Kantaro, el empleado goloso. Un boig pels dolços

A Netflix hi ha bona teca pels que ens agraden els productes audiovisuals dedicats a la gastronomia. Pel·lícules, sèries, documentals, una mica de tot. Comprat de fora i també de producció pròpia (com l’aclamada Chef’s table). Hi ha una subvariant que són els productes audiovisuals japonesos, que neixen amb el to particular de la cultura nipona: podeu trobar de fa mesos sèries com  Midnight dinner, ficció amb la gastronomia de protagonista, com a nexe d’unió dels personatges que transiten pels episodis.  O Gourmet samurai, històries d’un avi apassionat pel bon menjar. Ai, com reconforta un bon ramen!

Però volia parlar de la última incorporació, “Kantaro, el empleado goloso“, basada en un manga, “Saboriman Ametani Kantaro”, que ens explica la història d’un enginyer informàtic que decideix canviar de feina per ser venedor de llibres. El motiu és absolutament reivindicable: poder-se escaquejar a mitja jornada laboral per anar a provar els millors dolços de Tòquio. Veig el protagonista i m’hi sento ànima bessona: veu que ha d’anar a certa zona i comença a planificar mentalment a quins llocs pot anar a jalar en funció de la base de dades gastronòmica que té emmagatzemada al seu cap.

Kantaro, regant amb xarop un anmitsu

La sèrie té el punt anat de l’olla que es pot esperar de qualsevol producció japonesa (el protagonista que es transforma per moments en alguns dels aliments) però és alhora una manera diferent de presentar informació gastronòmica real i rellevant. A més d’una història de ficció, “Kantaro, el empleado goloso” també és una fantàstica guia pel Tòquio dels dolços i de les pastisseries més tradicionals i reivindicables, especialitzades en plats concrets. Mira si m’agrada la sèrie que és capaç de fer-me venir ganes de provar algunes postres que a priori no m’interessarien gaire o gens: al tercer capítol, per exemple, el protagonista és el mamekan, un bol amb mongetes vermelles sobre cubs d’agar (gelatina que es fa amb diferents tipus d’alga), regat amb xarop per sobre.

Imatge del manga Saboriman

Menjar dolços japonesos a Barcelona

És probable que us passi com a mi, que sigui veure la sèrie i tenir ganes de postres japoneses. No patiu: una guia ràpida d’urgència!!

• Takashi Ochiai: el veterà de la pastisseria japonesa a Barcelona (des de 1983!). Cal no perdre’s els mochis o les delícies amb te verd. I altres especialitats, com el Montblanc, que és el protagonista de l’últim capítol de la 1a temporada de Kantaro!
• Mr. Kakigori: a les seves botigues del Poblenou i Gràcia podreu provar un kakigori, especialitat protagonista del segon capítol de la sèrie. Són gelats fets a partir de gel ratllat.
• Usagui: una teteria japonesa per prendre tes d’aromes nipones combinats amb pastisseria, de mochis a pastissos de te verd, i amb curiositats com els pans de meló farcits de gelat!
• Honey B: una pastisseria (dels del Mosquito bar) on es barregen especialitats d’aquí amb altres d’asiàtiques com els mochis o els dorayakis, els pastissets plens de pasta de mongetes popularitzats aquí pel Doraemon.
• Niji: obrador especialitzat en mochis. De tradicionals i de més creatius, com el de tiramisú! No protagonitzen cap capítol de Kantaro però si que hi surten I aquests són un dels dolços japonesos més internacionals.

Dorayaki!

A Kantaro no hi ha cap capítol dedicat als dorayakis, però això té remei. Hi ha una pel·lícula del 2015, “Una pastisseria a Tòquio” que val la pena recomenar. Un home regenta un petit local que ven dorayakis, sense massa èxit. Es creuarà a la seva vida una àvia que li ensenya els secrets per fer-los increïbles (bons ingredients i molta paciència). És força probable que a l’acabar de veure-la us entrin ganes de menjar un bon dorayaki. Tan al Takashi Ochiai com al Honey B que he comentat abans en trobareu!