Tres Macarrons, al Masnou

imprimeix
D’aquest restaurant me’n va parlar fa un temps el Carles, el que fa la cervesa Agullons. Me’n xerrava molt entusiasmat i tenint en compte com cuina de bé la seva dona vaig pensar que la cosa devia ser seria. He tardat però al final hi he anat; la connexió cervesera va ser a l’entrar veure una llarga fila de cerveses artesanes (entre elles les Agullons) molt ben seleccionades. El cambrer que ens va atendre (i molt bé) durant el dinar ens deia que el seu fill, el cuiner, té una predilecció especial per les cerveses artesanes. I molt bon gust, sembla!

El Tres macarrons (el nom ve per com s’anomena en cercles de restauració francesos a les tres estrelles michelin) està a l’Avinguda Maresme, 21 al Masnou. És un lloc per on no passaríeu de casualitat, no gaire lluny del mar, però amb la NII pel mig i a la planta baixa d’un edifici d’aquests d’apartaments de platja forçadesangelat. Un cop entres dins la cosa ja canvia, bon caliu, bona decoració i tot molt comfortable i ben posat.

Aquí ha d’estar molt bé poder-hi anar al menú entre setmana però era diumenge, feia bon dia, teniem gana i vam escanejar bé la carta. Dividida en dues parts, a l’esquerra els clàssics de carta, a la dreta els plats de temporada on els reis eren els bolets. A l’hora de demanar, va triomfar entre els segons l’arròs sec amb escamarlans, que el van demanar 3 dels 4 que erem. Un arròs fenomenal, amb tot el gust del mediterrani a cada gra. A sobre, els escamarlans, que em va agradar que ens especifiquèssin que els posaven al final, amb l’arròs ja fet, i que en quin punt els voliem, si poc fets, al punt o molt fets. No m’ho havien demanat mai. Bé, de fet a mi no m’ho van demanar, que jo vaig optar de segon per una orada salvatge amb unes patates a la sal amb mojo verd que també era una meravella. Es veu que és bona època per l’orada, que ara estan en un punt més greixoset. No vaig perdonar atacar l’arròs dels altres, però!

Arròs sec amb escamarlans

Per entrar vam compartir una terrina de foie amb puré de poma, fantàstica i uns canelons de pollastre d’aplaudir. D’aquells dinars que tot et convenç molt. Sense peròs. També, i molt, les postres. En vam provar tres: unes torradetes de Santa Teresa, una pera escalivada amb pa de pessic de xocolata i gelat de vainilla que em va encantar (la pera, sensacional, molt especiada) i un pastís de formatge  amb iogurt, figues i gelat de vainilla.

Pera escalivada

Fins i tot el vi va sortir rodó. Vaig demanar que ens aconsellessin, fent una preselecció: que fos un vi blanc i que fos de la DO Alella (ja que estavem allà). Ens van portar un Lanius que ens va convèncer tant que van caure un parell d’ampolles entre els quatre. Al final la cosa va sortir a 50 per cap. No per anar-hi sovint però amb qualsevol excusa de celebració no dubtaré a repetir. De fet, abans d’anar-hi havia navegat l’àlbum de fotos que havien fet els d’Encantadísimo  i vaig veure un plat de xipirons amb pèsols i buti negra que obligarà a tornar-hi quan arribi l’època de les perles verdes del Maresme.

Jo també vaig fer fotos del meu àpat. No són tan espectaculars, que són fetes amb mòbil, però si les voleu veure… cap a la galeria.

El cuiner del Tres Macarrons, el Miquel Aldana, va ser un dels nominats al premi El millor cuiner de l’any. Que va guanyar un altre xef del Maresme, el del restaurant Axol (que ja està ben situat a la llista de coses per fer).

ACTUALITZACIÓ (febrer’2016): hi vam tornar després que li donessin la primera estrella Michelin a finals del 2015. Satisfets perquè tot continua igual de bé i els preus no han variat gaire (comparant cartes alguns plats iguals, alguns han pujat un euro o dos…). L’arròs continua sent un encert sempre. Però triar els plats de temporada també assegura triomfar. Podeu consultar les fotos de la visita, de primer van sobresortir els canelons amb múrgoles, espectaculars i elegants de gust. De segon jo vaig atacar una llebre a la royal molt potent, també va agradar molt el plat de pèsols amb tripa de bacallà. Com deia l’altre cop, aquí tot està a nivell, postres inclosos. En vam provar 4: em quedo amb la pera amb anís estrellat i la poma al vapor. No cal dir que hi tornarem!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *