La revista Orsai

imprimeix
L’Hernan Casciari és un argentí que porta ja un temps vivint per aquí i que a la xarxa s’ha sabut moure molt bé. Recordo que el vam descobrir fa molts anys a la feina, juraria que amb Juan Damaso, vidente. Va fer uns quants blogs més de ficció (del de la “falsa” Letizia al “Mas respeto que soy tu madre“, que s’ha convertit en novel·la i obra de teatre). Després vaig veure que escrivia de sèries a Espoiler. Hi recomanava coses interessants: no coincideixo sempre amb els seus criteris (especialment en sèries de drama), però gràcies al seu blog vaig descobrir unes quantes sèries. Del blog, va fer Espoiler TV, una web fantàstica per controlar el ritme de consum de sèries i on des de no fa gaire es pot trobar enllaços per descarregar les sèries i els subtítols, sempre proporcionats pels usuaris, que simplement s’intercanvien links. Tot legal.

Després va anunciar que es posava a preparar una revista, Orsai. Sense saber gaire per on tirava el contingut de la revista, el què vaig anar llegint em va interessar. Especialment el sistema de distribució que s’organitzava a través del seu blog. Els potencials compradors, s’organitzaven per zones, per ajuntar grups de 10 i fer una petició de la revista. La revista només es venia en packs de 10. Fins a una data límit es podien fer les peticions de compra. Un cop acaba el plaç, només s’imprimeixen els exemplars justos, ni un de més.

Al final, les peticions (països hispanoparlants, bàsicament) pel primer número van ser 10.080. Que no està gens malament.

I al contingut: la revista em sembla fantàstica. Està editada amb molt de carinyo, l’il·lustració de portada em fascina, la periodicitat és ideal. Una revista cada 3 mesos, dona temps per llegir-la a poc a poc, sense pressa, disfrutant cada un dels articles que la componen. És per guardar-la. A més, al tenir 3 mesos entre número i número també dona temps als que la fan per planificar-la amb calma i fer una selecció de textos i il·lustracions més cuidada i amb calma. Subratllo la part il·lustracions. No són simples dibuixets per acompanyar els textos, han aconseguit una bona nomina d’artistes per caminar al costat dels escrits. De noms que em sonessin, per exemple, Alberto Montt i Horacio Altuna.

La selecció d’articles, atemporals, és disfrutablement diversificada. Una historia sobre el futbol en tornejos de barri. La d’un argentí que viatja a Espanya i és deportat. Enrique Meneses, retrat d’un fotoperiodista. Una disecció dels trucs màgics dels contes infantils i juvenils. La historia de l’Albert Casals, aquell noi català adolescent que en cadira de rodes viatja sol pel món (i que ens expliquen bé l’Adrià Quatrecases i el Victor Correal). Un mail que reflexiona sobre el bloqueig de l’escriptor i la vida en general, fantàstic. O un conte de Nick Hornby com a manera d’acabar el partit amb gol per l’esquadra.

Me n’he deixat un per llegir, el que parla de Mad Men. Algun dia m’he de posar amb aquesta sèrie. Ho sé. Però de moment, espoilers, els mínims. En general, tots els textos els he disfrutat molt. El que menys, segurament, el de l’Agustin Fernandez Mallo (Nocilla Dream), que em semblava que desaprofitava una historia brutal com la del Henry Darger, personatge del que -un cop mort- es va descobrir que havia escrit i il·lustrat una novel·la de llargada descomunal i d’estil tremendament personal, al llarg de la seva vida. Al final, l’Agustin tira per una solució de historia pròpia allunyant-se de la vida del Henry Darger i perdia l’interés. És curiós que a la mateixa revista es crítica això, que el seu text fluixeja en la segona part. No ho havia vist mai això de la crítica de l’article a la mateixa publicació. Abans de cada un dels textos hi ha una introducció, i al final una tertùlia, de l’Hernan i el Chiri, l’altre responsable de la revista.

Són 15 euros (varia segons el país, segons l’import de “15 diaris del dissabte”) i no m’importa gens pagar-los cada 3 mesos. Es disfruta passant les fulles, descobrint els aforismes twitterescos a peu de pàgina, admirant els dibuixos. Si no la voleu comprar, es pot veure i gratis des de la seva web. Ja hi ha el número 1. Inclús ho han preparat per poder-se’l descarregar directament per a varis dispositius lectors. Ara a l’abril es publicarà el segon número.

Han guanyat un lector-comprador.

You may also like...

1 Response

  1. Mar escrigué:

    Molt bona pinta, jo finalment he encarregat l’exemplar. Tot i això, em fa feredat de pensar que d’aquí quatre dies l’envairan els nocillaires que ja publiquen a tot arreu (no citaré noms, però sabem de qui parlem).

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *