Maig 14, 2008 
M’ha agradat molt Shorpy un fotoblog que recull fotografies d’Estats Units de principis de segle. Per perdre-s’hi una estoneta… val la pena fer click i veure-les en mida gran (es ven com a High Definition Historical Photos).
Posted in Fotografia 
0 comentaris »
Maig 11, 2008 Els de l’associació Slow Food han organitzat la “Quinzena de los baluartes italianos en Barcelona“. Els baluartes són productes locals que defensen per les seves propietats i qualitat i per la seva producció a poca escala, no massiva i ecològica. I durant dos setmanes (7-21 de maig) presenten varis d’aquests productes a restaurants italians de Barcelona. Que evidentment millor si te’ls menges a Italia i t’estalvies tot el transport per avió del producte, que no deu ser massa ecològic, però vaja, millor que res 
A la web d’Slow Food hi ha el llistat de productes (arrós, formatges, festuc…) i els restaurants. Només he estat a un dels 12 de la llista, el Z’alia, que em va agradar però em va semblar que tenia un preu una mica excessiu pel què era. M’havien parlat bastant bé del Xemei i el Contadino Sotto le stelle.
Posted in Restaurants 0 comentaris »
Maig 10, 2008 
L’altre dia vaig descobrir que hi havia una sèrie anglesa del 2007 que es diu Benidorm, que és una comèdia que va ser bastant ben rebuda al seu país i que ja va per la segona temporada. El nom m’obligava gairebé a baixar-la. I tot i que no m’ha semblat massa brillant (n’he vist un parell de capítols) si que conté prou interés sociològic / antropològic per fer-li un cop d’ull. Per la gràcia de veure com viuen els anglesos les seves vacances cutres en aquests llocs de turisme per guiris de perfil baix com Benidorm, Lloret, etc… I per veure si ells són capaços de veure lo cutre de les seves vacances. I si, ho veuen i en fan humor. Des del passar un mes a un mini apartament petit i lleig, a les sessions de karaoke nocturnes amb un xungo-presentador o al descobrir per casualitat que estan a prop d’una platja! Va, és igual, si tenim la piscina de l’hotel aquí mateix! No és una sèrie per petar-se de riure tota la estona, però si que té alguns moments bastant divertits i des del punt de vista voyeur de les vacances dels guiris que venen per aquí a prop té el seu interès…
Posted in General 0 comentaris »
Maig 8, 2008 El Pep i la Cris són dos amics que fa un temps van decidir fer la volta al món durant any i pico. Ho van explicar al blog Loliplanet. Ara la Cris, periodista, ha començat una secció cada dimarts al programa d’iCat fm Cabaret Elèctric. Cada dia parla d’un país: pot ser interessant per futurs viatges que els que llegiu això tingueu previstos. A la web de la secció Loliplanet. Viatjar amb la guia Cris Gros trobareu el llistat de països dels que parlarà i hi podeu escoltar els programes ja emesos…
En el meu cas no em podrà ajudar… Algú ha estat i em vol passar algun consell / recomanació de Singapur, Austràlia i Nova Zelanda?
Posted in Viatges 3 comentaris »
Maig 5, 2008 Mentre el cantant de Radiohead diu que el què van fer va ser una cosa del moment, el Trent Reznor continua endavant apostant per una nova forma de vendre la seva música. Avui treu nou disc, The Slip (un minidisc de 43 minuts) i el posa en descarrega gratuïta a NIN.com. Te’l pots baixar en molt bona qualitat (inclús en format sense perdua com el Flac) i amb un llibret en PDF que l’acompanya. Diuen que futurament es podrà comprar a les tendes en CD i vinil. Una de les versions amb les que te’l pots baixar té més qualitat que un CD: ocupa 1,2 GB!!
Cert que ells ja tenien una base de fans, però el moviment és valent. I pel poc que he sentit recupera el bon rumb musical després de la música d’ascensor del Ghosts (que per cert, es va oferir també en descarrega gratuïta i gràcies a les versions físiques va fer 1,6 milions de dòlars en una setmana). Segurament hi ha influit que hagi tornat el Robin Finck, guitarra a la millor formació del grup.
