El poder viral d’Internet. Serps en un avió

Els executius del món de l’entreteniment cada cop troben més mostres del poder que té Internet, ben utilitzat, per fer triomfar algun producte. Els dos més recents, que apunten com a cançó de l’estiu, són el Opá (el tema que estan aprenent totes les orquestres de festa major i que molts ja odiem) i el Amo a Laura pero esperaré hasta el matrimonio.

A mi m’ha fet especial gràcia la historia de la pel·lícula Snakes on a plane. Un film d’aquests que havia de ser de relleno de taquilla. D’aquests que passen sense pena ni glòria i acaben complint més o menys i recuperant una mica més del què han costat. Però la cosa ha anat diferent. El Josh Friedman, guionista, va parlar del projecte al seu weblog. La gent es va començar a entusiasmar, basant-se en la premisa “serps + avió = té que molar”. Encara més quan es va saber que el “cool” Samuel L. Jackson sortiria a la pel·li. El mateix actor assegurava que havia agafat el paper basant-se només en el títol. Després la revista Wired li va donar el títol al millor pitjor film del 2006, a partir del títol. I l’efecte bola de neu a través d’Internet que anava continuant: webs no oficials, samarretes no oficials, cançons, trailers falsos… Fins i tot amb això de les cançons es va anunciar la possibilitat que la teva cançó estigués a la pel·li, via concurs a Internet. Snakes on a blog recull les creacions en formats varis dels fans inspirats pel títol.

Es va generar tal expectativa a Internet, que la distribuidora no només va moure la data d’estrena perquè fos millor sinò que va afegir nous dies de rodatge per completar-la. I entre altres coses va afegir una frase dita pel Samuel L. Jackson que s’havia fet popular en les webs que parlaven de la pel·li, en plan paròdia del seu estil “pulpfiction”: “That’s IT! I want the motherfucking snakes off the motherfucking plane!”. Ja hi ha un tràiler en flash. A veure si aquest clamor internautic es trasllada o no en bons resultats en taquilla…