Richard Matheson: Soy Leyenda & El increible hombre menguante
Últimament he disfrutat molt amb un parell de llibres d’un autor de ciència ficció que tenia pendent, el Richard Matheson. Ja ho faig sovint això, de posar-me amb algun escriptor i llegir-ne vàries coses. Alguns cops la conseqüència és que els acabo avorrint una mica (casos Amelie Nothomb o Murakami). Amb aquest han estat de moment només dos i amb bon espai al temps entremig. I he acabat amb ganes de descobrir-ne més novel·les.
Diria que em vaig animar a llegir-lo a partir d’algun elogi molt sentit del Marc Pastor i vaig fer bé, les dues novel·les m’han atrapat. Són força semblants en línies generals: la vida d’un home enfrontat a un món que no és el seu habitual i del que ha de descobrir les regles. En el cas de “El increïble hombre menguante” el títol ja explica per on van els trets: el protagonista es troba de sobte que va empetitint, cada dia perd uns centímetres. Les proporcions del seu cos no canvien, però si la seva altura i la relació amb el món que l’envolta. Qualsevol cosa, des d’uns nens que el persegueixen, a un animal petit -que de cop el dobla en tamany- es converteix en una aventura.
El de “Soy Leyenda” és un món assolat per una epidèmia de vampirs. El protagonista es troba atrinxerat a casa durant la nit, quan els infectats volten pel carrer, intentant superar el canvi radical a la seva vida (de viure tranquil en família a espavilar-se com pot ell sol) i entendre com funcionen aquests vampirs. Què hi ha de cert a les llegendes que parlen d’alls, creus i estaques, i quina base científica pot tenir. Una meravella, com l’altre i en els dos, molt a favor dels finals!
El següent pas que em toca serà saltar a veure les adaptacions cinematogràfiques. Tornar a veure l’adaptació de “Soy leyenda” amb el Will Smith (que així de memòria diria que divergia prou de la novel·la) i el film de “El increïble hombre menguante”, de l’any 57 (sencera al youtube), en el que l’escriptor va ajudar en l’adaptació a la gran pantalla. Pel què llegeixo a la Wikipedia, el Matheson havia començat a preparar el guió per una seqüela, en la que la dona del prota empetitia per buscar-lo.
A veure amb quin llibre de Richard Matheson continuo després…
Calen més post de llibres!!
I tant, a veure si ara a vacances m’hi poso que de temporada normal entre que llegeixo coses més de feina i que llegeixo poc, vaja, poca cosa a destacar!