Posted in Internet, Música 0 comentaris »
Maig 4, 2008 
Una comèdia molt divertida -recomanació del Marc- de la que encara s’està emetent la primera temporada als Estats Units. Episodis de 20 minuts plagats de referències frikis. Si a The It crowd els protagonistes eren informàtics, aquí són físics. Fans de la tecnologia, la ciència ficció i incapaços per relacionar-se amb el sexe oposat: ja tens uns quants tòpics per montar una successió de gags en condicions.
Són 4 físics (el meu preferit, l’indi que no pot parlar amb noies atractives) i la guapa rossa que viu al pis de davant. Hi ha moltes referències a la cultura d’internet, dels videojocs, de les pel·lícules i sèries de ciència ficció… (una mica com Spaced que comentava la setmana passada, però més actualitzada). No arriba al nivell d’IT Crowd però si que és recomanable. Potser més divertida en la primera part de la temporada que els últims capítols, per això.
Posted in Televisió 1 comentari »
Maig 2, 2008 Caminar pel passeig Joan de Borbó és anar trobant un restaurant darrera l’altre amb reclams perquè els guiris es fotin una paella al costat del mar. Per tant l’elecció és difícil, però el Kaiku (passeig Joan de Borbó, 74; Tel. 93 221 90 82) sobresurt. Situat al final del passeig, de fora el local es veu agradable però sense destacar especialment. Però el menjar és espectacular. De primer un seguit de plats per picar de marisc de primera qualitat: juraria que vam fer unes escopinyes i un altre espècimen amb closca del qual el nom no puc recordar. De primer també m’havien recomanat molt els daus de bacallà sobre un llit de bolets. Queda pendent per un altre dia.
De segon no vam tenir dubte: arròs fumat del xef. Havent provat ja alguns arrossos de xefs fumats, aquest -invertint els termes- era una novetat. Un arrós que el fumen abans de coure i després el fan acompanyat de marisc, verdures i bolets. Era boníssim. La fideuà, que encara no he provat, també la recomanen molt. No vam perdonar les postres: juraria que vaig prendre un bescuit de fruits secs (hi vaig anar fa un parell de setmanes, falla la memòria) però tot el què vam provar estava boníssim. I ens van convidar a una copeta de vi dolç per acompanyar les postres, que sempre s’agraeix
En resum: per tornar-hi. Ara, de tant en tant. Que prenent una ampolla de vi (preus infladets), un parell de plats per picar per 3, l’arròs i postres ens va sortir a 37 euros per cap. Barat no és, però comparat a altres llocs on també te la claven i no surts ni la meitat de satisfet, val la pena. Per la situació i la qualitat del què hi fan sembla imprescindible reservar.
Posted in Restaurants 0 comentaris »
Abril 27, 2008 
Mentre disfruto molt amb la quarta de Lost i vaig avançant amb la altament recomenable The Wire, he tingut temps per mirar una sèrie anglesa d’aquestes curtes: 7 capítols la temporada. Es diu Spaced i és una comèdia de situació que té un seguiment bastant de culte. És del 99 i va ser el salt a la fama dels creadors de dos de les comèdies angleses que més m’han agradat els últims temps: Hot Fuzz i Shaun of the Dead (Arma fatal i Zombies party aquí, paròdies del cine de zombies i de policies).
Presenta la historia d’un noi i una noia que acaben vivint junts, per circumstàncies del destí, encara que no són parella. Ella, periodista frustrada, ell dibuixant de còmics enganxat als videojocs. És un paradigma de comèdia de situació freak, tant per ells com pels secundaris, des de l’artista conceptual que viu a sota casa seva fins al millor amic del protagonista, el Mike, un boig per les armes. Hi ha referències continues al món friki: Evil Dead i el cine de zombies (preparant el què seria Shaun of the Dead), Star Wars o els videojocs (impagable la lluita-conversa a lo Tekken). Personatges estrafolaris & bons diàlegs & sèrie curteta: recomanada!
Si us la voleu baixar, veig que per subdivx.com corren els subtítols en castellà.
Posted in Televisió 2 comentaris »
Abril 20, 2008 Un lloc d’aquells que si no m’haguessin recomanat, difícilment hi hauria entrat. Perquè és un japonés molt petit (hi caben unes 10-15 persones), no crida gaire l’atenció per fora i la decoració de dins és més de bar que japonès molt ornamentat. Per això encara sorpren més que el menjar sigui tan bo. Tenen un seguit d’especialitats japoneses: sushi, gyoza, fideus…. i després una carta “del dia” on tens les suggerències de les coses que tenen en funció del què han comprat: ahir per exemple destacaven el Toro (la millor part de la tonyina) o una tapa de caballa. Nosaltres vam fer una mica de picar de primer (sushi, gyoza, uns bastonets fregits de formatge…) i de segon tirant majoritariament pel peix. Jo em vaig prendre un bol que portava arrós per sota i a sobre tonyina i salmó fresc tallats prims. Espectacularment bo. El plat de fideus (udon, els més gruixuts) també estava moolt bo. Els postres, com en la majoria de japonesos, res de l’altre món. I en total, comptant que vam fer picapica de primers, un segon, algun postre i vins, la cosa ens va sortir per 29 euros per cap. No és barat, però comptant la de peix que vam menjar i lo bo que estava, és un preu prou raonable comparat amb altres japonesos.
Un altre tema a tenir en compte és la velocitat del servei. El restaurant el porta una senyora japonesa molt simpàtica i darrere el taulell hi ha un abuelito japonés fent el sushi. Imagino que tindran algú més a la cuina, però no tenen un rècord mundial de velocitat de plat a la taula. Van molt al seu ritme, per tant qui sigui dels que es posa nerviós si el plat li tarda a arribar, que ho tingui en compte. Aquest restaurant japonès Wakasa, per cert es troba al carrer Nàpols, 347 i el telèfon (amb lo petit que és si que convé reservar) és el 932 076 395.
Posted in Restaurants 0 comentaris »
Abril 18, 2008 Amb una mica de temps lliure m’he dedicat a anar col·locant tots els restaurants que he anat recomanant al blog en un mapa de Google Maps. Vaja, aquí hi són gairebé tots… he deixat fora els que no són de Barcelona i algun que o havia desaparegut o el comentari no va ser gaire positiu. Els que hi ha m’agraden, tot i que algun fa bastant o molt temps que no hi vaig.
Posted in Restaurants 1 comentari »
Abril 17, 2008 Si els de Muchachada Nuí van aconseguir un èxit de propagació viral per la xarxa amb el seu gag on l’Enjuto Mojamuto es va quedar sense internet… què conseguiran els de South Park amb el nou episodi (es pot veure sencer a la seva web, gratis) on tot el poble es queda sense connexió i entra en pànic?
Posted in Internet, Televisió, Viral 0 comentaris »
Abril 16, 2008 
L’he llegit en anglès perquè així el tenia comprat, però existeix en castellà (Por favor, matame). És un repàs per la historia del punk, especialment els primers anys. Des dels primers moments que van oferir bandes com els The Stooges, MC5 o NY Dolls, a clàssics com els Ramones, els Heartbrakers, o l’adaptació britànica uns anys després, amb Sex Pistols, Clash…
El llibre es disfruta enormement. Especialment si t’has preparat (com vaig fer) una banda sonora dels principals grups que hi surten pel reproductor MP3. A part d’aprendre sobre aquesta època m’ha servit per descobrir o re-descobrir varis discos. Es llegeix molt bé: no hi ha narració (al menys a nivell d’una figura d’un narrador) sinò que és una successió de declaracions dels protagonistes de l’època, que expliquen què va passar. Encara que es doni la veu als altres per explicar la historia es nota la veu dels autors en coses com la tírria a la Patti Smith o el bombo que donen a la revista Punk, que ells mateixos van crear a l’inici del moviment, quan encara no tenia nom. El llibre es mou des de la part més musical, la menys, fins a l’anècdota. Des de la relacionada amb el moviment punk a altres que tiren més cap al salsarosisme…
Posted in Llibres, Música 0 comentaris »
El disseny de la web està fet a partir del tema Cleaker 2.1 de l' Adam Walker Cleaveland amb Widget support fet per ckwebb.com
Últims comentaris