Lata Berna

Aquesta és una de les novetats de restauració del barri de Gràcia, concretament del sector on no hi passa tanta gent. És a dir, una mica allunyat del carrer Verdi. Carrer Torrent de les Flors, 53, altura Encarnació, a davant del Shannin (on fan uns dels millors shawarmes del barri) i al costat de l’ Abissinia (cuina etíop). Farà cosa d’uns quants mesos em vaig adonar de casualitat que al carrer li havia crescut una nova banderola d’aquestes de bar. No era de marca de refrescos ni de cervesa, sinó menys habitual: espinaler! Marca de conserves de la terra. Quan hi entres, la primera impressió és una mica d’aquests llocs de vermuteig del Maresme, sigui l’Espinaler o Companyia vermutera d’Alella (m’agrada molt aquest lloc!).

M’hi vaig acostar un primer dia aprofitant una de les ofertes que fan algun dia de tarda de canyeta i tapa a 2 euros. Braves celebrables amb patata amb pell i dos salses combinades:

La carta que ofereixen al Lata Berna es divideix en 2 parts. Una primera (Oido barra) que són llaunes -i xips i olives-, clàssica oferta vermutera, i després la cuinada, molt més llarga, tapetes calentes o fredes, algunes servides com a diversió dins d’una llauna. Hi ha moltes cosetes per anar provant, que toquen una mica de tot arreu, pinzellades catalanes, italianes, gallegues, andaluses. Ressegueixes la llista i se’t fa la boca aigua. Hi he estat uns quants cops: a més de les braves, he disfrutat amb l’ensaladilla rusa, les croquetes de pernil o la burrata. Nota: no dic que siguin els millors plats, que n’he provat només una part molt petita! Una curiositat en la presentació són els espàrrecs verds amb romesco. Que venen sobre minigraella, amb pinces de disseny per agafar-los i el romesco en un pot de tub, tipus pasta de dents, per dipositar la salsa sobre l’espàrrec com qui prepara el raspall per rentar-se les dents. També hi ha una secció de menjars tamany plat -que no he catat- com un bacallà al pil-pil o un garrinet confitat a baixa temperatura. Si teniu curiositat per veure tot el què hi ha, una foto de la carta, amb els preus. Les tapes no són excessivament grans i per tant potser pot picar un pèl, si vas amb gana i demanes molta cosa. Per fer una idea: l’últim cop erem quatre, vam fer unes quantes tapes -quantitat correcta, de gana no excessiva-, amb un vi i un parell de postres compartits i  ens va sortir per 18 euros. Afegeix-li alguna tapa més i algun beure de regal i tens una forquilla sobre 20-25 euros per cap (a augmentar en funció del líquid ingerit).

El local per dins és molt xulo i decorat amb gràcia. Per estar al dia del què fan i els canvis, són bastant actius al Facebook i també tenen un blog-web, on es pot llegir una mica l’historia del cuiner, que ha circulat per la cuina d’uns quants hotels fins decidir-se a tirar endavant negoci propi.