L’escriptor del carrer Tallers

imprimeix
El Roberto Bolaño era un (multipremiat) escriptor xilé que desconeixia fins fa molt poc. M’he acabat de llegir el seu Estrella distante, poc després de saber que va estar vivint molt temps a Barcelona (concretament al carrer Tallers), que la seva gran novel·la es diu Los detectives salvajes i que va morir no fa gaires anys. A la que he llegit, i que recomano, seguim la trajectoria d’un tal Alberto Ruiz-Tagle, un misteriós poeta que acabarà resultant un personatge molt més fosc i macabre del què tots els seus coneguts podien imaginar. Després d’una acció que commocionarà el país (tampoc cal desvelar massa trama :P) es dedicaran a intentar seguir-li la pista. Un recorregut argumental que portarà al pis del narrador a Tallers (m’agradaria saber quin tant per cent de real i autobiogràfic té el llibre), a Blanes o a Mariscal, Petra i els Jocs Olímpics.

I ja que estem aprofitarà per fer això que fan a altres blogs, com el de la Flaneuse, de reproduir la cinquena frase de la pàgina 23 del llibre:

Los tres poemas eran cortos, ninguno pasaba de los diez versos: uno hablaba de un paisaje, describia un paisaje, árboles, un camino de tierra, una casa alejada del camino, cercados de madera, colinas, nubes; según Bibiano era ‘muy japonés’; en mi opinión era como si lo hubiera escrito Jorge Teillier después de sufrir una conmoción cerebral

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *