Vacances a Formentera

Hi vam anar la setmana de Sant Joan. Abans, vaig estar rebuscant al blog informació d’altres cops que hi havia estat i no trobava res, així que m’ho deixaré escrit, per quan hi torni, no haver de buscar.

Quan anar-hi? A finals de juny la cosa ja estava ben atapeïda, sobretot d’italians, així que si hi hagués de tornar apostaria per finals de maig o principis de juny, o ja al setembre.

On dormir? No és un lloc barat per menjar fora, així que no és mala idea buscar-se un apartament on t’hi puguis cuinar varis àpats. Si està per la zona de Sant Francesc o Sant Ferran Ses Roques estàs una mica al mig de tot arreu i hi arribes fàcilment amb la moto (o cotxe) que hagis llogat. Vam agafar un petit apartament, a uns 5′ en moto de Sant Francesc, a partir de Homelidays. Molt correcte, 80 euros la nit.

Transport: Si ho agafes amb temps, els vols a Eivissa poden sortir barats. També és recomanable agafar el vaixell Eivissa-Formentera amb antelació, online. Busques codi de descompte (els de la moto ens en van donar un) i així estalvies (i amb el bitllet també et ve el trajecte en bus des de l’aeroport i així t’estalvies els 7 euros dels dos trajectes). Per moure’ns per l’illa, vam llogar una 125 a Moto rent pujols, una que té oficina just al port. La moto estava una mica vellota i tampoc tirava massa, però per la dimensió de Formentera no necessites més. És interessant que la roda sigui d’aquelles més gruixudes i amb bon dibuix, per quan et poses per camins amb terra i sorra.

Platges: la visita a Ses Illetes és imprescindible, una autèntica piscina espectacular. Ens va agradar més al cantó de llevant, més tranquil. Un cop passat el desviament a la “platja de Llevant” (no entrar-hi), deixar la moto al primer pàrquing un cop l’has passat i caminar per les plataformes fins arribar a la platja de llevant, a un lloc una mica més allunyat d’on hi ha l’aparcament de la platja de llevant i més tranquil. Es caló de s’home mort és una miniplatgeta a visitar. Si és època ja amb molta gent, més val anar-hi molt d’hora per agafar lloc. La de Mitjorn és molt tranquila, encara en època alta. Que estigui plena de posidònia fa que d’entrada no sigui tan atractiva com les altres però s’hi estava bé també. Cala Saona és més familiar, massa plena aquest darrer cop que hi vam anar. També hi ha cala en Baster, una de roques on costarà trobar lloc on estar-se comòde, però a canvi màxima tranquilitat i ideal per fer-hi snorkel i veure peixos!

Menjar: Vam provar Can Dani, restaurant amb una estrella Michelin. Lloc preciós on disfrutar d’un bon sopar sota les estrelles. El menú degustació ens va semblar força desigual (fluixejant cap al final), potser de carta hauriem encertat més (i ens va fallar que no hi hagués més producte local). Per repetir en properes visites: Can Forn, a Sant Ferran Ses roques, de cuina tradicional on vam menjar un molt bon calamar a la bruta (amb tinta i sobrassada) i Sa platgeta. Lloc amb vistes a la platja de Mitjorn, amb una ombra fantàstica i on se sentia molt d’accent balear, que sempre és bona garantia. Amb crustacis de la zona (amb preu desorbitat) i on vam disfrutar d’una paella per 18 euros, preu correcte. Bona la paella, fantàstic l’entorn. I les postres, a no passar: bunyols de poma! Altres vegades havia menjat, bé, a Can Rafalet. Aquest cop no hi vam anar. Mires a webs tipus tripadvisor i costa destriar els comentaris i saber interpretar si ha perdut molt, si s’ha encarit…