Richard Matheson: Soy Leyenda & El increible hombre menguante

imprimeix
Últimament he disfrutat molt amb un parell de llibres d’un autor de ciència ficció que tenia pendent, el Richard Matheson. Ja ho faig sovint això, de posar-me amb algun escriptor i llegir-ne vàries coses. Alguns cops la conseqüència és que els acabo avorrint una mica (casos Amelie Nothomb o Murakami). Amb aquest han estat de moment només dos i amb bon espai al temps entremig. I he acabat amb ganes de descobrir-ne més novel·les.

Diria que em vaig animar a llegir-lo a partir d’algun elogi molt sentit del Marc Pastor i vaig fer bé, les dues novel·les m’han atrapat. Són força semblants en línies generals: la vida d’un home enfrontat a un món que no és el seu habitual i del que ha de descobrir les regles. En el cas de “El increïble hombre menguante” el títol ja explica per on van els trets: el protagonista es troba de sobte que va empetitint, cada dia perd uns centímetres. Les proporcions del seu cos no canvien, però si la seva altura i la relació amb el món que l’envolta. Qualsevol cosa, des d’uns nens que el persegueixen, a un animal petit -que de cop el dobla en tamany- es converteix en una aventura.

El de “Soy Leyenda” és un món assolat per una epidèmia de vampirs. El protagonista es troba atrinxerat a casa durant la nit, quan els infectats volten pel carrer, intentant superar el canvi radical a la seva vida (de viure tranquil en família a espavilar-se com pot ell sol) i entendre com funcionen aquests vampirs. Què hi ha de cert a les llegendes que parlen d’alls, creus i estaques, i quina base científica pot tenir. Una meravella, com l’altre i en els dos, molt a favor dels finals!

El següent pas que em toca serà saltar a veure les adaptacions cinematogràfiques. Tornar a veure l’adaptació de “Soy leyenda” amb el Will Smith (que així de memòria diria que divergia prou de la novel·la) i el film de “El increïble hombre menguante”, de l’any 57 (sencera al youtube), en el que l’escriptor va ajudar en l’adaptació a la gran pantalla. Pel què llegeixo a la Wikipedia, el Matheson havia començat a preparar el guió per una seqüela, en la que la dona del prota empetitia per buscar-lo.

El increible hombre menguante

A veure amb quin llibre de Richard Matheson continuo després…

You may also like...

2 Responses

  1. Marc Bonet says:

    Calen més post de llibres!!

  2. Roger Compte says:

    I tant, a veure si ara a vacances m’hi poso que de temporada normal entre que llegeixo coses més de feina i que llegeixo poc, vaja, poca cosa a destacar!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *