta tant temes de gestió, com la trobes a la sala, com cuina i forma els cuiners que van passant pel restaurant. De la cuina, a més de les truites, em destaca molt especialment el fricandó, que diu que quan en fa, els hi vola. Quedeu avisats per si el caceu al menú!
Les truites
L’ingredient principal, els ous, són de qualitat i els hi porten d’una granja de Tarragona. De les caixes (30 dotzenes cada una), hi ha setmanes que en gasten 2 i mitja, que vol dir acostar-se al miler d’ous! Aquí si que trenquen ous! Per gestió del temps i poder fer les truites ràpidament, els ingredients els intenten tenir preparats i cuinats (patates, carbassons, albergínies…). Per fer la ceba, que la fan en una olla gran, tarden un dia sencer, des que es pela i es talla i es posa a foc lent! I aquesta olla de ceba els dura només dos o tres dies.
Al moment que arriba una comanda baten els ous, agafen els ingredients preparats i es posen a fer la truita. A foc lent perquè no es cremi (que amargaria), només un punt més alt al principi perquè es faci bé per sota i se li pugui donar la volta. Per donar la volta, cop de canell, que els deuen tenir ben en forma.
Les que més els funcionen són les de patata i ceba, carbassó, albergínia i xampinyons. De més diferent la Isabel em diu que agrada molt una de ben potent com és la de sobrassada i formatge de cabra. Quan n’és temporada, també triomfa la de carxofes.
Quins llocs de menjar ens recomana pel barri?
L’Isabel em diu que no surt gaire perquè es passa el dia al restaurant, però últimament va al Pepa Tomate, a la plaça revolució i alguna vegada, com a extra, a la Taberna del cura, a Gran de Gràcia. La pastisseria que més li agrada és la Cusachs (carrer Bailén) i de forn, el Mistral (Astúries)!
Ultims comentaris al blog